Ramon Perellós i Rocafull
Ramon Perellós i Rocafull (nascut a València el 1637 i mort a Malta el 1720) fou Gran Mestre de l'Orde de Malta entre 1697 i 1720. Va residir a Malta el 1653, tan bon punt havia ingressat a l'orde. El 1658 va entrar a formar part del consell del Mestre i el 1697 fou elegit Gran Mestre,[1] el primer de la Llengua d'Aragó en molt de temps, ja que la Llengua de Castella semblava tenir-hi prioritat. Durant el seu magisteri es va encarregar de reforçar les defenses costaneres de l'illa de Malta.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 setembre 1637 Corona d'Aragó |
Mort | 10 gener 1720 (82 anys) La Valletta (Malta) |
Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem Orde de Sant Joan de Jerusalem | |
1697 – 1720 ← Adrien de Wignacourt – Marc'Antonio Zondadari → | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | monjo guerrer |
Orde religiós | Orde de Sant Joan de Jerusalem |
El seu sepulcre, a la cocatedral de Sant Joan de La Valletta és un dels exponents més importants del barroc de l'illa.
Referències
modifica- ↑ Muñoz de Prat, Javier. «Ramón Rabassa de Perellós y de Rocafull». Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 febrer 2024].
- ↑ «Ramon Perellós i Rocafull». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Precedit per: Adrien de Wignacourt |
Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem 1697-1720 |
Succeït per: Marc'Antonio Zondadari |