Te amb mantega
El te amb mantega, també conegut com a po cha o goor goor en termes locals Ladakhi és una beguda del tibetans i minories xineses del sud-oest de la Xina. També es consumeix a Bhutan. Es fa amb les fulles del te, mantega de iac i sal comuna.
Tipus | te |
---|---|
Origen | Índia |
Ingredients | te, mantega de iac i sal |
Beure te amb mantega és una part normal de la vida dels tibetans. Abans d'anar a treballar els tibetans típicament beuen diversos bols d'aquesta beguda, i sempre se serveix als invitats. És una beguda que dona moltes calories i és adequada per a llocs de gran altitud. També evita que s'esquerdin els llavis.[1] També es fa servir el te amb mantega per menjar tsampa mesclant-lo.
Mentre que hi ha evidència de l'arribada del te al Tibet al segle x, no va ser fins al segle xiii quan va arribar a l'estatus universal.Al principi del govern del Dalai Lama, el te va ser un monopoli governamental.[2]
El te de màxima qualitat es fa bullint les fulles durant un dia i mig aleshores es posa en un cilindre amb mantega fresca de iac i sal. El resultat és un líquid de color porpra. Aleshores es posa en pots d'argila o en gerres.[3]
Referències
modifica- ↑ Mayhew, Bradley and Kohn, Michael. (2005) Tibet. 6th Edition, p. 75. ISBN 1-74059-523-8.
- ↑ Das, Sarat Chandra (1902). Lhasa and Central Tibet. Reprint: (1988), Mehra Offset Press, Delhi.
- ↑ Kawaguchi, Ekai (1909): Three Years in Tibet, pp. 325-326. Reprint: Book Faith India (1995), Delhi. ISBN 81-7303-036-7
- Forbes, Andrew; Henley, David (2011). 'Tibetan Butter Tea' in: China's Ancient Tea Horse Road. Chiang Mai: Cognoscenti Books. ASIN: B005DQV7Q2
- Waddell, L. Austine. 1895. Tibetan Buddhism: With Its Mystic Cults, Symbolism and Mythology, and in Its Relation to Indian Buddhism. W. H. Allen & Co., London. Reprint 1972: Dover Publications, New York. ISBN 0-486-20130-9. For a good description of how tea was served in monasteries, see pp. 191–192; 214-217 (with illustration).