El topònim prové de la parròquia formada al castell de Sallavinera que era al poble actual de la Llavinera (amb l'article salatsa, sa Llavinera). Sembla derivar del llatí ipsa lavinaria, «la caiguda d'aigua», o de llavinera, «canal d'aigua».[1] En els primers censos del segle xix es va registrar San Pedro de Salaviñera després canviat a Salavinera.[2] El 1933 es va recuperar el mateix nom actual,[3] modificat el 1937 a Sallavinera d'Anoia en el context revolucionari contra l'hagiotoponímia.[4] Durant el franquisme es va tornar al nom anterior fins al 1983.[5]
El Pi de l'Àguila és una collada de 791,5 metres d'altitud a cavall dels termes municipals de la Molsosa,
Sant Jordi de la Llavinera
Sant Jordi de la Llavinera, capella del segle XVI-XVII, situada dins el nucli de la Llavinera. És un edifici de planta rectangular, molt modificat al llarg del temps i restaurat modernament. Està documentada des de l'any 1626.
Amb aquesta taula podem veure que el nivell de català a Sant Pere Sallavinera és correcte i és el 29è municipi de la comarca de l'Anoia que entén el català
↑Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6. Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
