Tinnitus
El tinnitus o acufen és un fenomen perceptiu de l'oïda que consisteix a sentir cops o sons que no procedeixen de cap font externa. Pot ser provocat per un gran nombre de causes, com les traumàtiques, o pot ser producte d'un símptoma de taponament de les orelles o de vertigen de Ménière.[1] També pot ser causat per situacions d'estrès (estudis, treball, entorn familiar, econòmic o social) o per una exposició a sorolls intensos.[2][3][4][5]
  | |
| Tipus | trastorn auditiu i símptoma de l'orella |
|---|---|
| Especialitat | otorinolaringologia, audiologia i neurologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | MC41 |
| CIM-10 | H93.1 |
| CIM-9 | 388.3 |
| CIAP | H03 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0074722 |
| DiseasesDB | 27662 |
| MedlinePlus | 003043 |
| eMedicine | ent/235 |
| Patient UK | tinnitus-pro |
| MeSH | D014012 |
| UMLS CUI | C0040264 |
Consisteix generalment en brunzits, xiuxiuejos o soroll de campanetes, que poden arribar a ser tan forts que el pacient sigui incapaç de sentir una conversa normal. Mitjançant estudis electrofisiològics i d'imatges, s'han pogut distingir dues variants importants d'acufen neurosensorial: el perifèric (setmanes o mesos d'evolució), i el central o crònic (mesos o anys d'evolució).[6] No es limita al soroll de campanetes, també es pot percebre en forma de xiulet, brunzit greu o agut, ronc, xiuxiueig, soroll blanc, estrèpit o cant de grills, entre altres sons.
Causes
modificaLa forma més habitual té el seu origen en lesions de l'orella interna, la còclea, per exposició a sorolls molt intensos, tot i que també poden ser causades per infeccions, l'ús d'alguns medicaments, o situacions d'estrès. En la major part dels casos, el metge pot descobrir i tractar-ne la causa, encara que en algunes ocasions el diagnòstic resulta molt difícil. Molt rares vegades, els sorolls són en realitat al·lucinacions originades al cervell, i no a l'oïda.
| Tipus | Causes del tinnitus o acúfens | Malalties |
|---|---|---|
| Subjectiu | Otològiques | Pèrdua de l'audició induïda pel soroll, presbiacúsia, otosclerosi, otitis, impactació de cerumen, sordesa sobtada, malaltia de Ménière i altres causes de pèrdua de l'audició. |
| Neurològiques | Traumatisme de crani, esclerosi múltiple, neurinoma de l'acústic (o Schwannoma vestibular) i altres tumors de l'angle pontocerebel·lós. | |
| Infeccioses | Otitis mitjana i seqüeles de la malaltia de Lyme, meningitis, sífilis i altres processos inflamatoris o infecciosos que afecten l'orella. | |
| Relacionades amb fàrmacs | Efectes secundaris relacionats amb salicilats, antiinflamatoris no esteroidals, aminoglicòsids, diürètics de la nansa i agents quimioteràpics (cisplatí, vincristina). | |
| Altres | Disfunció de l'articulació temporomandibular i altres malalties dentàries. Deficiència de vitamina B₁₂.[7][8][9] | |
| Objectiu | Pulsatius | Estenosi de la caròtida, malformacions arteriovenoses, altres anomalies vasculars, hipertensió intracranial idiopàtica, tumors vasculars com ara el glomus jugular, malaltia valvular cardíaca, com l'estenosi aòrtica; estats d'elevat cabal cardíac, com l'anèmia o el consum de drogues, i altres situacions que causen un flux sanguini turbulent. |
| Muscular o anatòmic | Mioclònia palatina, espasme del múscul tensor del timpà o de l'estapedi, obstrucció de la trompa d'Eustaqui. | |
| Espontànies | Emissions otoacústiques espontànies. |
Tractament
modificaEn els casos de tinnitus subjectiu i crònic, sense una causa orgànica tractable, els tractaments farmacològics sobre aquest símptoma no han demostrat eficàcia.[10]
Referències
modifica- ↑ RAMIREZ, BALLESTEROS, SANDOVAL. - Símptomes ótics referits en trastorns temporomandibulars. Relació amb músculs masticatoris. Rev Mèd Xile 2007; 135: 1582-1590 Disponible en Scielo]
- ↑ Joaquín Mayordomo. El rum-rum de la crisi, 2011.
- ↑ Miguel Angel Lopez Gonzalez - Francisco Esteban Ortega. acúfeno com a senyal de malestar 1, 2010.
- ↑ Miguel Angel Lopez Gonzalez - Francisco Esteban Ortega. acúfeno com a senyal de malestar 2, 2010.
- ↑ Miguel Angel Lopez Gonzalez - Francisco Esteban Ortega. acúfeno com a senyal de malestar 3, 2010.
- ↑ Penya M. A. (2008) Bases fisiopatològiques del tractament del tinnitus neurosensorial: Rol del sistema auditiu eferent Rev Otorrinolaringol. Cir. Cap Coll 2008; 68: 49-58
- ↑ Singh, Charu; Kawatra, Rahul; Gupta, Jaya; Awasthi, Vishnu; Dungana, Homnath «Therapeutic role of Vitamin B12 in patients of chronic tinnitus: A pilot study». Noise & Health, 18, 81, 4-2016, pàg. 93–97. DOI: 10.4103/1463-1741.178485. ISSN: 1463-1741. PMID: 26960786.
- ↑ Lasisi, A. O.; Fehintola, F. A.; Lasisi, T. J. «The role of plasma melatonin and vitamins C and B12 in the development of idiopathic tinnitus in the elderly». Ghana Medical Journal, 46, 3, 9-2012, pàg. 152–157. ISSN: 0016-9560. PMC: PMC3645155. PMID: 23661829.
- ↑ Shemesh Z1, Attias J, Ornan M, Shapira N, Shahar A. «Vitamin B12 deficiency in patients with chronic-tinnitus and noise-induced hearing loss». Am J Otolaryngol. [Consulta: 5 juliol 2016].
- ↑ Espinosa-Sánchez, Juan M.; Heitzmann-Hernández, Teresa; López-Escámez, José A. «[Pharmacotherapy for tinnitus: much ado about nothing]». Revista De Neurologia, 59, 4, 16-08-2014, pàg. 164–174. ISSN: 1576-6578. PMID: 25059267.
Enllaços externs
modifica
- Fòrum/APAT, Associació de Persones Afectades per Tinnitus (acúfens) Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine..
- International Tinnitus Awareness Association (Associació Internacional de Consciència tinnitus) Arxivat 2011-08-31 a Wayback Machine..
- Teràpies per a acúfens. Suplement Salut del País.