Retrat d'una vaileta
Retrat d'una vaileta és una pintura a l'oli realitzada per Joan Miró el 1919 i que actualment forma part de la col·lecció permanent de la Fundació Joan Miró, de Barcelona, gràcies a una donació de Joan Prats, amic íntim de l'artista.[1]
 Imatge externa no lliure | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Joan Miró i Ferrà |
| Creació | 1919 |
| Mètode de fabricació | pintura a l'oli |
| Gènere | retrat |
| Moviment | retrat |
| Mida | 34,8 ( ) × 27 ( ) cm |
| Col·lecció | Fundació Joan Miró (Montjuïc) |
Història
modificaMiró va fer servir de model la filla dels masovers que cuidaven la masia que els seus pares havien adquirit a Mont-roig. En aquesta pintura, que presenta el mateix tractament minuciós que havia introduït l'any anterior, conviuen dues influències a les quals fa referència Miró mateix. L'una és l'art oriental, que segurament coneix gràcies a l'estampa japonesa, molt popularitzada aleshores i que és perceptible tant en el refinament del dibuix com en l'hàbil simplificació a què sotmet el plantejament naturalista, cosa que proporciona un encisador aire poètic a la imatge. L'altra són els frescos romànics, que inspiren la serenitat de la composició i una estranya sensació d'intemporalitat, fruit de la mirada profunda i impersonal de la nena, així com la frontalitat, la severitat i l'eficàcia d'una paleta força restringida.[2] La vaileta es deia Consol Boquera i va néixer el 1914 i morir el juny de 2003.[3]
| « | Les meves pintures detallistes eren obres molt reflexionades i meditades, i no deixaven pas gairebé mai, a l'espontaneïtat ni a l'abandó. Durant aquell període estava influït per l'art de l'Extrem Orient, i la miniaturització de la meva visió corresponia, naturalment, a la miniaturització dels mitjans d'expressió. L'arabesc es va convertir en cal·ligrafia. Hi havia una gran modèstia en tot això i la meva manera de pintar tenia alguna cosa de religiós | » |
| — Joan Miró i Ferrà.[4] | ||
Descripció
modificaEs tracta d'una de les obres de les èpoques primerenques de l'artista. El paisatge de Mont-roig desperta en Miró un inusitat interès naturalista, que es concreta en les denominades pintures detallistes, fetes entre el 1918 i el 1922. Un altre exemple previ seria Paisatge de Mont-roig, de 1916. Al Retrat d'una vaileta es pot veure alhora la severitat dels mestres medievals i la delicadesa de les formes orientalitzants, tant del gust de l'època, fet que confereix al rostre un especial lirisme i profunditat.
Curiositat
modificaL'obra fou la joia del museu pel Dia Internacional dels Museus de 2005.[5]
Referències
modifica- ↑ «Retrat d'una vaileta». web. Fundació Joan Miró. [Consulta: 7 desembre 2014].
- ↑ «Retrat d'una vaileta». web. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 7 desembre 2014].
- ↑ «Mor Consol Boquera, model de Joan Miró pel seu quadre 'Retrat d'una vaileta', del 1919». Vilaweb, 20-06-2003 [Consulta: 7 desembre 2014].
- ↑ Paraules de Joan Miró a: Chevalier, Denys, “Miró”, Aujourd'hui: Art et Architecure, nov 1962 p,8
- ↑ «Joia del Museu 2005». web. Fundació Joan Miró i Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2014. [Consulta: 7 desembre 2014].
Bibliografia
modifica- Clavero, Jordi J. Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació. Barcelona: Polígrafa, 2010. DL B.10.061.2010. ISBN 978-84-343-1242-5.
- Convidats d'Honor: exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 02.12/2009-11.4/2010. ISBN 9788480432092.
- Daniel, Marko (ed.); Gale, Matthew. Fundació Joan Miró. Joan Miró. L'escala de l'evasió. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2011. ISBN 978-84-938981-0-6.