Trapps de Sibèria
Els trapps siberians (en rus, Сибирские траппы, Sibírskie trappi) formen una extensa zona volcànica a Sibèria d'uns dos milions i mig de quilòmetres quadrats. Datats al límit entre els períodes Permià i Triàsic, els trapps són el resultat de la més gran erupció volcànica mai registrada a la Terra, erupció que es considera relacionada amb l'extinció del Permià-Triàsic, fa uns 252 milions d'anys. El terme original suec trappa significa 'escales', en al·lusió als turons esglaonats del paisatge.
| Tipus | trap (geologia) gran província ígnia altiplà volcànic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Sibèria | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rússia | |||
| ||||
Extensió geogràfica
modificaVolums ingents de lava basàltica van recobrir la Sibèria primitiva en una riuada de basalt. Avui l'àrea cobreix al voltant de 2 milions de km², i s'estima que en origen l'extensió era d'uns 7 milions de km². El volum de lava expulsat s'estima en un interval d'1 a 4 milions de km³.
La superfície coberta s'estén entre els 50 i 75 graus de latitud nord i de 60 a 120 graus de longitud est. L'activitat volcànica va estendre's durant un milió d'anys i va perllongar-se més enllà del límit P-Tr (frontera entre Permià i Triàsic). No existeixen proves definitives sobre si aquest esdeveniment va causar (o fins i tot ajudés a causar) l'extinció permiana, però la coincidència en el temps dels dos fets és molt indicativa.
Formació
modificaEl basalt dels trapps és fruit de l'emergència, a través de l'escorça, d'una bombolla de magma que va erupcionar a través de l'actual crató de Sibèria. Malgrat que així ho semblen confirmar isòtops d'heli presents als basalts, el debat científic no resta tancat.
Níquel
modificaEs considera que els trapps van poder alliberar material igni a través de nombroses sortides o xemeneies durant un període d'aproximadament d'un milió d'anys o més, probablement a l'est i al sud de Norilsk, a Sibèria. Erupcions individuals de laves de basalt podrien haver superat extensions de més 2.000 km³. El dipòsit gegant de níquel-coure-pal·ladi de Norilsk-Talnakh es va formar en els conductes de fuita del magma a l'extensió principal dels trapps. Grans dipòsits piroclàstics suggereixen que un nombre gran d'explosions van ocórrer abans o durant les erupcions de laves basàltiques. La presència de roques silíciques volcàniques com la riolita també suggereixen l'existència d'aquestes explosions.
Enllaços externs
modifica