Port de Kiel
El Port de Kiel és un port del Mar Bàltic a la ciutat de Kiel. Té tres parts, el port marítim situat a la riba de llevant de la badia del Kieler Förde, el port interior a ambdós costats del terminal del canal de Kiel al barri d'Holtenau, i el port de la ciutat Stadthafen, principalment per als transbordadors prop de l'estació central. A més del port comercial, també hi ha un important port militar de l'exèrcit alemany.
Transbordador Stena Germanica al Stadthafen | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | port port marítim | ||||
Activitat | |||||
Volum de producció | 7.400.000 tones (2017) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Format per | Schwedenkai (en) Ostseekai (en) Bollhörnkai (en) Ostuferhafen (en) Norwegenkai (en) Bahnhofskai (en) | ||||
Lloc web | portofkiel.com | ||||
Després que la primera línia regular entre Kiel i Copenhaguen amb el Caledonia, un transbordador a vapor que es va estrenar el 1819,[1] el port va continuar desenvolupant-se. Té un intens trànsit de transbordadors de mercaderies, cotxes i passatgers cap als països escandinaus i bàltics.[2] L'any 2017 s'hi van tractar 6,1 milions de tones de mercaderies. Els transbordadors van transportar 1,6 milions de passatgers. A més, 513.906 creueristes van amarrar amb 143 vaixells.[3]
Referències
modifica- ↑ Freyer-Schauenburg, Brigitte. 750 Jahre Kiel : Beiträge zu Geschichte und Gegenwart der Stadt (en alemany). Kiel: W.G. Mühlau, 1992, p. 22. ISBN 9783875590661.
- ↑ «Hafen Kiel» (en alemany). Associació dels Ports de Slesvig-Holstein (GvSH), 2013. [Consulta: 20 abril 2018].
- ↑ «Facts & Figures» (en alemany). Port of Kiel, 2018.
Bibliografia
modifica- Der Kieler Hafen als künftiger deutscher Kriegshafen: mit einer neuen Karte des Hafens und seiner Umgebungen (en alemany). Kiel: C. Schroeder, 1848.[Enllaç no actiu] (traducció del títol: El port de Kiel com futur port militar alemany, amb un mapa del port i els afores)
- Bohn, Robert. U-Bootbunker "Kilian" : Kieler Hafen und Rüstung im Nationalsozialismus (en alemany). Bielefeld: Verlag für Regionalgeschichte, 2003, p. 254. ISBN 9783895344688.