Reial Societat

Reial Societat
	(es) Real Sociedad de Fútbol Sociedad Anónima Deportiva
	;
Himne	Txuri-urdin
Dades
Sobrenom	Erreala, Txuri-urdin i La Real
Tipus	club de futbol
Creació	7 setembre 1909
Activitat
Esport	futbol
Lliga	Primera divisió espanyola de futbol (2010–)
Instal·lació esportiva	Estadi d'Anoeta: Sant Sebastià (1993–). 39.500
Governança corporativa
Seu	Sant Sebastià (Guipúscoa);
Presidència	Jokin Aperribay Bedialauneta (2008–)
Gerent/director	Roberto Olabe Aranzabal
Entrenador principal	Imanol Alguacil Barrenetxea (2018–)
Altres
Color	blau, blanc
Equipament esportiu
Lloc web	realsociedad.eus
	Localització geogràfica

La Reial Societat (castellà: Real Sociedad, nom complet Real Sociedad de Fútbol, també conegut com a Erreala o Reala en basc) és un club de futbol de la ciutat de Sant Sebastià, al País Basc, que juga a la Primera divisió. Té una llarga trajectòria a la història del futbol espanyol, essent un dels nou equips històrics que mai han competit en una divisió inferior a la Segona divisió.

Ha obtingut dos campionats de la Lliga espanyola de futbol, tres títols de la Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya, així com diversos subcampionats en aquestes competicions i múltiples participacions europees al llarg de la seva història. Després de 40 temporades consecutives a Primera divisió descendí a Segona divisió el 2007, i va retornar a la màxima categoria l'any 2010.

Ocupa la vuitena posició en la classificació històrica de la Primera Divisió i el número 184 de la classificació històrica mundial de la IFFHS. A més, és el sisè equip que més internacionals ha aportat a la selecció espanyola i va mantenir el rècord de jornades consecutives sense conèixer la derrota a Primera divisió durant molts anys, des de la temporada 1979-80, quan va estar 38 jornades consecutives sense perdre, fins al 2018, quan el rècord va ser superat pel Barça d'Ernesto Valverde.^[1]

Els símbols

Els colors

Primera equipació: des de la seva creació, l'equip ha mantingut certs elements invariables: pantalons blancs i mitgetes blanc i blaves. Només les mitgetes han canviat en alguna ocasió a blau.
Segona equipació: la segona indumentària ha canviat més d'una vegada. Normalment, és completament blau, però també ha estat vermell, verd i taronja. La temporada 2006/07 portava samarreta blava amb una línia horitzontal negra, pantaló negre i mitgetes blau fosc.

Evolució: equipament històric

1909 (Club Ciclista SS)

1914

1967

1981

Evolució: primer equipament

2012-2013

2013-2014

2014-2015

2015-2016

2016-2017

2017-2018

2018-2019

Evolució: segon equipament

2012-2013

2013-2014

2014-2015

2015-2016

2016-2017

2017-2018

2018-2019

Proveïdors i patrocinadors

A continuació es detalla una taula amb tots els fabricants i patrocinadors que ha tingut el club des de 1981, en ordre cronològic.

Període	Proveïdor	Patrocinador principal
1981–1987	Adidas	cap
1987–1994	Rasán	Bankoa
1994–2003	Astore	Kraft
2003-07	Astore	Fiatc Seguros
2007-10	Astore	Belca
2010-11	Astore	Gipuzkoa
2011–2014	Nike	Canal+
2014–2018	Adidas	Qbao.com
2018	Adidas	Euskaltel
2018–	Macron

L'escut

Escut del Club Ciclista de San Sebastián, predecessor del club, que va guanyar la copa del 1909

L'escut de la Reial Societat està format per la imatge d'una antiga pilota de cuir envolcallat d'una bandera que porta els colors tradicionals de l'uniforme i l'escut de la regió guipuscoana: el blanc i el blau marí. A més a més, la bandera incorpora un escut rodó amb les lletres «SS» en referència al nom de la ciutat de Sant Sebastià.

Convé destacar que, inicialment, els colors tradicionals del Sant Sebastià Recreation Club eren el verd i el groc però l'any 1908 canviaren als actuals.^[2]

Des del canvi de nom fins l'entrada en vigor de la norma de la Segona República Espanyola que vetava l'exhibició de simbologia monàrquica, l'escut deixà de tenir corona reial i fou substituïda per l'escut de Sant Sebastià i les sigles «SS» per les de «DFC». No obstant això, la bandera, els colors i la pilota de cuir romangueren sense alteracions.

La temporada 1939-40 van recuperar l'escut l'antiga denominació.

L'any 2017, la junta del club anuncià que recuperaria en l'escut la tonalitat de color blau més característic al llarg de la seva història, és a dir, aquell present als primers anys del club i durant la gloriosa dècada de 1980.^[3]

L'actual forma i organització dels objectes de l'escut guarda molta semblança amb d'altres com el del Real Sporting de Gijón de 1920^[4] o el de la Real Sociedad Gimnástica de Torrelavega.^[5]

Himne

L'himne oficial de la Reial Societat de Futbol és el Txuri Urdin (en català Blanquiblau). Va ser creat i escrit en basc el 1970 pel mestre Ricardo Sabadie. A més a més, txuri urdin és també el sobrenom popular pel qual es coneixen els seguidors d'aquest club de futbol basc.

Instal·lacions

Anoeta

Estadi d'Anoeta

L'Estadi Municipal d'Anoeta va ser inaugurat el 13 d'agost de 1993, i es troba a Donosti, (Guipúscoa, al País Basc. Principalment és utilitzat per la Real, però també s'hi celebren espectacles de gran envergadura, com ara concerts o partits de rugby, entre d'altres. Disposa d'una pista d'atletisme al voltant de la gespa, i ha estat catalogat per la UEFA com un estadi de màxima categoria, motiu pel qual s'hi podria disputar una final de la UEFA Champions League. El 2012, es va anunciar que en els pròxims anys es retirarien les pistes i es remodelaria el camp, passant així a tenir una capacitat de 40.000 espectadors. Les seves principals característiques són les següents:

Capacitat: 32.000 espectadors
Superfície: Gespa natural
Dimensions del Camp: 105x70 metres
Direcció: Anoeta pasealekua 1, 20014 Donostia-San Sebastià; País Basc.

Instal·lacions de Zubieta

Altres instal·lacions

Les Instal·lacions de Zubieta, ciutat d'entrenament i "Fàbrica de talents" de la fèrtil pedrera de la Real: disposa de 7 camps, 4 de gespa natural i 3 d'artificial, estan situades al barri donostiarra de Zubieta, al costat de l'hipòdrom de Sant Sebastià.

Antics estadis

Estadi d'Atotxa: Segurament el més estimat per l'afició, va ser durant 80 anys el camp de la Real. Era un petit estadi a l'estil anglès, on l'equip va viure algunes de les seves principals gestes esportives. Va ser inaugurat el 5 d'octubre de 1913 contra l'Athletic Club de Bilbao. L'últim partit es va disputar el 13 de juny de 1993, enfrontant la Real amb el Club Deportivo Tenerife, essent demolit posteriorment.
Estadi d'Ondarreta: Al costat de la Platja d'Ondarreta, va ser el primer camp de la Real, situat al barri d'El Antiguo. Es va inaugurar el 1906, en partit del San Sebastián Recreation Club, amb instal·lacions per diversos esports, com ara el tennis, l'hípica o el futbol. La Real va deixar d'utilitzar-lo el 1913, i va ser demolit el 1920.

L'afició

Aficionat de la Real

Segons una enquesta del CIS realitzada el 2007, la Real era el 6è equip (empatat amb l'Osasuna) que més aficionats tenia a Espanya. Un 1,3% de la població espanyola seria, segons aquesta enquesta, aficionat de la Reial Societat. A més a més, un altre 1,5% de la població simpatitzaria amb aquest equip, tot i no considerar-lo el seu primer equip.^[6]

El club té 27.000 abonats, per sobre de la mitjana dels equips de primera divisió; així mateix, es troba per sobre de la mitjana de clubs en nombre d'aficionats abonats relatius, és a dir, comparant-los amb el cens demogràfic de la ciutat en què es troba. L'abril de 2011, el premi "Jugador Nº12" de la LFP va ser atorgat a la Real en reconeixement al gran paper exercit pels seus aficionats la temporada del darrer ascens a Primera (2010-11).^[7]

El setembre de 2011, la Real comptava amb 114 penyes d'aficionats de la Real formalment establertes i reconegudes pel club en la seva pàgina web. La seva distribució geogràfica és la següent:^[8]

20 a la mateixa ciutat de Donosti.
48 a la resta de la província de Guipúscoa.
5 a la resta del País Basc (3 a Àraba i 2 a Biscaia).
5 a Navarra.
2 a Iparralde.
34 a la resta d'Espanya.

Història

L'equip el 1932.

Tot i que la Reial Societat va ser fundada oficialment el 1909, els seus orígens es poden remuntar uns quants anys abans, concretament al 1904. Aquest any es creà el San Sebastian Recreation Club sota l'empara del Real Club de Tenis de San Sebastián. Membres de l'entitat se'n separaren i crearen el San Sebastián Foot-Ball Club, que sota les dificultats de legalitzar l'entitat, ingressaren en el Club Ciclista de San Sebastián l'any 1909, el qual va guanyar el títol de Copa. Finalment, el 7 de setembre de 1909 es va constituir legalment la Sociedad de Foot-Ball de San Sebastián. Després de dècades considerat un equip ascensor, el club va pujar a Primera Divisió, el 1967, on es va mantenir ininterrompudament fins a l'any 2007. Durant la dècada de 1980 va viure la seva primera època daurada, en la qual va aconseguir diversos títols, entre d'altres dues lligues. Després d'un breu període a Segona Divisió (2007-10), el club va tornar a pujar a Primera, on milita actualment.

Estadístiques

Actualitzades en finalitzar la temporada 2010-11.^[9]^[10]

Temporades a 1a: 65
Temporades a 2a: 16
Partits jugats a 1a: 2074
Victòries a 1a: 775
Empats a 1a: 514
Derrotes a 1a: 785
Millor posició a la lliga: 1r
Pitjor posició a la lliga: 19è
Posició històrica: 8è
Major victòria com a local a la Lliga

19 de març de 1933

Reial Societat	8–0	Racing de Santander

Estadi Atotxa,^[11] (Sant Sebastià)

Major victòria com a visitant a la Lliga

19 d'octubre de 1997

Reial Oviedo	0–5	Reial Societat

Estadi Carlos Tartiere,^[12] (Oviedo)

Major derrota com a local a la Lliga

16 de febrer de 1930

Reial Societat	1–7	Athletic Club

Estadi Atotxa, (Sant Sebastià)

Major derrota com a visitant a la Lliga

16 de setembre de 1967

Reial Madrid CF	9–1	Reial Societat

Estadi Santiago Bernabéu, (Madrid)

Palmarès

^[13]

Tornejos estatals

Lliga espanyola (2)
- 1980-81, 1981-82.
Copa del Rei (3)
- 1909, 1987, 2020.
Supercopa d'Espanya (1)
- 1982.
Segona Divisió (3)
- 1948-49, 1966-67, 2009-10.

Tornejos regionals

Campionat de Guipúscoa de futbol (3)
- 1924-25, 1926-27 i 1928-29.

Tornejos amistosos

Trofeu Concepción Arenal (1)
- 1978-79.
Trofeu Reyno de Navarra (4)
- 1981, 1984, 2001 i 2010.
Trofeu Villa de Gijón (2)
- 1969 i 2000.
Trofeu Telde (1)
- 2009.
Trofeu Concepción Arenal (Ferrol) (1)
- 1979.

Plantilla 2024-2025

A 2 setembre 2024^[14]

N.	Pos.	Jugador
1	POR	Álex Remiro
2	DEF	Álvaro Odriozola
3	DEF	Aihen Muñoz
4	MIG	Martín Zubimendi
5	DEF	Igor Zubeldia (3r capità)
6	DEF	Aritz Elustondo (2n capità)
7	DAV	Ander Barrenetxea
8	MIG	Arsen Zakharyan
9	DAV	Orri Óskarsson
10	DAV	Mikel Oyarzabal (capità)
11	DAV	Sheraldo Becker
12	DEF	Javi López
13	POR	Unai Marrero
14	MIG	Takefusa Kubo

N.	Pos.	Jugador
15	MIG	Urko González de Zárate
16	MIG	Jon Ander Olasagasti
17	MIG	Sergio Gómez
18	DEF	Hamari Traoré
19	DAV	Umar Sadiq
20	DEF	Jon Pacheco
21	DEF	Nayef Aguerd (cedit pel West Ham United FC)
22	MIG	Beñat Turrientes
23	MIG	Brais Méndez
24	MIG	Luka Sučić
25	DAV	Jon Magunazelaia
27	DEF	Jon Aramburu
28	MIG	Pablo Marín