The Guardian

diari britànic

The Guardian és un periòdic britànic propietat del Guardian Media Group. Es publica de dilluns a dissabte en un format anomenat "berliner" o "midi", que mesura uns 470 mm × 315 mm. Abans de 1959 s'anomenava The Manchester Guardian, reflectint el seu origen provincià. De vegades encara és esmentat amb aquest nom, sobretot a Nord-amèrica, tot i que té la seva base a Londres des de 1964 (amb impremta tant a Manchester com a Londres).[1][2][3]

Infotaula de publicacions periòdiquesThe Guardian

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaanglès
Data d'inici1964
FundadorJohn Edward Taylor Modifica el valor a Wikidata
Propietat deGuardian Media Group Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióLondres
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Format de periòdictabloide Modifica el valor a Wikidata
Periodicitatdiària
Temainformació general
Editor en capKatharine Viner (2015–) Modifica el valor a Wikidata
EditorialGuardian Media Group Modifica el valor a Wikidata
Ideologianeoliberalisme Modifica el valor a Wikidata
Nominacions i premis
Premis
Identificadors
ISSN0261-3077 i 1354-4322 Modifica el valor a Wikidata
OCLC476290235 i 60623878 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.guardian.co.uk
IMDB: co0064503 Rottentomatoes: critics/source/205
Facebook: theguardian X: guardian Bluesky: theguardian.com Telegram: guardian [[File:|20x20px|link=https://www.snapchat.com/add/guardian_us |Snapchat: guardian_us]] Youtube: UCHpw8xwDNhU9gdohEcJu4aA Vimeo: guardianvideo Modifica el valor a Wikidata

Posició política i opinió editorial

modifica

Els articles editorials de The Guardian prenen partit sovint pels polítics de centreesquerra. Això també es reflecteix en els lectors: segons una enquesta internacional del 2004, un 48% dels lectors de The Guardian voten els laboristes i un 37% els liberals demòcrates.[4]

A les eleccions pel lideratge del Partit Laborista del 2015, The Guardian va recolzar a Yvette Cooper i va ser crític amb, el més esquerranós, Jeremy Corbyn, el candidat reeixit.[5] Encara que la majoria dels columnistes polítics de The Guardian es van oposar a la victòria de Corbyn, Owen Jones, Seumas Milne i George Monbiot van escriure articles a favor seu.

Referències

modifica
  1. «The Scott Trust: values and history». The Guardian, 26-07-2015 [Consulta: 20 desembre 2015].
  2. «Guardian appoints Katharine Viner as editor-in-chief | Media». The Guardian, 20-03-2015. [Consulta: 6 març 2016].
  3. «'Farewell, readers': Alan Rusbridger on leaving the Guardian after two decades at the helm». [Consulta: 29 maig 2015].
  4. «Ipsos MORI». Ipsos MORI. Arxivat de l'original el 2009-05-23. [Consulta: 6 març 2016].
  5. Editorial. «The Guardian view on Labour's choice: Corbyn has shaped the campaign, but Cooper can shape the future». The Guardian.

Enllaços externs

modifica

  NODES
chat 2
INTERN 1
Project 2