Precessió
La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.[1] Un exemple en seria el balanceig que fa una baldufa o un giroscopi en girar, quan el seu eix instantani de rotació no coincideix amb la perpendicular a la superfície sobre la qual se situa o es desplaça el cos en rotació.
La Terra també presenta una precessió perquè el seu eix de rotació no és perpendicular al pla format pel seu moviment de translació. A causa d'aquest moviment, la posició que indica l'eix de la Terra en l'esfera celeste es desplaça seguint un cercle tancat cada 25.776 anys (any platònic, « téléos eniautos »).[2][3][4] El cercle de la precessió té el seu centre en el pol de l'eclíptica; a conseqüència d'això, la posició dels pols celestes canvia contínuament. La precessió és causada per la força gravitatòria de la Lluna, el Sol i la resta de planetes sobre la Terra, atès que no és una esfera, sinó més aviat un esferoide oblat, més prominent a la zona equatorial. El canvi en la direcció de l'eix de rotació de la Terra provoca una variació del pla de l'equador i, per tant, de la línia de tall de tal pla amb l'eclíptica. Aquesta línia assenyala en l'esfera celeste la direcció del punt Àries, que retrograda sobre l'eclíptica, fenomen denominat precessió dels equinoccis.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 18. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 308. ISBN 84-7739-018-5.
- ↑ Mathieu, F. Platon, l’Égypte et la question de l’âme (en francès). Frederic Mathieu, p. 218. ISBN 978-2-9542395-9-0.
- ↑ Anderson, M. Plato and Nietzsche: Their Philosophical Art. Bloomsbury Publishing, 2014, p. 77. ISBN 978-1-4725-2874-2.
- ↑ Kalligas, P. The Enneads of Plotinus, Volume 1: A Commentary. Princeton University Press, 2014, p. 603. ISBN 978-0-691-15421-3.
