Viquipèdia

Capsempe

espècie de peix
(S'ha redirigit des de: Synodus saurus)

El capsempe o quetsémper (Synodus saurus) és una espècie de peix teleosti pertanyent a la família Synodontidae.[2]

Infotaula d'ésser viuCapsempe
Synodus saurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN155213 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAulopiformes
FamíliaSynodontidae
GènereSynodus
EspècieSynodus saurus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Alpismaris risso (Rafinesque, 1810)
  • Laurida mediterranea (Swainson, 1838)
  • Osmerus fasciatus (Risso, 1810)
  • Salmo saurus (Linnaeus, 1758)
  • Saurus fasciatus (Risso, 1810)
  • Saurus griseus (Lowe, 1838)
  • Saurus saurus (Linnaeus, 1758)
  • Saurus trivirgatus (Valenciennes, 1839)
  • Saurus vulgaris (Cloquet, 1827)
  • Stolephorus risso (Rafinesque, 1810)
  • Synodus cinereus (Hildebrand, 1948)
  • Tirus marmoratus (Rafinesque, 1810)[1]

També rep els noms sovint humorístics i maliciosos i de connotació sexual de boixacriades, consolador, salta-en-cony (Menorca), inflaconys (Menorca), escalum (Menorca), hermano (castellanisme), moll curiablanquer, moll d'ombra, llangardaix (Girona), dragó (Balears i Tarragona), dragó pardal (Mallorca), drac marí (País valencià), quetsémper (Mallorca), saltabarques (Mallorca), serpentí (Menorca) i, a tort,[3] saltamurades (Menorca, Principat de Catalunya?).

Descripció

modifica
  • Pot assolir 40 cm de llargària total,[4] tot i que el més normal és que en faci 20.[5]
  • Cos cilíndric, allargat, de secció circular i cobert d'escates rugoses al tacte.
  • Cap aixafat, de forma triangular i punxegut.
  • Mentó prominent.
  • El musell és de longitud igual o lleugerament més gran que el diàmetre ocular.
  • Boca gran, la qual arriba fins darrere dels ulls.
  • Dues aletes dorsals: la primera és gran i la segona molt petita i adiposa.
  • Les aletes pectorals es troben per sota del nivell d'inserció de l'aleta dorsal.
  • La coloració és vermellosa (encara que el dors és marró) i amb nombroses taquetes fosques pels flancs i 8-10 bandes transversals més fosques. El ventre és blanquinós.
  • Té una línia lateral groga sota la qual presenta taques ovalades de color blau cel.[6][7][8]

Reproducció

modifica

És externa.[9][10]

Alimentació

modifica

Menja principalment peixos (Clupeidae, Engraulidae i Myctophidae, i joves de Sparidae i Centracanthidae),[11] tot i que també es nodreix d'altres animals.[12][13][14][15]

Depredadors

modifica

A la península Ibèrica és depredat per la llampuga (Coryphaena hippurus)[16] i a les illes Açores per l'anfós (Epinephelus marginatus).[17][18]

Hàbitat

modifica

És demersal, marí, de clima subtropical (45°N-14°N, 80°W-36°E) i viu fins als 400 m de fondària, tot i que, normalment, ho fa fins als 20. Viu principalment a les aigües insulars, sobre fons de sorra i rocallosos.[19][20][21]

Distribució geogràfica

modifica

Es troba a l'Atlàntic oriental (des del Marroc fins a Cap Verd,[22] incloent-hi les illes Açores[23][24] i la Mediterrània)[25] fins a les illes de Sotavent).[13]

Observacions

modifica

És inofensiu per als humans.[13]

Referències

modifica
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Un altre bell i antic exemple de falsa sinonímia és el de l'aplicació a Aulopus filamentosus del nom de saltamurades, un dels noms humorístics i maliciosos que a Mallorca s'apliquen a Synodus saurus. El culpable de la malifeta es Agustí M. GIBERT. Aquest va veure que en la primera edició (1906) del catàleg dels peixos de Menorca de Jaume FERRER I ALEDO, dins el grup dels escopeliformes hi ha consignades les següents espècies: 1) Saurus fasciatus Risso, amb el nom vulgar de dragó. 2) Saurus lacerta Risso, amb el nom vulgar de saltamurades, del qual diu: «Citado por Ram. y P.A. pero supongo que serà el anterior.» 3) Aulopus filamentosus Bloch, amb els noms vulgars de serpentí i escalum Per tant el Saurus lacerta esmentat per FERRER no és sinònim d'Aulopus filamentosus (Bloch), i cal eliminar saltamurades de la llista de noms catalans aplicables a aquesta espècie. Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyana https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807
  4. ↑ Sulak, K.J., 1990. Synodontidae. p. 365-370. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  5. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  6. ↑ «Capsempe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ Base de datos terminológica i biológica de especies pesqueras de las costas de Cádiz y Huelva (castellà)
  8. ↑ Marine Species Identification Portal Arxivat 2011-10-14 a Wayback Machine. (anglès)
  9. ↑ Thresher, R.E., 1984. Reproduction in reef fishes. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Neptune City, Nova Jersey. 399 p.
  10. ↑ FishBase (anglès)
  11. ↑ Diet of Atlantic lizardfish, Synodus saurus (Linnaeus, 1758) (Pisces: Synodontidae) in the central Mediterranean Sea (anglès)
  12. ↑ Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona, Catalunya. 319 p.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 FishBase (anglès)
  14. ↑ Soares, M.S.C., L. Sousa i J.P. Barreiros, 2003. Feeding habits of the lizardfish Synodus saurus (Linnaeus, 1758) (Actinopterygii: Synodontidae) from the Azores. Aqua, J. Ichthyol. Aquat. Biol. 7(1): 29-38.
  15. ↑ Soares, M.S.C., J.P. Barreiros, L. Sousa i R.S. Santos, 2002. Agonistic and predatory behaviour of the lizardfish Synodus saurus (Linnaeus, 1758) (Actinopterygii: Synodontidae) from the Azores. Aqua, J. Ichthyol. Aquat. Biol. 6(2): 53-60.
  16. ↑ Massutí, E., S. Deudero, P. Sánchez i B. Morales-Nin, 1998. Diet and feeding of dolphin (Coryphaena hippurus) in western Mediterranean waters. Bull. Mar. Sci. 63(2):329-341.
  17. ↑ Barreiros, J.P. i R.S. Santos, 1998. Notes on the food habits and predatory behaviour of the dusky grouper, Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces: Serranidae) in the Azores. Arquipélago. Life and Marine Sciences 16A: 29-35. Ponta Delgada.
  18. ↑ FishBase (anglès)
  19. ↑ Sulak, K.J., 1990.
  20. ↑ Sulak, K.J., 1984. Synodontidae (including Macristiidae and Bathysauridae). p. 405-411. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  21. ↑ Brito, A., 1991. Catálogo de los peces de las Islas Canarias. Francisco Lemus, la Laguna. 230 p.
  22. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  23. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  24. ↑ Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  25. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosis I claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.

Bibliografia

modifica
  • Anderson, W.W., J.W. Gehringer i F.H. Berry, 1966. Family Synodontidae: Lizardfishes. p. 30-102. A: W.W. Anderson et al. Fishes of the western North Atlantic. Part five. New Haven, Sears Found. Mar. Res., Yale Univ.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  • Golani, D., 1993. The biology of the Red Sea migrant, Saurida undosquamis in the Mediterranean and comparison with the indigenous confamilial Synodus saurus (Teleostei: Synodontidae). Hydrobiologia 271(2):109-117.
  • Nielsen, J.G., 1979. Synodontidae. p. 162-163. A: J.C. Hureau i Th. Modo (eds.) Checklist of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  • Nurettin Meriç, Lütfiye Eryilmaz & Müfit Özulug, 2007. A catalogue of the fishes held in the Istanbul University, Science Faculty, Hydrobiology Museum., Zootaxa (1472), pp. 29-54: 38.
  • Papasissi, C., 1989. A contribution to the study of the biology of the ichthyoplankton in the Gulf of Kissamos (N.W. Crete, Greece). Tesi doctoral. 300 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Capsempe&oldid=33833263»
  NODES
Note 1
Project 3