Serguei Dovlàtov
Serguei Donàtovitx Dovlàtov (en rus: Серге́й Дона́тович Довла́тов; 1941-1990) fou un escriptor i periodista rus. Malgrat que es va exiliar als Estats Units el 1979, tot el seu corpus literari està escrit originalment en rus.[1]
Nom original | (ru) Сергей Донатович Довлатов |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (ru) Сергей Донатович Мечик 3 setembre 1941 Ufà (Rússia) |
Mort | 24 agost 1990 (48 anys) Nova York |
Causa de mort | insuficiència cardíaca |
Sepultura | Cementiri Mount Hebron |
Formació | School # 206 (en) Escola Superior de Periodisme i de Comunicació de Masses |
Activitat | |
Lloc de treball | Tallinn |
Ocupació | escriptor, corresponsal, guia turístic, periodista, redactor en cap |
Activitat | 1960 - |
Família | |
Cònjuge | Àssia Pekuróvskaia |
Pare | Donat Mechik |
Parents | Ksana Blank, germana consanguínia |
|
Biografia
modificaFill d'una correctora armènia i d'un director d'escena jueu,[1] va néixer a Ufà on havia estat evacuada la seva família des de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. El 1954 la família va retornar a Leningrad. Dovlàtov va créixer en un ambient artístic donada la feina del seu pare.[2] Abans de començar els seus estudis universitaris, Dovlàtov va exercir com a treballador del metall.[2] El 1959 va començar a estudiar al Departament de Finès de la Universitat Estatal de Leningrad. Després de dos anys i mig va ser-ne expulsat.
En ser reclutat per fer el servei militar va servir com a guàrdia en camps de presoners.[2] L'experiència va quedar reflectida al llibre La zona que seria publicat el 1985.[2] Posteriorment, a la dècada de 1960, va començar a guanyar-se la vida com a periodista a diversos diaris i revistes a Leningrad i després com a corresponsal del diari de Tallinn "Estònia Soviètica".
Els diversos intents de publicar a la Unió Soviètica van ser en va[2] i el seu primer llibre va ser destruït per ordre del KGB. Malgrat tot, alguns relats de Dovlàtov es van publicar a través del samizdat o en revistes en llengua russa de l'Europa Occidental com Continent o El temps i nosaltres, provocant la seva expulsió de la Unió de Periodistes de l'URSS el 1976.
El 1979 va emigrar als Estats Units d'Amèrica i es va establir a Nova York. Va ser l'editor del diari en rus "The New American" durant el període de 1980-1982.[2] A mitjan anys 1980 va començar a assolir reconeixement com a escriptor. Va poder publicar diversos contes al The New Yorker.[2] Va publicar també una dotzena de llibres.
Va morir el 24 d'agost de 1990 d'una insuficiència cardíaca.[2] És enterrat al cementiri jueu "Mount Hebron" de Nova York.
Obres
modificaAl llarg de la seva vida només va poder publicar dotze llibres entre els Estats Units i Europa durant els seus dotze anys d'exili com a immigrant. Després de la caiguda de la Unió Soviètica, es van publicar nombroses col·leccions de contes curts a Rússia. Els llibres publicats en vida van ser:
- Невидимая книга — Аnn Arbor: Ardis, 1977.
- Соло на ундервуде: Записные книжки — París: Третья волна, 1980.
- Компромисс — Nova York: Серебряный век, 1981.
- Зона: Записки надзирателя — Ann Arbor: Эрмитаж, 1982.
- Заповедник - Аnn Arbor: Эрмитаж, 1983.
- Марш одиноких — Holyoke: New England Publishing Co, 1983.
- Наши — Ann Arbor: Ардис, 1983.
- Демарш энтузиастов' (coautor amb Vagritx Bakhtxanian i N. Sagalovskij) — París: Синтаксис, 1985.
- Craft: A Story in Two Parts (Ремесло: Повесть в двух частях) — Ann Arbor: Ардис, 1985.
- Иностранка' — Nova York: Russica Publishers, 1986.
- Чемодан — Tenafly: Эрмитаж, 1986.
- Представление — Nova York: Russica Publishers, 1987.
- He только Бродский: Русская культура в портретах и в анекдотах (coautor amb M. Volkova) — Nova York: Слово — Word, 1990.
- Записные книжки — Nova York: Слово — Word, 1990.
- Филиал — Nova York: Слово — Word, 1990.
Traduccions al català
modificaEn català hi ha nou de les seves obres, totes traduïdes per Miquel Cabal Guarro i publicades per LaBreu Edicions.
- Dovlàtov, Serguei; pròleg de Ricard San Vicente. La Zona: apunts d'un vigilant de camp [Зона: Записки надзирателя]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. 1a ed.. Barcelona: Labreu Edicions, 2009, p. 230. ISBN 9788493539146.
- Dovlàtov, Serguei. La maleta [Чемодан]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. 1a ed. Barcelona: Labreu Edicions, 2010, p. 144. ISBN 9788493797638.
- Dovlàtov, Serguei. El compromís [Компромисс]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, 2011, p. 192. ISBN 9788493858377.
- Dovlàtov, Serguei. Els nostres [Наши]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, novembre 2014, p. 150. ISBN 9788494289750.
- Dovlàtov, Serguei. La filial [Филиал]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, gener 2016, p. 158. ISBN 9788494433054.
- Dovlàtov, Serguei. El parc [Заповедник]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, hivern 2017, p. 130. ISBN 9788494662416.
- Dovlàtov, Serguei. L'ofici [Ремесло]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, primavera 2018, p. 328. ISBN 9788494833236.
- Dovlàtov, Serguei. L'estrangera [Иностранка]. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, estiu 2019, p. 150. ISBN 9788412077209.
- Dovlàtov, Serguei. El recull. Traducció: Miquel Cabal Guarro. Barcelona: Labreu Edicions, primavera 2021, p. 144. ISBN 9788412328912.
Llegat
modificaEl 26 de juny de 2014 l'Ajuntament de Nova York va anomenar l'encreuament entre la 63rd Drive i la 108th Street "Sergei Dovlatov Way".[3] La petició per rebre aquest homenatge va ser signada per 18 mil persones.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Glad, John. Literature in exile. Durham: Duke University Press, 1990, p. 76-78. ISBN 9780822309871 [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Sergei Dovlatov, 48, Soviet Emigre Who Wrote About His Homeland» (en anglès). The New York Times, 25-08-1990. [Consulta: 15 juliol 2019].
- ↑ Naming of 63 thoroughfares and public places. The New York City Council, June 26, 2014.
- ↑ «Dovlatov’s Way». [Consulta: 2 juny 2015].
Enllaços externs
modifica- Lloc web de Serguei Dovlàtov (rus)
- Pàgina memorial de Serguei Dovlàtov Arxivat 2007-03-30 a Wayback Machine. (rus)