Reunion in Vienna

pel·lícula de 1933 dirigida per Sidney Franklin

Reunion in Vienna és una pel·lícula pre-codi de la MGM dirigida per Sidney Franklin i protagonitzada per John Barrymore i Diana Wynyard.[1] Basada en l’obra teatral homònima de Robert E. Sherwood,[2] es va estrenar el 16 de juny de 1933,[3] Pel seu treball en aquesta pel·lícula, George J. Folsey va ser nominat a l’Oscar a la millor direcció artística en la cerimònia d'aquell any.[4]

Infotaula de pel·lículaReunion in Vienna
Fitxa
DireccióSidney Franklin Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLouis B. Mayer i Irving G. Thalberg Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióErnest Vajda i Claudine West Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWilliam Axt Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorge J. Folsey Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBlanche Sewell Modifica el valor a Wikidata
VestuariAdrian Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1933 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enReunion in Vienna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema romàntic i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióViena Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0024496 FilmAffinity: 346747 Rottentomatoes: m/reunion_in_vienna_2014 Letterboxd: reunion-in-vienna Allmovie: v107719 TCM: 1382 AFI: 7349 TMDB.org: 174116 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Elena Krug, l’esposa del reconegut psicoanalista vienès Dr. Anton Krug, passa una tarda revivint vells records al Palau de Schoenbrunn, l'antiga residència de la família imperial, on de jove va ser cortejada pel famós playboy, l'arxiduc Rudolf Maximilian, que ara viu exiliat a París on ha estat treballant com a taxista. d'Habsburg. Quan torna a casa, Elena s'assabenta que Rudolf està travessant la frontera austríaca per participar en una celebració del cent aniversari del naixement de l'emperador. Malgat que assegura al seu marit que ha trencat amb el passat, ell insisteix que vagi a la festa.

Quan comença la festa, arriba Rudolf, disfressat, i demana a l’amfitriona, Frau Lucher, per Elena. Frau Lucher intenta dissuadir el persistent Rudolf de veure’s amb Elena, però aquesta arriba massa aviat per ser advertida. Davant la insistència de Rudolf, Elena li diu que ella realment estima el seu marit. Impertèrrit, Rudolf li substreu l'anell de casament i prova diversos mètodes per portar-la al seu llit per passar la nit. Després que Elena aconsegueixi escapar del dormitori, Rudolf la segueix fins a casa sense intimidar-se pels policies que l'estan buscant a la festa. Tot i que l'Anton es mostra al principi civilitzat, el comportament egocèntric i descarat de l'arxiduc envers Elena l'obliga a desafiar en Rudolf a una baralla. Abans de donar el primer cop, però, Anton recupera el seny i expressa la seva consternació perquè Rudolf hagi aconseguit provocar-lo per gelosia. En aquell moment, Rudolf descobreix que la policia és a l'edifici i, a instàncies d'Elena, accepta amagar-se mentre Anton parla amb ells. Poc després, Anton torna i informa a l'Elena que, per salvar Rudolf, ha de marxar a veure el prefecte de policia.

En adonar-se del sacrifici d'Anton, Rudolf, el sentit de l'honor del qual li impedeix seduir l'esposa d'un benefactor, lamenta l'enginy del seu rival. Elena consola Rudolf, que finalment admet que, mentre ella sigui una dona fidel els seus dies com a canalla s'han acabat. L'endemà al matí, Rudolf entreté Elena i el seu sogre xerrant durant l'esmorzar. Quan Anton, que ha estat organitzant l’arribada segura a la frontera de l'arxiduc, torna a casa aquest li llisca l'anell de noces d'Elena a la mà i s'acomiada amablement.

Repartiment

modifica

Referències

modifica
  1. Vineberg, Steve. High Comedy in American Movies: Class and Humor from the 1920s to the Present (en anglès). Rowman & Littlefield, 2005. ISBN 978-0-7425-2634-1. 
  2. Maltin, Leonard. Turner Classic Movies Presents Leonard Maltin's Classic Movie Guide: From the Silent Era Through 1965: Third Edition (en anglès). Penguin, 2015-09-29. ISBN 978-0-698-19729-9. 
  3. «Reunion in Vienna» (en anglès). American Film Institute AFI|Catalog. [Consulta: 18 febrer 2024].
  4. «The 6th Academy Awards | 1934» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 18 febrer 2024].

Enllaços externs

modifica
  NODES
Project 2