Superjúpiter
Un superjúpiter és un exoplaneta gegant gasós que és més massiu que el planeta Júpiter. Per exemple, els objectes a la frontera entre el planeta i la nana marró han estat anomenats superjúpiters, com ara al voltant de l'estrella Kappa Andromedae.[1]
El 2011 hi havia 180 superjúpiters coneguts, alguns calents, alguns freds.[2] Tot i que són més massius que Júpiter, segueixen sent la mateixa mida que Júpiter fins a 80 masses de Júpiter.[2] Això vol dir que la seva gravetat superficial i la seva densitat augmenten proporcionalment a la seva massa.[2] L'augment de la massa comprimeix el planeta a causa de la gravetat, evitant així que sigui més gran.[2] En comparació, els planetes una mica més lleugers que Júpiter poden ser més grans, els anomenats "planetes inflats" (gegants gasosos amb un gran diàmetre però de baixa densitat).[3] Un exemple d'això pot ser l'exoplaneta HAT-P-1b amb aproximadament la meitat de la massa de Júpiter però aproximadament 1,38 vegades més gran de diàmetre.[3]
CoRoT-3b, amb una massa al voltant de 22 masses de Júpiter,[4] es preveu que tingui una densitat mitjana de 26,4 g/cm3, superior a l'osmi (22,6 g/cm3), l'element natural més dens en condicions estàndard. La compressió extrema de la matèria a l'interior provoca l'alta densitat, perquè probablement està composta principalment per hidrogen.[5] La gravetat superficial també és alta, més de 50 vegades la de la Terra.[4]
El 2012, el superjúpiter Kappa Andromedae b es va fotografiar al voltant de l'estrella Kappa Andromedae,[1] orbitant-lo al voltant d'1,8 vegades la distància a la qual Neptú orbita el Sol.[6]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Astronomers Directly Image Massive Star's 'Super-Jupiter'» (en anglès). NASA, 19-11-2012. [Consulta: 23 maig 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Kitchin, Chris. Springer Science & Business Media. Exoplanets: Finding, Exploring, and Understanding Alien Worlds (en anglès), 2012, p. 167–168. ISBN 978-1-4614-0644-0.
- ↑ 3,0 3,1 Chang, Kenneth «Puzzling Puffy Planet, Less Dense Than Cork, Is Discovered» (en anglès). The New York Times, 11-11-2010.
- ↑ 4,0 4,1 Deleuil, M.; Deeg, H. J.; Alonso, R.; Bouchy, F.; Rouan, D.; Auvergne, M.; Baglin, A.; Aigrain, S.; Almenara, J. M.; Barbieri, M.; Barge, P.; Bruntt, H.; Bordé, P.; Collier Cameron, A.; Csizmadia, Sz.; de la Reza, R.; Dvorak, R.; Erikson, A.; Fridlund, M.; Gandolfi, D.; Gillon, M.; Guenther, E.; Guillot, T.; Hébrard, G.; Jorda, L.; Lammer, H.; Léger, A.; Loeillet, B. «Transiting exoplanets from the CoRoT space mission. VI. CoRoT-Exo-3b: the first secure inhabitant of the brown-dwarf desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 491, 3, 2008, pàg. 889–897. arXiv: 0810.0919. Bibcode: 2008A&A...491..889D. DOI: 10.1051/0004-6361:200810625.
- ↑ Baraffe, I.; Chabrier, G.; Barman, T. S.; Allard, F.; Hauschildt, P. H. «Evolutionary models for cool brown dwarfs and extrasolar giant planets. The case of HD 209458» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 402, 2, 2003, pàg. 701–712. arXiv: astro-ph/0302293. Bibcode: 2003A&A...402..701B. DOI: 10.1051/0004-6361:20030252 [Consulta: 23 maig 2023].
- ↑ «Image of the 'super-Jupiter' Kappa Andromedae b» (en anglès). NASA/JPL, 19-11-2012. Arxivat de l'original el 12 juny de 2013. [Consulta: 26 juny 2013].
Enllaços externs
modifica