Agulla blanca
L'agulla blanca (Tetrapturus albidus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels istiofòrids.
Kajikia albida  | |
|---|---|
 Exemplar fotografiat a Carolina del Nord (els Estats Units). | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 170322 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Istiophoriformes |
| Família | Istiophoridae |
| Gènere | Kajikia |
| Espècie | Kajikia albida Poey, 1860 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Descripció
modifica- És molt semblant a l'agulla de paladar (Tetrapterus belone), però amb les aletes més grans i amb una sola espina a la vora de les escates.
- Pot assolir 3 m de llargària total (tot i que la longitud més comuna és de 210 cm) i 82,5 kg de pes.
- Cos moderadament prim i densament cobert d'escates.
- Agulla llarga i rodona.
- Aletes pectorals llargues.
- Té el dors de color blau verdós o blau grisenc, amb línies verticals més o menys clares als costats. La part inferior és de color blanc platejat. La primera aleta dorsal és de color blau fosc amb taques negres, mentre que la segona és blau fosc. Les pectorals són marró negrós, amb reflexos de color blanc platejat en alguns exemplars. Les pèlviques són blau negrós i la caudal marró negrós.
- Les femelles creixen més que els mascles.[2][3][4][5][6][7]
Reproducció
modificaTé lloc només una vegada a l'any, a principi de l'estiu.[8]
Alimentació
modificaMenja durant el dia peixos pelàgics (incloent-hi verats, arengs, peixos voladors i bonítols), crustacis i cefalòpodes.[9][10][11][7][12]
Depredadors
modificaÉs depredat per taurons (incloent-hi el tauró blanc -Carcharodon carcharias-, el tauró cigar -Isistius brasiliensis- i el solraig -Isurus oxyrinchus-).[8]
Paràsits
modificaÉs parasitat per Tristomella laevis i el copèpode Pennella filosa.[8]
Hàbitat
modificaÉs un peix marí, pelàgic, de clima subtropical, oceanòdrom,[13] que viu fins a 150 m de fondària (normalment, fins a 100) i amb temperatures superficials de l'aigua de més de 22 °C.[14][9]
Distribució geogràfica
modificaEs troba a l'oceà Atlàntic (entre 45°N i 45°S a la part occidental i 35°S a l'oriental) i la mar Mediterrània.[15][16] La seua distribució varia estacionalment i és possible de trobar-lo a latituds més altes, tant a l'hemisferi nord com al sud, durant llurs estacions càlides respectives.[9][7]
Costums
modificaÚs comercial
modificaLa carn és de qualitat excel·lent i es comercialitza fresc i congelat (s'exporta així, sobretot, al Japó).[8]
Observacions
modificaReferències
modifica- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera Arxivat 2010-03-31 a Wayback Machine. (català)
- ↑ Nakamura, I., 1986. Istiophoridae. p. 1000-1005. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
- ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
- ↑ Nakamura, I., 1985. FAO species catalogue. Vol. 5. Billfishes of the world. An annotated and illustrated catalogue of marlins, sailfishes, spearfishes and swordfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(5):65 p.
- ↑ Fishbase (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Marine Species Identification Portal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Florida Museum of Natural History Arxivat 2010-06-20 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 World Register of Marine Species (anglès)
- ↑ Júnior, T.V., C.M. Vooren i R.P. Lessa, 2004. Feeding habits of four species of Istiophoridae (Pisces: Perciformes) from northeastern Brazil. Environ. Biol. Fish. 70:293-304.
- ↑ Satoh, K., K. Yokawa, H. Saito, H. Matsunaga, H. Okamoto i Y. Uozumi, 2004. Preliminary stomach contects analysis of pelagic fish collected by Shoyo-Maru 2002 research cruise in the Atlantic Ocean. Col. Vol. Sci. Pap. ICCAT, 56(3): 1096-1114.
- ↑ SeaPics.com (anglès)
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Mooney-Seus, M.L. i G.S. Stone, 1997. The forgotten giants: giant ocean fishes of the Atlantic and the Pacific. Ocean Wildlife Campaign, Washington DC. New England Aquarium, Boston. 64 p.
- ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
- ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
- ↑ Riede, K., 2004.
- ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
