Portal:Imperi Mexicà

Viquiportal de l'Imperi Mexicà L'Imperi Mexicà és el nom donat a Mèxic en dues ocasions no consecutives durant el segle XIX, en les quals la forma de govern d'aquest país va ser la monarquia parlamentària. Un emperador que governa per mitjà d'un ministeri i per un Consell d'Estat per a la formació de les lleis i reglaments, així com també amb un tribunal de justícia especial de comptes; un organisme, sovint una institució governamental, amb autoritat per a dirimir en disputes legals i dispensar justícia ja sigui civil, criminal o administrativa d'acord amb les lleis, a més de ser nomenats per l'Emperador, a diferents Comissaris Imperials i Visitadores en representació seva, ja sigui per al desenvolupament i l'administració del territori nacional, així com para la supervisió de les activitats dintre del territori nacional. Agustí I (1822-1823) - Agustí II (1823-1864) Maximilià I (1864-1867) - Agustí III (1867-1925) - Maria I (1925-1949) - Maximilià II (1949-present)

Els Comisionaries de l'Assemblea de Mèxic amb Maximilià d'Habsburg

Primer Imperi Mexicà Cosme Damían Agustín de Iturbide y Arámburu (27 de setembre, 1783 - 19 de juliol, 1824), va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central. Agustin de Iturbide va ser el general de l'exèrcit reialista mexicà i president de la regència i en 1822 va rebre el títol d'emperador Agustí I de Mèxic. Va ingressar al seminari religiós, però, ràpidament va canviar la seva vocació religiosa per la carrera militar i com a oficial de l'exèrcit espanyol es va negar a col·laborar amb l'aixecament independentista de Miguel Hidalgo y Costilla, però després de diverses lluites entre reialistes i insurgents, Iturbide va convèncer Vicente Guerrero i van acordar el 13 de febrer, 1821 el pla d'Iguala (la independència de Mèxic, la conservació de la religió catòlica i la unió de tots els habitants de la Nova Espanya, mexicans i espanyols). Efemèrides 1821 - El disseny de l'actual bandera de Mèxic és dissenyada per Agustín d'Iturbide 1824 - Agustí II es va marxar a Colòmbia, on va ser persona de confiança de Simón Bolívar, un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, Perú i l'Equador. 1865 - Maximilià I va adoptar a Agustín d'Iturbide y Green i Salvador d'Iturbide y Marzán 1859 - Maximilià I va ser contactat per primera ocasió pels conservadors mexicans, els quals buscaven un príncep europeu per a ocupar la corona del Segon Imperi Mexicà 1821 - Abraçada de Acatempan (d'aliança) entre Agustín d'Iturbide i Vicente Guerrero a la recerca de la independència 1806 - Agustín d'Iturbide va ser ascendit a primer alferes en Valladolid 1864 - Agustí II va cedir els seus drets a l'Archiduque Maximilian von Habsburg-Lothringen 1821 - Agustín d'Iturbide va signar el Tractat de Córdoba amb Juan O'Donojú, tinent general dels Exèrcits d'Espanya, que havia succeït Apodaca com a virrei de la Nova Espanya, i amb el qual es reconeixia la independència de Mèxic 1798 - Agustín d'Iturbide coneix a Ana María Huarte, la pròxima primer emperadriu de Mèxic 1864 - Maximilià I de Mèxic i Charlotte de Bèlgica van ser coronats en la Catedral Metropolitana de Mèxic 1822 - Agustín d'Iturbide va crear l'Ordre Imperial dels Guadalupe. 1854 - És aprovat l'himne nacional mexicà scrit per Francisco González Bocanegra amb estrofes en memòria de Agustín d'Iturbide i convocat pel president Antonio López de Santa Anna 1824 - Regressa Agustín d'Iturbide a Mèxic per a donar suport al país contra les intencions de reconquesta espanyoles però és injustament assassinat mentre la seva esposa esperava en el vaixell 1861 - Ana María Huarte va morir als Estats Units i va ser enterrada a Filadèlfia en el cementiri de l'Església de San Juan Evangelista 1835 - El president de Mèxic, Anastasio Bustamante, va permetre que la família de Agustín d'Iturbide poguessin regressar a Mèxic després del seu exili en Estats Units i Europa. 1866 - Les tropes franceses que donaven suport al Segon Imperi Mexicà van haver de regressar a Europa per a defensar a França 1872 - Mor Ángel d'Iturbide, l'últim dels fills barons de l'emperador Agustí I de Mèxic Segon Imperi Mexicà Carlota de Mèxic (Palau de Laeken, 1840 - Castell de Bouchout (Bèlgica), 1927) filla única del rei Leopold I de Bèlgica i la princesa Lluïsa d'Orleans de França. Als disset anys es va casar amb Maximilià d'Àustria, germà de Francesc Josep. La seva sogra, Sofia, la valorava molt. A la parella se'ls va assignar el regne de Llombardia, Venècia que estava sota poder austríac, i, malgrat que allà van passar alguns anys tranquils, no tenien, de fet, una veritable autoritat, i que la parella cobejava reptes més d'acord amb les seves nissagues. Un grup de conservadors mexicans va oferir el tron de Mèxic a algun monarca europeu. La parella va acceptar el tron, tenien el suport de Napoleó III i del govern austríac, i van ser coronats a la Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic i van passar a residir al Castell de Chapultepec. Però els problemes de la política europea i les amenaces d'Estats Units van condicionar Napoleó III, que va acabar per retirar les seves tropes de Mèxic. Carlota va viatjar a Europa, a París i Viena, per recordar els compromisos que havien pactat, de donar suport al seu govern. Decrets de l'Imperi Mexicà Independència de Mèxic (per Agustì I) Creació de l'exèrcit mexicà (per Agustí I) Creació de la bandera de Mèxic (per Agustí I) Igualtat davant la llei de totes l'ètnies (per Maximilià I) Llibertat d'expressió (per Maximilià I) Obligació a l'educació (per Maximilià I) Reducció de les hores laborals (per Carlota) Protecció als indígenes (per Maximilià I)

Imatge Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic Recinte on les parelles imperials van ser coronats Sabíeu que... Sabíeu que.. Maximilià d'Habsburg va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic? Sabíeu que.. Carlota de Mèxic va decidir creuar l'oceà Atlàntic en recerca d'ajuda per a combatre contra les forces republicanes de Benito Juárez que havia rebut suport dels Estats Units? Sabíeu que.. Estats Units va amenaçar França i Àustria amb la Doctrina Monroe perquè donava suport a l'Segon Imperi Mexicà? Sabíeu que.. Carlota de Mèxic va viatjar a la Península de Yucatán per a conèixer els maies el 1865? Sabíeu que.. Maximilià I de Mèxic va ser afusellat amb l'expresident de Mèxic Miguel Miramón? Sabíeu que.. Els colors i disseny de l'actual bandera de Mèxic va ser feta per Agustín d'Iturbide i elaborada per Magdaleno Ocampo? Sabíeu que.. Maximilià I de Mèxic va pujar fins a la piràmide del sol a Teotihuacan i Carlota de Mèxic a la piràmide de Chichén Itzá? Directori Mèxic Esborranys de Mèxic Cultura de Mèxic Demografia de Mèxic Economia de Mèxic Edificis de Mèxic Entitats de Mèxic Gastronomia de Mèxic Geografia de Mèxic Història de Mèxic LGBT a Mèxic Mexicans Natura de Mèxic Patrimoni de la Humanitat a Mèxic Plantilles de navegació de Mèxic Política de Mèxic Símbols de Mèxic Mèxic Esborranys de Mèxic Cultura de Mèxic Demografia de Mèxic Economia de Mèxic Edificis de Mèxic Entitats de Mèxic Gastronomia de Mèxic Geografia de Mèxic Història de Mèxic LGBT a Mèxic Mexicans Natura de Mèxic Patrimoni de la Humanitat a Mèxic Plantilles de navegació de Mèxic Política de Mèxic Símbols de Mèxic Imatge Elisabet de Baviera, emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria arriba a l'antiga residència dels emperadors de Mèxic

Altres Viquiportals

Ajuda per a crear un portal

Altres portals temàtics

Refresca el portal