Tour de França de 2017
El Tour de França de 2017 va ser l'edició 104 del Tour de França. La cursa començà l'1 de juliol amb una contrarellotge individual a Düsseldorf, i finalitzà als Camps Elisis de París el 23 de juliol després de 3.540 km repartits entre 21 etapes. Un total de 198 ciclistes pertanyents a 22 equips iniciaren la cursa.
| |||
 | |||
| Detalls de la cursa | |||
| Cursa | 104. Tour de França | ||
| Competició | UCI World Tour 2017 2.UWT | ||
| Etapes | 21 | ||
| Dates | 1 – 23 de juliol de 2017 | ||
| Distància | 3.540 km | ||
| Països |  França Alemanya Bèlgica Luxemburg | ||
| Sortida | Düsseldorf | ||
| Arribada | París | ||
| Equips | 22 | ||
| Inscrits | 198 | ||
| Finalitzen | 167 | ||
| Velocitat mitjana | 40,996 km/h | ||
| Pàgina oficial | Official site | ||
| Palmarès | |||
| Vencedor |  Christopher Froome (Team Sky) | ||
| Segon |  Rigoberto Urán (Cannondale-Drapac) | ||
| Tercer | Romain Bardet (AG2R La Mondiale) | ||
| Punts |  Michael Matthews (Team Sunweb) | ||
| Muntanya | Warren Barguil (Team Sunweb) | ||
| Joves | Simon Yates (Orica-Scott) | ||
| Combativitat | Warren Barguil (Team Sunweb) | ||
| Equip | Sky | ||
 | |||
| ◀2016 | 2018▶ | ||
 | Documentació  | ||
El vencedor final fou el britànic Chris Froome, del Team Sky, en el que era la seva quarta victòria en la general, stercera de consecutiva. En segona posició quedà el francès Rigoberto Urán (Cannondale-Drapac) i la tercera posició fou per Romain Bardet (AG2R La Mondiale). El classificació de la muntanya va ser pel francès Warren Barguil (Team Sunweb) que també aconseguí el Premi de la combativitat. L'australià Michael Matthews (Team Sunweb) guanyà la Classificació per punts, i la Classificació dels joves fou pel britànic Simon Yates (Orica-Scott). El Team Sky fou el vencedor de la Classificació per equips.
Presentació
modificaRecorregut
modificaInicialment la sortida havia de tenir lloc a Londres, però poc abans de l'anunci oficial la ciutat es va fer enrere.[1][2][3] Finalment va ser escollida la ciutat de Düsseldorf per acollir la sortida el Tour. Aquesta és la quarta vegada que la sortida es fa des d'Alemanya, després de les sortides a Colònia el 1965, Frankfurt el 1980 i Berlín Occidental el 1987. La primera etapa consistirà en una contrarellotge individual de 13 km. El Tour sols estarà un dia i mig a Alemanya, ja que la segona etapa, que també surt de Düsseldorf, finalitza a Bèlgica.
Primera setmana: Ardenes, Vosges i Jura
modificaL'arribada a Bèlgica es fa a Lieja en una etapa destinada als velocistes. La tercera etapa transcorre per quatre països: Bèlgica, Alemanya, Luxemburg, abans d'arribar a França, a Longwy, en un final amb una cota de tercera. L'endemà la cursa comença a Luxemburg, a Mondorf-les-Bains per finalitzar a la ciutat balneari de Vittel. Des d'aquesta ciutat sortirà la primera etapa important pels favorits a la classificació general, amb final a la Planche des Belles Filles, als Vosges. Vesoul, dona la benvinguda a l'inici de la sisena etapa fins a Troyes, i d'aquí, cap al sud, fins a Nuits-Saint-Georges,en dues etapes previstes pel lluïment dels velocistes.
El cap de setmana es disputa per la serralada del Jura, amb una primera etapa entre Dole i de l'estació de Rousses, amb un port de primera a manca de tan sols 12 km per l'arribada. Finalment, el diumenge la cursa proposa una etapa d'alta muntanya entre Nantuat i Chambèri. El gran grup s'enfrontarà a les tres ascensions més difícils del Jura, totes classificades de categoria especial : el Coll de la Biche, el Coll de Grand Colombier i el Mont du Chat, que va ser testimoni de quan Raymond Poulidor va deixar Eddy Merckx el 1974.
Segona setmana: Perigord, Pirineus i Massís Central
modificaTercera setmana: els Alps, els Camps Elisis
modificaEquips participants
modificaAl Tour de França, en tant que prova World Tour, hi prenen part els 18 equips World Tour i l'organitzador convida quatre equips continentals professionals per acabar de completar els 22 equips. Aquests quatre equips foren fets públics el 26 de gener de 2017:[4]
Etapes
modificaL'edició 104 del Tour de França començarà el dissabte 1 de juliol de 2017 a Düsseldorf, Alemanya amb una contrarellotge individual de 14 quilòmetres. Els ciclistes hauran de recórrer 3.540 quilòmetres en 21a etapes. Hi haurà dos dies de descans: el 10 i 17 de juliol.[5] · .[6]
Classificacions finals
modificaClassificació general
modifica
Altres classificacions
modifica
Classificació per puntsmodifica
|
Classificació de la muntanyamodifica
|
Classificació dels jovesmodifica
|
Classificació per equipsmodifica
|
Evolució de les classificacions
modificaAl Tour de França de 2017 hi ha quatre classificacions individuals principals, així com una classificació per equips. La més important és la Classificació general, que es calcula a partir de la suma de temps dels ciclistes en finalitzar les diferents etapes. El ciclista amb un menor temps acumulat és el líder de la cursa, i és identificat amb un mallot groc; el vencedor d'aquesta classificació és considerat el vencedor del Tour.[7] El 2017 s'estableixen unes bonificacions de temps de 10, 6 i 4 segons en l'arribada de les etapes en línia.
La Classificació per punts es premia amb un mallot verd. En aquesta classificació els ciclistes aconsegueixen punts segons la seva classificació en acabar l'etapa, així com en els esprints intermedis. El ciclista que aconsegueix més punts és el líder de la classificació i és identificat amb un mallot verd.[7]
En la classificació de la muntanya s'atorguen punts als ciclistes que passen primer pels diferents ports de muntanya que hi ha durant el recorregut. L'organització categoritza els ports com a ports de categoria especial, primera, segona, tercera i quarta categoria. El ciclista que aconsegueix més punts és identificat amb un mallot blanc a punts vermells.[7]
La Classificació dels joves, identificat amb un mallot blanc, és calculada de la mateixa forma que la classificació general, però en aquesta classificació sols hi poden prendre part els nascuts a partir de 1992.[7]
La Classificació per equips es calcula a partir de la suma de temps dels tres millors ciclistes de cada equip en cada etapa. L'equip que aconsegueix un menor temps és el vencedor. Els ciclistes de l'equip són identificats amb un dorsal i casc de color groc.
A banda, s'entrega el premi a la combativitat. Després de cada etapa el ciclista més combatiu rep un reconeixement per part d'un jurat. L'endemà aquest ciclista durà el dorsal de color vermell penjat al seu mallot. En acabar el Tour de França el ciclista que ha rebut més vots durant totes les etapes és reconegut com el més combatiu.
| Etapa | Vencedor | Classificació general 
|
Classificació per punts 
|
Classificació de la muntanya 
|
Classificació dels joves 
|
Classificació per equips 
|
Premi de la combativitat 
|
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Geraint Thomas | Geraint Thomas | Geraint Thomas[a] | no entregat | Stefan Küng[a] | Team Sky | no entregat |
| 2 | Marcel Kittel | Marcel Kittel | Taylor Phinney | Yoann Offredo | |||
| 3 | Peter Sagan | Nathan Brown | Pierre Latour | Lilian Calmejane | |||
| 4 | Arnaud Démare | Arnaud Démare | Guillaume Van Keirsbulck | ||||
| 5 | Fabio Aru | Chris Froome | Fabio Aru | Simon Yates | Philippe Gilbert | ||
| 6 | Marcel Kittel | Vegard Stake Laengen | |||||
| 7 | Marcel Kittel | Marcel Kittel | Dylan van Baarle | ||||
| 8 | Lilian Calmejane | Lilian Calmejane | Lilian Calmejane | ||||
| 9 | Rigoberto Urán | Warren Barguil | Warren Barguil | ||||
| 10 | Marcel Kittel | Elie Gesbert | |||||
| 11 | Marcel Kittel | Maciej Bodnar | |||||
| 12 | Romain Bardet | Fabio Aru | Steve Cummings | ||||
| 13 | Warren Barguil | Alberto Contador | |||||
| 14 | Michael Matthews | Chris Froome | Thomas De Gendt | ||||
| 15 | Bauke Mollema | Bauke Mollema | |||||
| 16 | Michael Matthews | Sylvain Chavanel | |||||
| 17 | Primoz Roglic | Michael Matthews | Alberto Contador | ||||
| 18 | Warren Barguil | Darwin Atapuma | |||||
| 19 | Edvald Boasson Hagen | Jens Keukeleire | |||||
| 20 | Maciej Bodnar | no entregat | |||||
| 21 | Dylan Groenewegen | no entregat | |||||
| Final | Chris Froome | Michael Matthews | Warren Barguil | Simon Yates | Team Sky | Warren Barguil | |
Notes
modifica- ↑ 1,0 1,1 A la 2a etapa Vasil Kiryienka, tercer de la classificació per punts, porta el mallot verd de líder d'aquesta classificació, perquè Geraint Thomas (primer) porta el mallot groc de líder de la general; i Stefan Küng, segon, porta el mallot de líder de la classificació dels joves.
Referències
modifica- ↑ «London says no to hosting 2017 Grand Depart». VeloNews. Competitor Group, Inc., 28-09-2015 [Consulta: 14 gener 2016]. Arxivat 3 de gener 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-01-03. [Consulta: 6 juliol 2017].
- ↑ «Pourquoi Londres a refusé de donner le Grand Départ du Tour de France 2017 - Sport - MYTF1News». Arxivat de l'original el 2016-08-28. [Consulta: 3 febrer 2016].
- ↑ «Londres ne sera pas le Grand Départ du Tour 2017 - Tour de France». [Consulta: 3 febrer 2016].
- ↑ Wynn, Nigel «Tour de France 2017 wildcard teams announced». Cycling Weekly. Time Inc. UK, 26-01-2017 [Consulta: 27 juny 2017].
- ↑ «Liste des étapes du Tour de France 2017».
- ↑ «Parcours général» (en français).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Christian, Sarah. «Tour de France demystified — Evaluating success». RoadCycling.co.nz Ltd, 02-07-2009. Arxivat de l'original el 9 de febrer 2013. [Consulta: 18 juliol 2013].
Enllaços externs
modifica