Thomas Malthus
Thomas Robert Malthus (Dorking, 14 de febrer de 1766 - Bath, 23 de desembre de 1834),[1] més conegut com a Thomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés Robert Malthus, va ser un economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, com la Catàstrofe malthusiana però altament influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Thomas Robert Malthus 13 febrer 1766 Westcott (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 23 desembre 1834 (68 anys) Bath (Anglaterra) |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Jesus College (1784–) Universitat de Cambridge Warrington Academy (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | economista, sacerdot anglicà, sociòleg, matemàtic, demògraf, assagista, estadístic, escriptor |
| Membre de | |
| Professors | William Frend (en) i Gilbert Wakefield |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Harriet Eckersall |
| Fills | Lucy Malthus, Henry Malthus, Emily Malthus |
| Pares | Daniel Malthus i Catherine Graham |
| Germans | Mary Anne Malthus Sydenham Malthus |
| Premis | |
  | |
Nascut al si d'una família benestant, el seu pare era amic personal del filòsof David Hume i conegut del també filòsof i polític Jean-Jacques Rousseau.
Robert Malthus ingressà al Jesus College de Cambridge l'any 1784, on estudià diverses disciplines, si bé excel·lí en matemàtiques. Malthus desenvolupà la seva teoria en contraposició a les teories optimistes del seu pare.
Un assaig sobre el principi de població
modificaAixí, l'any 1798 va publicar el seu famós llibre Un assaig sobre el principi de població (An Essay on the Principle of Population) on va exposar el principi segons el qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Les seves prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica (això és a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc.).[3] D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què la població no trobaria recursos suficients per a subsistir, ja que aquests, a més a més, són limitats raó per la qual, quan s'haguessin esgotat, la vida humana desapareixeria (catàstrofe malthusiana).
Segons Malthus aquesta tendència només es podia evitar si confluïen dues circumstàncies:
- D'una banda que les taxes de mortalitat, que històricament i per aquell temps eren molt altes, no invertissin la tendència i continuessin sent altes. A això hi podien contribuir molts factors com ara la perpetuació de la misèria entre les classes populars, les elevades taxes de mortalitat infantil, les guerres, les epidèmies que periòdicament assotaven la població...
- De l'altra, que les taxes de natalitat experimentessin un sobtat descens fruit de la contracepció i de la contenció moral amb la consegüent abstinència.
Val la pena observar que Malthus considerava que aquestes mesures correctores havien de recaure exclusivament en la població pobra per dues raons: perquè aplegava la immensa majoria de la població total i perquè era la responsable de l'excés demogràfic en ser la que engendrava més fills. El resultat de tot plegat fou que la legislació inspirada per les teories malthusianes degradà, encara més, les ja migrades condicions de vida dels pobres d'Anglaterra.
Referències
modifica- ↑ Asimov, Isaac. «Malthus, Thomas Robert». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 145. ISBN 8429270043.
- ↑ L.Ferrado, Mònica «Llibres científics que han mogut el món». Diari Ara, 20-04-2014 [Consulta: 25 abril 2014].
- ↑ Recentment s'ha proposat que una similar desproporció es produeix en el saber: entre d'una banda els avenços en la col·lectiva producció humana d'informació i coneixements (progressió geomètrica) i -d'altra banda- els avenços en la psicològica capacitat dels individus per a adquirir coneixement (progressió aritmètica). Vegeu l'article: Alienació postmoderna Arxivat 2009-12-12 a Wayback Machine. de G. Mayos (UB).
