Piscina
|
Per a altres significats, vegeu «Piscina (Torí)». |
Una piscina és una construcció artificial destinada a nedar o practicar-hi esports relacionats amb l'aigua.[1] Les dimensions d'aquesta poden ser molt variables:[2] la més gran és la mida olímpica, de 50 metres. Pot estar formada per diferents elements: metalls, plàstics o formigó. La paraula piscina prové del llatí[1] i originalment s'utilitzava per designar pous per peixos d'aigua dolça o salada.[3]
Actualment les piscines han experimentat un canvi tecnològic significatiu, sobretot en la depuració. S'utilitzen derivats del clor per a mantenir-les netes, i es controla el seu pH i en algunes ocasions inclòs la temperatura (vegeu la secció «Elements per la cura» per a més informació).
Història
modifica
Hi ha una llarga tradició de construccions artificials dedicades al bany, entre les quals destaquen els nombrosos jaciments de termes romanes, com els trobats a la ciutat anglesa de Bath, a la qual donen nom.
Construcció
modificaAixí mateix, existeixen diverses modalitats, com les fixes, les portàtils i les desmuntables. I de diferents materials, com acer inoxidable, polièster, de formigó armat, recobertes de mosaic, etc.
Dimensions de piscines esportives
modificaDins de l'àmbit esportiu podem diferenciar tres grans tipus de piscines:
- Piscina de 50 metres, o piscina olímpica, denominada així per ser la piscina oficial dels Jocs Olímpics.
- Piscina de 25 metres, o piscina curta.
- Piscina de salts, de menors dimensions.
Els seus usos esportius són molt variats, utilitzant-se en el camp de la natació, el waterpolo, la natació sincronitzada o els salts acrobàtics.
Manteniment i higiene
modificaPer mantenir neta i en condicions normals una piscina, es necessiten els paràmetres següents:[4][5]
| Paràmetres normals | ||
|---|---|---|
| Percentatge de clor lliure | 1,5 - 2,0 mg/L (1,5 - 2,0 ppm) | Es pot afegir directament, o produir-se mitjançant hidròlisi de sals. |
| Salinitat | 4 g/L (4 kg/m³) | De tant en tant, es pot ser necessària l'aportació de sal. |
| pH | 7,2 - 7,6 (ideal 7,2 - 7,4) | Pot reduir-se mitjançant l'addició d'àcid, i augmentar-se mitjançant l'addició d'una base (pH +), així com l'hidrogencarbonat de sodi, amb la fórmula NaHCO₃. |
| Alcalinitat total | 8 - 15 °F (80 - 150 ppm) | Una alcalinitat elevada pot produir un nivell de pH inestable. |
| Duresa | < 40 °F (<400 ppm) | Per reduir la duresa de l'aigua, es realitza un procés de descarbonatització, mitjançant l'addició de carbonat de sodi. |
Riscos per a la salut
modificaTant elements químics com patògens poden trobar-se a les piscines d'aigua tractada. Entre els patògens més coneguts es troben Cryptosporidium i Legionella pneumophila.[6][7]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Piscina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionari 62 manual de la llengua catalana. Edicions 62. ISBN 84-297-4653-6
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.169. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Cura de la piscina (castellà)
- ↑ Cura de piscines Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Hlavsa, Michele C. [et al.].. «Outbreaks Associated with Treated Recreational Water — United States, 2000–2014». A: . CDC, 2018, p. 547–551. DOI 10.15585/mmwr.mm6719a3 [Consulta: 11 juliol 2018].
- ↑ «Piscines. Protecció i seguretat».
Enllaços externs
modifica
- Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad «Real Decreto 742/2013, de 27 de septiembre, por el que se establecen los criterios técnico-sanitarios de las piscinas» (
PDF) (en castellà). BOE, Núm. 244, 11-10-2013, p. 83123 - 83135 [Consulta: 21 octubre 2013].