Saurí

Saurí, també escrit i majoritàriament pronunciat pels seus habitants com a Seurí, és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme de Llessui.

Saurí

Tipus	entitat singular de població
Localització
42° 26′ 46″ N, 1° 04′ 22″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Sort
Població humana
Població	24 (2023)
Geografia
Altitud	1.216,2 m
Dades històriques
Festa patronal	Segon cap de setmana d'agost
Codi INE	25209001300
Codi IDESCAT	2520940013600

Saurí és al fons de la Vall d'Àssua, al nord del seu actual cap de municipi, Sort, i a prop a migdia de Llessui, en el mateix coster i uns 200 metres més avall. És a l'esquerra del Barranc de Pamano. També és a prop, a ponent, del poble de Bernui.

Etimologia

Joan Coromines atribueix l'origen del topònim Seurí a un nom personal occità, Seuerí o Saverí, procedent de Sabirikus o Sabarikus, nom propi utilitzat a l'edat mitjana, com el trobador gascó Savaric de Mauleon.

Saurí, també pot venir directament del grec, que significa salamandra o sargantana. La població reivindica, tanmateix, la forma pròpia Seurí, que és la més adaptada a la pronúncia i que té estudis toponímics que la ratifiquen. El 2024 l'Ajuntament de Sort n'aprovà la possibilitat de canvi i traslladà la proposta de Seurí a la comissió toponímica de la Generalitat de Catalunya.

Geografia

El poble de Saurí

El poble està situat en un replà del coster de l'esquerra del Pamano. La trentena de cases que hi ha formen una massa bastant compacta, esglaonada en els 50 metres de desnivell existents entre les cases més altes i les més baixes. L'església de Sant Víctor i el cementiri són a l'extrem nord-oest del poble.

Cases del poble

Casa Bellera Casa Bernat Casa Bolunya Casa Sília Casa Francesca

Casa Galta Casa Guineu Casa Guineuet Casa Joanet Casa Font

Casa Llacai Casa Marieta Casa Masover Casa Morera Casa Negre Casa Peret Casa Perramon

Casa Pessa Casa Pessó Casa Recaptó La Rectoria Casa Samion

Casa Sastre Casa Tapiró Casa Teira Casa Tonya Casa Vicent Casa Vidal

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Seuri declara 16 focs laics i un d'eclesiàstic (uns 85 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Seurí i Menaurí, conjuntament. S'hi pot llegir que són una localitat agregada a Llessui, situada als peus d'una muntanya molt alta, denominada de Llessui, prop d'un rierol. El clima és fred, combatut per tots els vents, propens a inflamacions i pulmonies. Consta de 13 cases, una font, l'església de Sant Víctor i l'annex de Meneurí, que és una masia. L'església està servida per un rector diocesà i un beneficiat de sang (originari del poble). El territori és muntanyós, pedregós i fluix, cobert de boscos i matolls cap al sud i oest, on només es produeixen pastures. S'hi produïa sègol, patates, mongetes i fenc. S'hi crien vaques i ovelles, s'hi cacen llebres i perdius i s'hi pesquen truites. La població era de 9 veïns (caps de casa) i 97 ànimes (habitants).

Durant el 2017 l'església de Sant Víctor va ser pintada amb uns frescos d'art modern pel conegut artista català instal·lat a Nova York, Santi Moix. Destaca per les seves formes biòtiques, simbòliques i detallistes alhora. Els colors són vius i és una bellíssima simfonia que omple d'optimisme còsmic les petites capelles. La naturalesa amb tota la seva esplendor ha entrat en les parets d'aquesta petita església per cantar com Sant Francesc d'Assís i tots els poetes la glòria del Senyor. El cant de Santi Moix i el seu equip en són una mostra excel·lent.

Aquesta obra que és única a les esglésies romàniques del Pirineu i probablement de les poques que es coneixen al món. Es pot visitar en horaris restringits i visita guiada. Un reclam cultural més que ens ofereixen els pobles de la zona complementari a tot el que són esports a l'aire lliure i natura.

Demografia

Evolució demogràfica

1970	1981	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011	2014	2016
34	28	20	22	21	20	21	21	20	22	16

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Saurí i Savarís». A: Onomasticon cataloniae. VI Sal - Ve. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1997. ISBN 84-7256-854-7. 
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Llessui». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). Pàgs. 51-54. ISBN 84-85194-47-0. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Vegeu també

• Sant Víctor de Saurí - església romànica amb frescs contemporanis del Santi Moix

Enllaços externs

• Saurí en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya