Piscina

estanc artificial destinada al bany recreatiu o a la natació
Per a altres significats, vegeu «Piscina (Torí)».

Una piscina és una construcció artificial destinada a nedar o practicar-hi esports relacionats amb l'aigua.[1] Les dimensions d'aquesta poden ser molt variables:[2] la més gran és la mida olímpica, de 50 metres. Pot estar formada per diferents elements: metalls, plàstics o formigó. La paraula piscina prové del llatí[1] i originalment s'utilitzava per designar pous per peixos d'aigua dolça o salada.[3]

Piscina a la Universitat de Stirling

Actualment les piscines han experimentat un canvi tecnològic significatiu, sobretot en la depuració. S'utilitzen derivats del clor per a mantenir-les netes, i es controla el seu pH i en algunes ocasions inclòs la temperatura (vegeu la secció «Elements per la cura» per a més informació).

Història

modifica
 
Una piscina.
 
Panorama, Piscina (Galapagos Cottages) Santa Cruz, Puerto Ayora, illes Galápagos.

Hi ha una llarga tradició de construccions artificials dedicades al bany, entre les quals destaquen els nombrosos jaciments de termes romanes, com els trobats a la ciutat anglesa de Bath, a la qual donen nom.

Construcció

modifica

Així mateix, existeixen diverses modalitats, com les fixes, les portàtils i les desmuntables. I de diferents materials, com acer inoxidable, polièster, de formigó armat, recobertes de mosaic, etc.

Dimensions de piscines esportives

modifica

Dins de l'àmbit esportiu podem diferenciar tres grans tipus de piscines:

Els seus usos esportius són molt variats, utilitzant-se en el camp de la natació, el waterpolo, la natació sincronitzada o els salts acrobàtics.

Manteniment i higiene

modifica

Per mantenir neta i en condicions normals una piscina, es necessiten els paràmetres següents:[4][5]

 
El clor és un element bàsic per a la cura de la piscina.
Paràmetres normals
Percentatge de clor lliure 1,5 - 2,0 mg/L (1,5 - 2,0 ppm) Es pot afegir directament, o produir-se mitjançant hidròlisi de sals.
Salinitat 4 g/L (4 kg/m³) De tant en tant, es pot ser necessària l'aportació de sal.
pH 7,2 - 7,6 (ideal 7,2 - 7,4) Pot reduir-se mitjançant l'addició d'àcid, i augmentar-se mitjançant l'addició d'una base (pH +), així com l'hidrogencarbonat de sodi, amb la fórmula NaHCO₃.
Alcalinitat total 8 - 15 °F (80 - 150 ppm) Una alcalinitat elevada pot produir un nivell de pH inestable.
Duresa < 40 °F (<400 ppm) Per reduir la duresa de l'aigua, es realitza un procés de descarbonatització, mitjançant l'addició de carbonat de sodi.

Riscos per a la salut

modifica

Tant elements químics com patògens poden trobar-se a les piscines d'aigua tractada. Entre els patògens més coneguts es troben Cryptosporidium i Legionella pneumophila.[6][7]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Piscina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionari 62 manual de la llengua catalana. Edicions 62. ISBN 84-297-4653-6
  3. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.169. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014]. 
  4. Cura de la piscina (castellà)
  5. Cura de piscines Arxivat 2008-05-16 a Wayback Machine. (castellà)
  6. Hlavsa, Michele C. [et al.].. «Outbreaks Associated with Treated Recreational Water — United States, 2000–2014». A: . CDC, 2018, p. 547–551. DOI 10.15585/mmwr.mm6719a3 [Consulta: 11 juliol 2018]. 
  7. «Piscines. Protecció i seguretat».

Enllaços externs

modifica
  • Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad «Real Decreto 742/2013, de 27 de septiembre, por el que se establecen los criterios técnico-sanitarios de las piscinas» (  PDF) (en castellà). BOE, Núm. 244, 11-10-2013, p. 83123 - 83135 [Consulta: 21 octubre 2013].
  NODES
Idea 1
idea 1
Project 2