Sandra Mozarowsky
Alexandra Elena Mozarowsky Ruiz de Frías, coneguda artísticament com a Sandra Mozarowsky (Tànger, Marroc, 17 d'octubre de 1958 - Madrid, 14 de setembre de 1977), va ser una actriu espanyola, famosa per les seves interpretacions al llarg dels anys 70 en una vintena de pel·lícules classificades dins de l'anomenat «cinema de destape».
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 octubre 1958  Tànger (Marroc) |
| Mort | 14 setembre 1977 (18 anys) Madrid |
| Causa de mort | traumatisme cranioencefàlic |
| Sepultura | Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu |
| Activitat | 1969 - |
   | |
Biografia
modificaFilla d'un diplomàtic rus (que compaginava el seu càrrec amb la professió d'enginyer electrònic) i de mare espanyola, quan la família es trasllada a viure a Madrid procedent del Marroc, comença els seus estudis en el Liceu Anglo-Espanyol de la capital, d'on passa al Col·legi del Sagrat Cor i allí acaba el batxillerat en 1976.
Amb deu anys, debuta en la pel·lícula El otro árbol de Guernica, de Pedro Lazaga, donant principi a una fulgurant carrera artística centrada en una sèrie de produccions d'alt contingut eròtic, entre les quals destaquen El mariscal del infierno (estrenada a Espanya el 1974), La noche de las gaviotas (1975), El hombre de los hongos (filmada a Mèxic el 1976), Hasta que el matrimonio nos separe (1976), Abortar en Londres (1977) o Ángel negro (1977), en la qual comparteix cartell amb l'actor mexicà Jorge Rivero, amb el qual se la relaciona sentimentalment.[1][2][3]
Va intervenir també en sengles capítols de les sèries de Televisió Espanyola Cuentos y leyendas (El estudiante de Salamanca) i Curro Jiménez (El retorno al hogar), emesos respectivament els dies 19 de desembre de 1975 i 5 de juny de 1977.
Va morir el 14 de setembre de 1977 a Madrid, en estranyes circumstàncies, ja que va caure des de la terrassa del seu domicili, situat a la quarta planta del carrer Álvarez de Baena núm. 3, el 23 d'agost estant embarassada de cinc mesos,[4][5] cosa que, amb posterioritat, donaria peu a rumors i especulacions sobre el seu presumpte idil·li amb el rei d'Espanya Joan Carles I. Segons altres autors, simultanejaria el seu treball com a actriu amb el de «noia d'alterne» en un club del madrileny carrer Oriente, un dels socis propietaris del qual seria el conegut actor Paco Martínez Soria:[6][7][8][9]
Filmografia
modificaCinema
modifica| Any | Pel·lícula | Personatge | Director |
|---|---|---|---|
| 1969 | El otro árbol de Guernica | Montserrat | Pedro Lazaga |
| 1973 | Lo verde empieza en los Pirineos | Noia francesa | Vicente Escrivá |
| Manolo la nuit | Infermera | Mariano Ozores | |
| 1974 | Los ojos azules de la muñeca rota | Jove turista en un bar | Carlos Aured |
| El mariscal del infierno | Noia sacrificada | León Klimovsky | |
| 1975 | Cuando el cuerno suena | Julia | Luis María Delgado |
| La noche de las gaviotas | Lucy | Amando de Ossorio | |
| El clan de los Nazarenos | Magda | Joaquín Luis Romero Marchent | |
| Sensualidad | Pilar | Germán Lorente | |
| Las protegidas | Marisa | Francisco Lara Polop | |
| El colegio de la muerte | Leonore Johnson | Pedro Luis Ramírez | |
| 1976 | El libro de buen amor II | Gadea | Jaime Bayarri |
| El hombre de los hongos | Emma | Roberto Gavaldón | |
| Beatriz | Beatriz | Gonzalo Suárez | |
| Call-Girl (La vida privada de una señorita bien) | Laura | Eugenio Martín | |
| 1977 | Tren especial para Hitler | Greta | Alain Payet |
| Hasta que el matrimonio nos separe | Martina | Pedro Lazaga | |
| Pecado mortal | Doncella | Miguel Ángel Díez | |
| El espiritista | Augusto Fernando | ||
| Abortar en Londres | Gil Carretero | ||
| 1978 | Ángel negro | Tulio Demicheli |
Televisió
modifica| Any | Sèrie | Capítol | Personatge | Director |
|---|---|---|---|---|
| 1975 | Cuentos y leyendas | El estudiante de Salamanca | José Briz Méndez | |
| 1977 | Curro Jiménez | El retorno al hogar | Joaquín Luis Romero Marchent |
Referències
modifica- ↑ «GARDEN. Ángel negro. Sandra Mozarowsky, Jorge Rivero, Mónica Randall». ABC [Madrid], 19 jul. 1978, pàg. 59.
- ↑ «GARDEN. Ángel negro. Sandra Mozarowsky, Jorge Rivero, Mónica Randall». ABC [Madrid], 23 jul. 1978, pàg. 60.
- ↑ «PALACIO CENTRAL. Sandra Mozarowsky, en ÁNGEL NEGRO». ABC [Sevilla], 4 jul. 1980, pàg. 48.
- ↑ Redacción «La actriz Sandra Mozarowsky, gravemente herida». ABC [Madrid], 26 ago. 1977, pàg. 43.
- ↑ J. P. C. «Ayer murió en Madrid Sandra Mozarowsky». ABC [Madrid], 15 sep. 1977, pàg. 93.
- ↑ «El extraño suicidio de Sandra Mozarowsky, amiga del rey Juan Carlos». [Consulta: 19 juliol 2017].
- ↑ «¿Quien mató a Sandra Mozarowski? El extraño suicidio de la amiga del rey». [Consulta: 19 juliol 2017]. Arxivat 2020-12-11 a Wayback Machine.
- ↑ Carretero, Daniel «Sandra que estás en los cielos». [Consulta: 19 juliol 2017]. Arxivat 2017-07-30 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-07-30. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Gorgot, Emilio de «Mitos del cine erótico de los 70, ¿qué fue de ellas?». [Consulta: 28 juliol 2017].
Bibliografia
modifica- Aguilar García, José Antonio. Las estrellas del destape y la Transición – El cine español se desnuda. Madrid: T&B Editores, 2012. ISBN 978-8415405092.
- Blas, Pablo. Dos novelas. BUBOK, 2015. ISBN 978-8468646800.
- Bleda, Javier. Mario Conde – La reclusión del éxito, 2006. ISBN 978-8461142576.
- Morton, Andrew. Ladies of Spain – Sofía, Elena, Cristina y Letizia: entre el deber y el amor. La Esfera de los Libros, 2013. ISBN 978-8499706405.
- Quintans, Rebeca. Juan Carlos I – La biografía sin silencios. Ediciones AKAL, 2017. ISBN 978-8446043133.