Sindicat Andorrà de Treballadors
|
Aquest article tracta sobre el sindicat andorrà. Si cerqueu el sindicat andalús, vegeu «Sindicat Andalús de Treballadors». |
El Sindicat Andorrà de Treballadors (abreujat SAT) és una organització sindical creada el 1990 per membres de l'Associació de Residents a Andorra.[1] Va ser el primer sindicat de treballadors d'Andorra, l'únic Estat europeu on no es permetia la formació d'aquesta mena de grups,[2] i pretén reivindicar una millora de les condicions laborals i qualitat de vida de la població andorrana.[3] Malgrat que havia caigut en la inactivitat, el 2021 va decidir reactivar-se.[4][5]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | sindicat  |
| Objectius | qualitat de vida |
| Història | |
| Creació | 8 març 1990 |
| Governança corporativa | |
| Presidència | Guillem Fornieles i Alacid (2019–2021) Christian Asensio (2021–) |
La seva constitució va culminar un procés de reivindicació d'un sindicalisme autòcton que l'ARA havia iniciat el 1976. Es va crear una comissió gestora el 14 de juny de 1988 de manera clandestina —de fet, el Consell General d'Andorra l'havia considerat il·legal.[1] Finalment, però, es va celebrar el congrés fundacional el 8 de març de 1990, amb la presència del secretari general d'UGT i vicepresident de la CES Nicolás Redondo, del líder de les Comissions Obreres Marcelino Camacho, i del secretari de la Confederació Europea de Sindicats Matias Hintercheid.
La seva primera executiva va estar formada per Antoni Roig com a secretari general,[1][6] Guillem Fornieles i Alacid com a secretari d'organització, Cristian Cerdoya com a secretari de relacions internacionals, Dídac Subirats com a secretari de premsa i Josep Lluís Santos com a secretari d'acció sindical, a més d'altres quatre secretaris nacionals.[7] Fornieles va presidir el sindicat des d'almenys el 2019 fins a la jubilació el 2021.[8] Actualment, el lidera Christian Asensio.[4]
Manté bones relacions amb la Unió Sindical d'Andorra,[9] de la mateixa manera que amb Podem Andorra fins a la dissolució del partit el 2021.[10][11]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mestre, Sílvia. «L'Associació de Residents d'Andorra, l'origen del sindicalisme al Principat». Ràdio i Televisió d'Andorra, 01-05-2021. [Consulta: 13 novembre 2022].
- ↑ «1990 Neix el SAT, el primer sindicat a Andorra». Llibertat. [Consulta: 29 setembre 2022].
- ↑ Ubach i Valdívia, Gabriel «L'aportació dels sindicats al capital social andorrà» (PDF). Andorra i el seu capital social. Universitat Catalana d'Estiu, 2007, pàg. 24 [Consulta: 29 setembre 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «El Sindicat Andorrà de Treballadors vol ser una organització viable». Ràdio i Televisió d'Andorra, 26-07-2021. [Consulta: 29 setembre 2022].
- ↑ Agència de Notícies Andorrana. «Els sindicats enviaran les conclusions de les taules de debat de l'1 de maig al Govern i al Consell General». Ara Andorra, 30-04-2022. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ «Mor Andrés Orihuela, sindicalista i lluitador pels drets dels immigrants». altaveu.com, 30-03-2020. [Consulta: 29 setembre 2022].
- ↑ Francés, Enrique. «El obispo de la Seu pide libertad política y sindical para Andorra» (en castellà) p. 59. La Vanguardia, 09-03-1990. [Consulta: 17 gener 2010].
- ↑ «Acceptació dels empresaris de les mesures socials, mentre que els sindicats les consideren insuficients». Agència de Notícies Andorrana, 08-01-2019. [Consulta: 29 setembre 2022].
- ↑ «El Sindicat Andorrà de Treballadors dona suport a l'USdA en la vaga dels funcionaris». Ràdio i Televisió d'Andorra, 03-02-2018. [Consulta: 29 setembre 2022].
- ↑ «Podem treballa per fer una llista nacional sense descartar integrar-se en una coalició preelectoral». altaveu.com, 21-10-2018. [Consulta: 29 setembre 2022].
- ↑ Solanelles, Toni. «Podem Andorra es dissol». altaveu.com, 30-03-2021. Arxivat de l'original el 21 setembre 2021. [Consulta: 30 setembre 2022].
Bibliografia
modifica- Valls Oliva, Àlvar. Diccionari Enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundació Crèdit Andorrà, 18 desembre 2006. ISBN 978-99920-1-629-9 [Consulta: 15 febrer 2006].
- Centre Internacional per als Drets Sindicals. Trade Unions of the World (en anglès). 6. John Harper Publishing, 2005. ISBN 978-0-9543811-5-8 [Consulta: 29 setembre 2022].