Viquipèdia

Solomon Burke

cantant estatunidenc


Solomon Burke (Filadèlfia, 21 de març de 1940 - Amsterdam-Schiphol, 10 d'octubre de 2010) fou un músic pioner del soul i del country estatunidenc i membre del prestigiós museu Rock and Roll Hall of Fame.

Plantilla:Infotaula personaSolomon Burke
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) James Solomon McDonald Modifica el valor a Wikidata
21 març 1940 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 2010 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Haarlemmermeer (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Altres noms"The King of Rock 'N Soul"
"Big Soul"
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
FormacióJohn Bartram High School (en) Tradueix
Overbrook High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópredicador, cantant
Activitat1955–2010
GènereBlues, gòspel, R&B, soul
Instrumentvocalista
Segell discogràficKenwood, Atlantic, Sequel, Fat Possum, ANTI-, Shout! Factory, E1 Music
Família
FillsSolomon Burke Jr Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webthekingsolomonburke.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0121868 TMDB.org: 140173
Facebook: 106061109425951 Spotify: 4nts0oxMT67lVUoi5Kjxrb Musicbrainz: d5c79890-36c5-4f1b-bed3-4468eee093f3 Songkick: 513287 Discogs: 109435 Allmusic: mn0000031067 Find a Grave: 59864327 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va començar la seva vida adulta com a predicador a Filadèlfia, i molt aviat va passar a realitzar un show radiofònic de gospel. En la dècada dels 60 va signar un contracte musical amb Atlantic Records i va començar a dedicar-se a la música de caràcter més secular. El seu primer èxit va ser "Just Out Of Reach Of My Open Arms", una versió d'una cançó country. Encara que va obtenir gran acceptació en el cercle artístic i entre els crítics, arribant a alguns èxits en els gèneres de Rhythm and blues i de pop, Burke mai va aconseguir arribar a les grans masses tal com van fer Sam Cooke i Otis Redding.

El seu major èxit va ser una versió de "Proud Mary", de Creedence Clearwater Revival. Una altra de les seves cançons més conegudes és "Cry to me", usada en la famosa escena del ball de seducció en la pel·lícula Dirty Dancing. El 1964 va escriure i va gravar "Everybody Needs Somebody To Love", la seva aposta més prominent en el soul durador.

A més de la immediata versió dels The Rolling Stones, aquesta cançó va ser també adaptada per Wilson Pickett, i gairebé una dècada i mitja després, el 1980, va ser utilitzada en la banda sonora de la pel·lícula The Blues Brothers. La seva carrera va ressuscitar d'alguna manera el 2002, amb la publicació de Don't Give Up On Me, on interpreta les composicions escrites especialment per a l'àlbum d'alguns dels millors artistes mundials, com Bob Dylan, Brian Wilson, Van Morrison, Elvis Costello i Tom Waits.

Burke realitzà diverses col·laboracions tant en la petita com en la pantalla gran, i les seves gires arriben a penjar el cartell de "no hi ha entrades", com va ocórrer en el Royal Albert Hall de Londres durant la seva gira de tardor al Regne Unit.

Burke era pare de 21 fills (14 filles i 7 fills), tenia 90 nets i 19 besnets. Alguns dels seus fills i nets es dediquen professionalment en diferents camps de la indústria musical, encara que cap ha aconseguit el renom del seu patriarca. Al setembre de 2006, Burke va tornar a les seves arrels country amb la publicació d'un àlbum de 14 cançons sota el nom de "Nashville", produït per Buddy Miller. Algunes de les veus convidades inclouen a Emmylou Harris, Dolly Parton, Patty Griffin, Gillian Welch i Patty Loveless.

Mort de l'artista

modifica

Les causes de la mort de l'artista, el 10 d'octubre de 2010 no s'han aclarit. Primer es va dir que havia mort en un avió a l'Aeroport d'Amsterdam-Schiphol mentre que després es va afirmar que va ocórrer durant un vol entre Los Angeles i Amsterdam, ciutat on havia de fer un concert amb De Dijk el 12 d'octubre. Tot i que hi ha dubtes sobre les causes de la seva mort, segons la seva família, Burke ha mort de causes naturals.

Discografia

modifica
  • 1962 - Solomon Burke (Kenwood)
  • 1964 - Rock 'n' Soul (Atlantic Records)
  • 1965 - The Rest of Solomon Burke (Atlantic)
  • 1968 - I Wish I Knew (Atlantic)
  • 1968 - King Solomon (Sequel)
  • 1969 - Proud Mary
  • 1972 - King Heavy
  • 1972 - Electronic Magnetism
  • 1974 - I Have a Dream
  • 1975 - Back to My Roots
  • 1975 - Music to Make Love By
  • 1979 - Sidewalks, Fences & Walls
  • 1979 - Lord We Need a Miracle
  • 1979 - Get up and Do Something
  • 1981 - King of Rock 'n' Soul
  • 1983 - Take Me, Shake Me (directe)
  • 1985 - Soul Alive!
  • 1986 - A Change Is Gonna Come
  • 1987 - Love trap
  • 1990 - Into My Life You Came
  • 1990 - This Is His
  • 1990 - Homeland
  • 1993 - Soul of the Blues
  • 1994 - Live at House of Blues
  • 1997 - Definition of Soul
  • 1998 - We Need a Miracle
  • 1999 - Not by Water But Fire This Time
  • 2002 - Soulman
  • 2002 - Don't Give Up On Me
  • 2002 - The Incredible Solomon Burke at His Best
  • 2003 - The Apollo Album
  • 2005 - Make Do With What You Got
  • 2006 - Nashville

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solomon Burke
  • http://www.thekingsolomonburke.com Arxivat 2010-10-13 a Wayback Machine. (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Solomon_Burke&oldid=34010350»
  NODES
Project 2