Traïnya
Una traïnya és originalment una embarcació pròpia de la costa cantàbrica, impulsada a rem, i de vegades vela, antigament dedicada a la pesca, però avui dia a l'esport de regates. De línies fines, proa alçada i popa rodona, resisteix molt bé les ones. El seu nom deriva de l'ormeig de pescar anomenat teranyina,[1] que és una xarxa de malla molt espessa utilitzada per les captures, sobretot, anxova i sardina.
Les traïnyes són un clar exemple de com l'ús d'una tècnica de treball va desapareixent amb el pas del temps, donant lloc a la competició i al joc, passant a ser avui en dia una embarcació esportiva de rem de banc fix amb una estricta reglamentació pel que fa a pes, dimensions, etc. El procés de fabricació porta almenys un mes o mes i mig.
El material utilitzat durant anys era la fusta de cedre i faig. Actualment, el material utilitzat és la fibra de carboni i el kevlar per a realitzar embarcacions amb tècniques d'aeronàutica, similars a les aplicades en la construcció del buc de l'avió Airbus 380.[2]
L'embarcació és d'una peça i té més resistència que anteriorment. La vida d'una embarcació en un club important sol ser dos o tres anys. Una teranyina, l'any 2008, tenia un preu aproximat de 25.000 euros.[2] Els rems, com les embarcacions, eren de fusta encara que igual que la teranyina han evolucionat fins a la fibra de carboni.
Una tripulació de teranyina es compon de tretze remers i un patró. Els remers estan distribuïts en sis files de dos remers més el remer de proa, que va sol en la seva bancada anterior. A cada bancada, excepte a proa, un remer rema per babord i un altre per estribord, fent-ho "d'esquena", és a dir, mirant cap a popa. El patró, que comunament va dret a la popa mirant a proa, és el que dirigeix l'embarcació amb el timó d'espadella.
Únicament participen en les regates de teranyines clubs representants de tota la costa nord cantàbrica: Galícia, Principat d'Astúries, Cantàbria, País Basc, i part del corresponent premi en metàl·lic de cada regata, al club guanyador tradicionalment se li atorga una bandera de la localitat que acull la competició o del patrocinador d'aquesta.
Història
modificaA partir de 1920 es va començar a adoptar un nou sistema de pesca de peix blau que provenia del Cantàbric, on s'anomenava traiña o trainera. A Catalunya es va dir de teranyina per similitud. També a partir de 1923 es van començar a incorporar motors a les embarcacions que eren més grosses. Això va fer desaparèixer progressivament la dependència de la força del vent a les veles i dels braços amb els rems.
El nou sistema consistia en una xarxa de 200 a 500 metres de llargada per uns quaranta d'alçada que capturava el peix per encerclament. Es necessitaven dues barques: la gran, o teranyina, a bord de la qual anaven de cinc a deu mariners, i una més petita, el bot de llums, menada per un sol home: el llumeter. Les dues barques sortien juntes i quan arribaven al lloc on podien capturar un banc de sardina o anxova, atret pels llums del bot, enganxaven un cap de la xarxa a l'embarcació petita, mentre la gran feia una volta deixant anar la xarxa i encerclant el peix. Tot seguit es tancava per sota i quedava una gran bossa amb el peix a dins. Després es feia pujar el peix a la superfície on es capturava amb salabrets. Finalment es posava en caixes i es cobria de gel. D'aquesta manera un cop arribaven a port ja no s'havia de desmallar.[3]
Regates destacades
modifica
El calendari consta de:
- "Descensos" (normalment d'un riu), al principi de temporada.
- A partir de juny comencen les regates que no estan incloses en les lligues.
- Les regates de les lligues (Lliga San Miguel-ACT, Lliga ARC i Lliga LNT) al juliol i agost.
- Campionats regionals i el Campionat d'Espanya de teranyines.
Entre totes elles destaquen les tres més antigues del calendari: Bandera de Santander, Gran Premi del Nervión i la Bandera de la Concha. Aquestes tres regates, per la seva ubicació (les tres capitals de província, Santander (Cantàbria), Bilbao i Sant Sebastià), han estat històricament les millors i més famoses.
Referències
modifica- ↑ Diccionari català-valencià-balear: Ormeig de pescar que consisteix en una xarxa de 200 metres, amb surada, ploms i anelles...
- ↑ 2,0 2,1 Les teranyines es construeixen amb avançades tècniques de l'aeronàutica, El Diario Montañés
- ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «La pesca amb les teranyines · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 5 desembre 2016].