Snorri Sturluson

Snorri Sturluson (Hvammur, 1179 - Reykholt, 23 de setembre de 1241) fou un jurista, poeta, historiador i escriptor islandès. Snorri fou el darrer dels fills de Sturla Þórðarson, goði de Hvammur í Dölum, i de la seva darrera dona, Guðný Böðvarsdóttir.

Snorri Sturluson

Biografia
Naixement	1179 Hvammur (Islàndia) (en)
Mort	23 setembre 1241 (61/62 anys) Reykholt (Islàndia) (en)
Causa de mort	homicidi
Lagman
Activitat
Lloc de treball	Islàndia
Ocupació	escriptor, polític, diplomàtic, historiador, skald, poeta
Obra
Obres destacables (1225) Edda prosaica (1225) Heimskringla
Família
Família	Sturlungar family clan (en)
Cònjuge	Hallveig Ormsdóttir
Fills	Hallbera Snorradóttir, Jón murtur Snorrason, Órækja Snorrason, Þórdís Snorradóttir
Pare	Sturla Þórðarson (elder)
Germans	Sighvatr Sturluson

En aquest nom islandès, el darrer nom és un patronímic, no pas un cognom. La manera de referir-se a aquesta persona és pel nom de pila.

Biografia

Es va casar als vint anys amb Herdís Bersadóttir, una dona acabalada. El matrimoni no va durar gaire i va acabar separant-se als quatre anys d'haver-se fet: quan ell es va mudar a Reykholt (fiord de Borg) -que seria la seva residència fins a la seva mort-, ella va decidir de romandre al mas de Borg á Mýrum. Amb Herdís, Snorri va tenir un fill (Jón murti) i una filla (Hallbera). El 1215, als 35 anys, fou escollit lǫgsǫgumaðr o recitador de la llei, és a dir, cap o president de l'Alþingi, l'Assemblea Legislativa i Judicial anual d'Islàndia.

Tres anys després, el 1218, va abandonar aquest càrrec per viatjar fins a Noruega seguint una invitació del rei Hákon IV Hákonarson el Vell (rei de Noruega entre 1217 i 1263). A la cort del rei Hákon Hákonarson, va rebre el títol de skutilsveinn o cavaller. Snorri es va comprometre amb el rei noruec que intentaria fer tots els possibles perquè els islandesos acceptessin la unió d'Islàndia amb Noruega. En tornar a Islàndia, va enviar el seu fill a Noruega com a ostatge: per aquestes circumstàncies fou declarat traïdor a Islàndia. Posteriorment, també fou declarat traïdor a Noruega, per no haver complert la seva promesa d'aconseguir l'annexió de l'illa per part de Noruega. De nou a Islàndia, va tornar a detenir-hi el càrrec de lǫgsǫgumaðr o recitador de la llei entre els anys de 1222 a 1231.

L'any 1224, va contreure matrimoni amb Hallveig Ormsdóttir, fet que el va convertir en l'home més ric d'Islàndia.

Snorri fou assassinat amb alguns dels seus fills a Reykholt pels servidors del seu cunyat, Gizurr Þorvaldsson, el 23 de setembre del 1241. L'hertogi Skúli Bárðarson s'havia rebel·lat el 6 de novembre del 1239 a Noruega contra el rei Haakon IV; la rebel·lió va ser sufocada i Skúli Bárðarson fou mort el 24 de maig del 1240. El rei va sospitar que Snorri, que mantenia una bona amistat amb Skúli, també devia estar involucrat en la rebel·lió i va ordenar a Gizurr Þorvaldsson, que es trobava a Noruega, que matés Snorri, cosa que Gizurr va fer un cop arribat a Islàndia; dels seus soldats, el qui li va donar el cop mortal fou Árni beiskur. Snorri i Gizurr pertanyien a bàndols diferents i estaven enfrontats des de l'inici del període d'anarquia política conegut amb el nom de Sturlungaöld (1220-1264), que va acabar amb la incorporació d'Islàndia al Regne de Noruega l'any 1262.

Obra

És l'autor de la Heimskringla (títol genèric d'un conjunt de cròniques dels reis de Noruega) i versemblantment també de la Història d'Egill el fill de Grim el Calb. També va escriure la famosa Edda en prosa, un manual per a escaldes en què figura, entre d'altres, la Gylfaginning o Ensarronament d'en Gylfi, un compendi de mitologia norrena.

És considerat un dels grans literats de la Islàndia medieval.