Ronaldo Luis Nazário de Lima

futbolista brasiler
«Ronaldo» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Ronaldo (desambiguació)».

Ronaldo Luis Nazário de Lima (Itaguaí, 22 de setembre de 1976) és un exfutbolista i empresari hispanobrasiler.[1] Entre altres clubs, destacà al FC Barcelona, a l'Inter de Milà i al Reial Madrid, a més de fer-ho amb la seva selecció, amb la qual va guanyar dues Copes del Món. Ronaldo és un dels futbolistes més importants de la història i el millor davanter de la seva generació.[2]

Plantilla:Infotaula personaRonaldo

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRonaldo Luis Nazario da Lima
22 setembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Itaguaí (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsRonnie, Fenômeno
Alçada1,84 m
Pes82 kg
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat25 maig 1992 Modifica el valor a Wikidata - 14 febrer 2011 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter (retirat)
Clubs juvenils
Anys Equip
1990-1991
1991-1993
Social Ramos Club
São Cristóvão
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1993 - 1994
1994 - 1996
1996 - 1997
1997 - 2002
2002 - 2007
2007 - 2008
2009-2011
Cruzeiro
PSV Eindhoven
FC Barcelona
Inter de Milà
Reial Madrid
AC Milan
Corinthians
45
56
37
94
127
20
31
41
55
34
59
83
9
18
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1994-2006 Brasil Brasil 97 62
Participà en
2006Copa del Món de Futbol de 2006
2002Copa del Món de Futbol de 2002
1998Mundial de Futbol 1998
1996Jocs Olímpics d'Estiu de 1996
1994Mundial de Futbol 1994 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webronaldo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1046596 TMDB.org: 1213319
Facebook: ronaldonlr9 X: Ronaldo FIFA: 92699 UEFA: 25879 BDFutbol: 2400 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1993–1994 Cruzeiro EC 14(12)
1994–1996 PSV Eindhoven 46(42)
1996–1997 FC Barcelona 37(34)
1997–2002 FC Inter de Milà 68(49)
2002–2007 Reial Madrid CF 177(104)
2002–2007 Reial Madrid CF 127(83)
2007–2008 AC Milan 20(9)
2009–2011 SC Corinthians 69(35)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1993–1993   Brasil sub-17 7(5)
1994–2011   Brasil 98(62)
1996–1996   Selecció Olímpica de futbol del Brasil 8(6)
1996–1996   Selecció Olímpica de futbol del Brasil 6(5)

Carrera esportiva

modifica

Ronaldo va començar a destacar als 16 anys amb la selecció brasilera sub-17 on va marcar 59 gols en 57 partits. La seva carrera als clubs professionals va començar al Cruzeiro brasiler.[3] L'estiu de 1994 va ser convocat per a la seva primera Copa del Món, proclamant-se campió. Emperò, Romário i Bebeto van ser els titulars indiscutibles a la davantera canarinha i el jove futbolista no va arribar a disputar cap minut en aquell torneig.[4]

Un cop va acabar la copa, el davanter va aterrar a Europa gràcies al PSV Eindhoven,[5] on es va convertir en màxim golejador del campionat neerlandès.[6] Això va fer que el FC Barcelona s'hi fixés i, dos anys més tard del seu debut europeu, el va fitxar per una xifra rècord en aquell moment, 2.500 milions de pessetes (uns 15 milions d'euros).[7] Al club blaugrana es va proclamar Pitxitxi de la Lliga amb 34 gols en 37 partits i va deixar jugades espectaculars com el cèlebre gol al Compostela.[8] Així, Ronaldo es va convertir en l'ídol de l'afició culer però, a causa d'uns problemes amb la seva renovació de contracte, Ronaldo va decidir canviar d'aires i va fitxar per l'Inter de Milà.[9]

 
Ronaldo marca de penal a la final de la Recopa d'Europa de l'any 1997 donant la victòria al FC Barcelona enfront del PSG.

Ronaldo va començar bé la seva etapa a Itàlia. La FIFA el va reconèixer dues vegades (1996 i 1997) amb el FIFA World Player. En el 1997 va proclamar-se Bota d'or i va ser guardonat amb la Pilota d'Or.[10] Nogensmenys, a partir del 1998 el brasiler va començar un calvari que va durar més de dos anys en el qual va passar per una estranya depressió abans de la final del Mundial de França '98 i que va seguir amb diverses lesions greus de genoll.[11][12]

Entre 1997 i 1999 va guanyar tres títols amb la selecció nacional, una Copa Confederacions i dues Copes Amèrica. Abans, el 1996, havia format part de l'equip olímpic brasiler que es va fer amb el bronze a Atlanta.[13]

L'any 2001 la seva carrera començà a revifar i el futbolista va tornar a l'elit del futbol. L'estiu de 2002 es va celebrar el Mundial de Corea i Japó i Ronaldo va portar la seva selecció a proclamar-se vencedora, guanyant novament el FIFA World Player i la Pilota d'Or d'aquell any. Després de la cita mundialista, va tornar a canviar d'aires i va abandonar l'Inter, sobretot per culpa de la seva mala relació amb el llavors tècnic neroazzurro, l'argentí Héctor Cúper.[14] Aquest cop va fitxar pel Reial Madrid,[15] malgrat els rumors que apuntaven que podia retornar al FC Barcelona.[16] Al club blanc, Ronaldo demostrà que seguia sent un dels jugadors més decisius del món futbolístic malgrat que el seu estil de joc havia canviat respecte als primers anys de la seva carrera.[17]

Durant el Mundial d'Alemanya 2006 Ronaldo va marcar 3 gols i va convertir-se en el màxim golejador històric d'aquesta competició amb 15 dianes, una més que Gerd Müller. Va perdre aquesta condició el 8 de juliol del 2014, quan Miroslav Klose va marcar contra el Brasil en una semifinal. En total, Ronaldo disputà 4 Mundials consecutius, entre 1994 i 2006.[18]

A finals de gener de 2007, Ronaldo fitxa per l'AC Milan, després d'una polèmica relació amb l'entrenador italià Fabio Capello, que l'acusava d'estar massa gras i que va decidir no comptar més amb ell.[19] El 13 de febrer del 2008 tornà a lesionar-se de gravetat, trencant-se el tendó rotulià del genoll esquerre.[20] A causa de la lesió, el club milanès no li renovà el contracte que s'acabava el juny del mateix any, tot i deixar oberta la possibilitat de negociar amb ell un cop s'hagués recuperat.[21]

Després de deixar Itàlia, el jugador va marxar al seu país per encarar la part final de la recuperació. Tot i entrenar-se a les instal·lacions del Flamengo,[22] el club rubonegro no va arribar a oferir-li un contracte i el futbolista va decidir acceptar la oferta del Corinthians, després que l'equip aconseguís l'ascens a la primera divisió brasilera. El fitxatge es va oficialitzar el desembre de 2008.[23] Amb el club paulista va disputar dues temporades, anant de més a menys. El 14 de febrer de 2011 va anunciar la seva retirada del futbol professional a causa de les seves lesions.[24] Durant la conferència de premsa, va revelar que patia d'hipotiroïdisme des de 2007, motiu pel qual tenia grans dificultats per mantenir-se en un pes òptim per a la pràctica professional del futbol.[25]

Vida als despatxos

modifica

Ja retirat, el 2018 Ronaldo va esdevenir màxim accionista i president del Reial Valladolid.[26] També és soci majoritari del Cruzeiro, equip amb el qual va debutar com a professional.[27]

Palmarès

modifica
Medaller
Futbol
Jocs Olímpics
  Atlanta 1996 futbol masculí

Selecció Brasilera

modifica

Cruzeiro

PSV Eindhoven

FC Barcelona

Inter de Milà

Real Madrid

Corinthians

Individual

modifica

Referències

modifica
  1. «Ronaldo Luiz Nazário de Lima». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  2. Woo, Jonathan. «World Football: Identifying The Next 25 Ronaldos» (en anglès). Bleacher Report. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  3. «Ronaldo, el origen de "O fenômeno”» (en castellà). Kodro Magazine, 29-06-2020. Arxivat de l'original el 2023-03-29. [Consulta: 1r abril 2023].
  4. Kelly, Ciaran. «Ronaldo Luís Nazário de Lima: A Tribute to O Fenômeno» (en anglès). Back page Football, 16-04-2012. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  5. «"Hay que ficharlo": el día que Ronaldo dio un puñetazo en la élite del fútbol con 17 años» (en castellà). Diario As, 18-12-2021. Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 1r abril 2023].
  6. «Ronaldo Nazario’s best goals for PSV Eindhoven» (en anglès britànic). The football faithful, 15-11-2021. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  7. «Qué buenos eran: 20 años de la fuga de Rivaldo a Barcelona» (en castellà). Marca, 15-08-2017. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  8. «El FC Barcelona en la Liga - Pichichi - Ronaldo Nazario» (en castellà). Diari Sport, 13-05-2015. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  9. «Ronaldo reveló un dato sobre su salida del Barcelona que pudo haber cambiado la historia» (en castellà). Infobae, 12-02-2020. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  10. «Ronaldo - a career of pain and glory» (en anglès). Ahram Online, 14-02-2011. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  11. «Ronaldo, íntimo: confesó haber sufrido de depresión, su trauma en los aeropuertos y qué pasó en la final de Francia 1998» (en castellà). Infobae, 15-10-2022. Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 1r abril 2023].
  12. Newman, Blair. «The heartbreak of Ronaldo at Internazionale» (en anglès britànic). The Football Times, 17-09-2018. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  13. «Ronaldo es retira del futbol». Regió 7, 14-02-2011. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  14. «Cómo Ronaldo el "Fenómeno" rompió con el Inter y se fue al Real Madrid en 2002» (en castellà). ESPN Deportes, 03-11-2020. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  15. «Ronaldo: "Cuando me lesioné de la rodilla Zidane fue el primero en venir a verme y no nos conocíamos"» (en castellà). COPE, 15-10-2022. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  16. «Ronaldo también quiso volver» (en castellà). Mundo Deportivo, 30-08-2019. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  17. «The Other Ronaldo: The Story of The Forgotten Phenomenon» (en anglès). Bleacher Report, 16-06-2010. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  18. «Who is the World Cup's all-time top goalscorer?» (en anglès). Goal.com, 19-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  19. Palacios, Eduardo «El Milan se lleva el gordo». Mundo Deportivo, 31-01-2007, pàg. 18. Arxivat de l'original el 2023-04-01 [Consulta: 1r abril 2023].
  20. «Ronaldo Injured in Italy» (en anglès). The New York Times, 14-02-2008. Arxivat de l'original el 2023-04-01. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 1r abril 2023].
  21. «Ronaldo quedó libre: Milan no le renovó contrato» (en castellà). ESPN Deportes, 01-07-2008. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  22. «Ronaldo inicia tratamento no Fla e diz: 'É lógico que estou acima do peso'» (en portuguès brasiler). GloboEsporte. Grupo Globo, 03-09-2008. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  23. «Corinthians prepara 'Natal fenomenal': clube fecha com Ronaldo para 2009» (en portuguès brasiler). GloboEsporte. Grupo Globo, 09-12-2008. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  24. «Aos 34 anos, Ronaldo Fenômeno anuncia que vai se aposentar» (en portuguès brasiler). Grupo Globo, 14-02-2011. Arxivat de l'original el 2022-12-22. [Consulta: 1r abril 2023].
  25. «Ronaldo se rende ao inevitável: ‘Perdi para o meu corpo’» (en portuguès brasiler). Veja, 14-02-2011. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  26. «Valladolid: Ronaldo, nuevo máximo accionista del Valladolid: "Queremos crecer hasta donde nuestra ilusión lo permita"» (en castellà). Marca, 03-09-2018. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].
  27. «Ronaldo Nazario: Compró a Cruzeiro; nuevo accionista mayoritario» (en castellà-mx). Récord, 18-12-2021. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 1r abril 2023].

Enllaços externs

modifica
  NODES
Intern 1
iOS 1
os 30
web 1