Shinkansen sèrie 300
La sèrie 300 (300系, Sanbyaku-kei) era un tren shinkansen d'alta velocitat japonès, amb una velocitat operativa màxima de 270 km/h, que va operar a les línies Tokaido i Sanyo Shinkansen al Japó entre 1992 i 2012. Quan es van introduir per primera vegada, es van utilitzar als serveis nozomi (els més ràpids). A mesura que es van lliurar més (66 trens el 1998), van substituir les unitats anteriors al servei hikari i van permetre que les unitats de la sèrie 100 desplaçades finalment, al seu torn, desplacessin les unitats de la sèrie 0 en gairebé tots els serveis.
 | |
| Tipus de tren | unitat de tren i tren d'alta velocitat  |
|---|---|
| Fabricant | Hitachi |
| Entrada en servei | 14 març 1992 |
| Retirada del servei | 16 març 2012 |
| Dimensions | 3.380 ( ) mm |
| Ample de via | ample ferroviari estàndard |
| Velocitat màxima | 270 km/h |
| Gestor/operador | Companyia de Ferrocarrils del Japó Central |
Amb la introducció de nous equips de la sèrie 700 i N700, els conjunts de la sèrie 300 van ser degradats gradualment als serveis Hikari i Kodama més lents, i es van retirar completament dels serveis Tokaido i Sanyo Shinkansen a l'inici de l'horari revisat el 17 de març de 2012.[1][2]
Disseny
modificaL'estil frontal d'aquestes unitats consistia en una "falca corba", que substituïa els cons de morro d'estil d'avió dels trens shinkansen anteriors. El punt més endavant era la part inferior del pilot. Estaven pintats de blanc brillant amb una franja blava de gruix mitjà sota les finestres.
Només es van formar com a conjunts de setze cotxes i no tenien cotxes restaurant, tot i que originalment tenien dos taulells de refrigeris (més tard eliminats).
Tècnicament, destaquen per ser els primers conjunts shinkansen que utilitzen motors de tracció de CA trifàsic en lloc d'unitats de corrent continu, així com noves vogies sense suport per reduir el pes.
La sèrie 300 va rebre el premi Laurel el maig de 1993.[1]
A partir del 2001, es va començar retirar les primeres unitat que es van convertir per utilitzar-los com a trens de proves JR Central per a nous equips digitals ATC al Tokaido Shinkansen.[3]
Variants
modificaGaleria
modifica-
Conjunt de prototips J1 a prop de l'estació d'Hamamatsu en una prova l'abril de 2003 -
JR Central set J61 el febrer de 2011 -
JR Central (J set) Seients de classe verda -
Seients de classe estàndard JR Central (J set)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en japonès). Press release. Japan: Central Japan Railway Company & West Japan Railway Company, 20-10-2011. Arxivat de l'original el 2011-10-21.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en japonès). Asahi Shimbun. Japan: The Asahi Shimbun Company, 16-12-2011. Arxivat de l'original el 2011-12-16.
- ↑ 3,0 3,1 {{{títol}}}. Japan: Kōtsū Shimbunsha, 2005, p. 94–95. OCLC 170056962.
- ↑ Japan Railfan Magazine. Kōyūsha [Japan], 43, 506, 6-2003, pàg. 48–68.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en japonès). Japan Railfan Magazine Online. Japan: Koyusha Co., Ltd., 13-07-2011.