Unió d'Associacions Europees de Futbol

Unió d'Associacions Europees de Futbol
Union of European Football Associations
Union des Associations Européennes de Football
Vereinigung Europäischer Fußballverbände
	(en) Union of European Football Associations; (fr) Union des associations européennes de football; (de) Union der europäischen Fußballverbände
	; Seu de la UEFA a Nyon, Suïssa
Lema	We care about football
Himne	Himne de la Lliga de Campions de la UEFA
Dades
Nom curt	UEFA, ΟΥΕΦΑ, УЕФА, УЕФА, УЕФА, УЕФА, УЄФА, УЕФА, 歐洲足協, 歐洲足總, 欧足联, 歐洲足協, یوفا, یوئیفا, УЕФА, УЕФА, УЕФА, УЕФА, یوفا i يويفا
Tipus	organització esportiva internacional ; federació de futbol ; organització sense ànim de lucre
Idioma oficial	francès, anglès i alemany
Creació	15 juny 1954, Basilea
Activitat
Esport	futbol ; futbol sala ; futbol platja
Àmbit	Europa
Membre de	FIFA
Membres	55 (2019)
Element explotat :	Element explotat : UEFA.com
Governança corporativa
Seu	Nyon (Suïssa);
Presidència	Aleksander Čeferin (2016–)
Secretari general	Theodore Theodoridis (en) (2016–)
Entitat matriu	FIFA
Filial	55
Lloc web	uefa.com
	Localització geogràfica

La Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA) (en anglès Union of European Football Associations, en francès Union des Associations Européennes de Football, en alemany Vereinigung Europäischer Fußballverbände), és l'organisme encarregat de governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions del continent, organitza les diverses competicions entre federacions i clubs europeus, així com els premis i drets de televisió d'aquestes competicions. És una de les sis confederacions continentals que componen la FIFA.

Història

La UEFA va ser inaugurada el 15 de juny de 1954 a Basilea, Suïssa, després d'una consulta entre les associacions italiana, francesa i belga.^[1] A la reunió fundacional hi van ser presents 25 membres. No obstant això, altres 6 associacions que no estaven presents van ser reconegudes com a membres fundadors, de manera que el total d'associacions fundadores va ascendir a 31.^[1] La UEFA va arribar a tenir més de 50 membres a mitjans de la dècada dels noranta, ja que van néixer noves associacions arran de la fragmentació de la Unió Soviètica, Iugoslàvia i Txecoslovàquia als seus estats constituents.

La seu principal de la UEFA després de la seva fundació era a París, però es va traslladar a Berna el 1960. El 1995 es va traslladar a Nyon (Suïssa), on va funcionar en oficines temporals fins al 1999, mentre es construïa l'actual seu de l'organització.^[2]

La pertinença a la UEFA coincideix majoritàriament amb el reconeixement com a país sobirà a Europa (48 dels 55 membres són Estats sobirans membres de l'ONU), encara que hi ha algunes excepcions. Un Estat membre de l'ONU (Mònaco) i un Estat observador de l'ONU (Ciutat del Vaticà) no en són membres. Alguns membres de la UEFA no són estats sobirans, però formen part d'un Estat sobirà més ampli reconegut en el context del dret internacional. Entre ells es troben Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia i Gal·les (països constituents del Regne Unit), Gibraltar (Territori Britànic d'Ultramar), les illes Fèroe (país constituent dins del Regne de Dinamarca), i Kosovo (estat amb reconeixement limitat). Tanmateix, en el context d'aquests països, les funcions governamentals relatives a l'esport tendeixen a dur-se a terme a nivell territorial coterrani amb l'entitat membre de la UEFA.

Alguns membres de la UEFA són Estats transcontinentals (Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Kazakhstan, Rússia i Turquia) i altres es consideren part d'Europa tant culturalment com políticament (Xipre). Els països que havien estat membres de la Confederació Asiàtica de Futbol (AFC) també van ser admesos a l'associació europea de futbol, com Israel (perquè havia estat expulsat del grup de l'AFC el 1974) i Kazakhstan.

Algunes associacions membres de la UEFA permeten que equips de fora del territori principal de la seva associació participin a la seva competició "nacional". L'AS Mònaco, per exemple, participa a la Lliga francesa (encara que és una entitat sobirana independent); els clubs gal·lesos Cardiff City, Swansea City i Newport County A.F.C. participen a la Lliga anglesa; el Derry City, situat a Irlanda del Nord, juga a la Lliga d'Irlanda, amb seu a la República d'Irlanda, i els 7 equips autòctons de Liechtenstein juguen a les Lligues suïsses, ja que Liechtenstein no té lliga interna i només té una competició de copa.^[3]

Membres

Codi	Associació	Selecció nacional	Any fundat	Afiliació a la FIFA	Afiliació a la UEFA
ALB	Albània	Albània	1930	1932	1954
GER	Alemanya	Alemanya	1900	1904	1954
AND	Andorra	Andorra	1994	1996	1996
ENG	Anglaterra	Anglaterra	1863	1905	1954
ARM	Armènia	Armènia	1992	1992	1992
ALB	Àustria	Àustria	1904	1905	1954
AZE	Azerbaidjan	Azerbaidjan	1992	1994	1994
BLR	Belarús	Belarús	1989	1992	1993
BEL	Bèlgica	Bèlgica	1895	1904	1954
BIH	Bòsnia i Hercegovina	Bòsnia i Hercegovina	1946	1996	1998
BUL	Bulgària	Bulgària	1923	1924	1954
CRO	Croàcia	Croàcia	1912	1992	1993
DEN	Dinamarca	Dinamarca	1889	1904	1954
SCO	Escòcia	Escòcia	1873	1910	1954
SVK	Eslovàquia	Eslovàquia	1938	1994	1993
SVN	Eslovènia	Eslovènia	1920	1992	1992
ESP	Espanya	Espanya	1909	1904	1954
EST	Estònia	Estònia	1921	1923	1992
FIN	Finlàndia	Finlàndia	1907	1908	1954
FRA	França	França	1919	1904	1954
WAL	Gal·les	Gal·les	1876	1910	1954
GEO	Geòrgia	Geòrgia	1990	1992	1992
GIB	Gibraltar	Gibraltar	1895	2016	2013
GRE	Grècia	Grècia	1926	1927	1954
HUN	Hongria	Hongria	1901	1906	1954
FRO	Illes Fèroe	Illes Fèroe	1979	1988	1990
IRL	Irlanda	Irlanda	1921	1923	1954
NIR	Irlanda del Nord	Irlanda del Nord	1880	1911	1954
ISL	Islàndia	Islàndia	1947	1947	1954
ISR	Israel	Israel	1949	1949	1994
ITA	Itàlia	Itàlia	1898	1905	1954
KAZ	Kazakhstan	Kazakhstan	1994	1994	2002
KVX	Kosovo	Kosovo	2008	2016	2016
LVA	Letònia	Letònia	1921	1922	1992
LIE	Liechtenstein	Liechtenstein	1934	1974	1974
LTU	Lituània	Lituània	1922	1923	1992
LUX	Luxemburg	Luxemburg	1908	1910	1954
MLT	Malta	Malta	1900	1959	1960
MDA	Moldàvia	Moldàvia	1990	1994	1993
MNE	Montenegro	Montenegro	1931	2007	2007
MKD	Macedònia	Macedònia	1926	1994	1994
NOR	Noruega	Noruega	1902	1908	1954
NED	Països Baixos	Països Baixos	1889	1904	1954
POL	Polònia	Polònia	1919	1923	1954
POR	Portugal	Portugal	1914	1923	1954
CZE	República Txeca	República Txeca	1901	1907	1954
ROU	Romania	Romania	1909	1923	1954
RUS	Rússia	Rússia	1912	1912	1954
SMR	San Marino	San Marino	1931	1988	1988
SRB	Sèrbia	Sèrbia	1919	1923	1954
SWE	Suècia	Suècia	1904	1904	1954
SUI	Suïssa	Suïssa	1895	1904	1954
TUR	Turquia	Turquia	1923	1923	1962
UKR	Ucraïna	Ucraïna	1991	1992	1992
CYP	Xipre	Xipre	1934	1948	1962

Membres antics

Associació de Futbol de Saarland (1954–1956), es va incorporar a l'Associació de Futbol d'Alemanya Occidental
Federació de Futbol de la República Democràtica Alemanya (1954–1990), es va incorporar a l'Associació de Futbol d'Alemanya Occidental com l'Associació Alemanya de Futbol
Federació de Futbol de l'URSS (1954–1991); el 1992 la Unió Soviètica es va dissoldre en 15 repúbliques (10 a Europa i 5 a Àsia) i la Unió Russa de Futbol va ser reconeguda com la successora directa; a la primavera i l'estiu del 1992 va estar representat per equips de la Comunitat d'Estats Independents
Associació de Futbol de Iugoslàvia (1954–1992); el 1992, Iugoslàvia es va ensorrar amb diverses repúbliques federals esdevenint estats independents, deixant només Sèrbia i Montenegro com a part de la RF Iugoslàvia (que va ser rebatejada la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro el 2003); l'Associació de Futbol de Sèrbia i Montenegro va ser reconeguda com la successora directa de l'Associació de Futbol de Iugoslàvia. Quatre altres repúbliques successores van formar les seves pròpies organitzacions de futbol.
Associació de Futbol de Sèrbia i Montenegro (1992–2006); el 2006 l'estat sindical es va dissoldre amb l'Associació de Futbol de Sèrbia convertint-se en el seu successor. Montenegro, que sortia de la unió, va crear l'Associació de Futbol de Montenegro. Va competir com a RF Iugoslàvia fins al 2003 quan el país va canviar el seu nom per Sèrbia i Montenegro.
Associació de Futbol de Txecoslovàquia (1954–1993), es va convertir en l'Associació de Futbol de la República Txeca i l'Associació Eslovaca de Futbol amb l'Associació de Futbol de la Repùblica Txeca reconeguda com la seva successora directa.

No membre

Hi ha diverses seleccions nacionals a Europa que no són membres de la UEFA. Moltes d'elles estan en canvi afiliades a CONIFA.

Hi ha dos estats independents europeus que tenen seleccions nacionals que no estan afiliats a la UEFA ni a la FIFA. Ambdues són microestats.
- Mònaco
- Ciutat del Vaticà
Els països constituents del Regne Unit ( Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia, i Gal·les) tenen seleccions separades. Les Dependències de la Corona, que no formen part tècnicament del Regne Unit, tenen equips oficials no afiliats a la UEFA ni a la FIFA.
- Guernsey
- Illa de Man
- Jersey, la seva sol·licitud d'adhesió va ser rebutjada per la UEFA el 2018^[4]
Tot i que un dels territoris autònoms del Regne de Dinamarca té la seva pròpia pertinença a la UEFA ( Illes Fèroe), l'altre no.
- Groenlàndia, que s'espera que s'apliqui a la UEFA i la FIFA en un futur proper.^[5]
Diverses estats amb reconeixement limitat europeus tenen seleccions nacionals, pèro cap d'ells s'ha considerat per ser membre de la UEFA.
- Abkhàzia
- República d'Artsakh
- Xipre del Nord
- Ossètia del Sud
- Transnístria

Secretaris generals de la UEFA

Nom	País	Temps
Henri Delaunay	França	1954–1955
Pierre Delaunay	França	1955–1960
Hans Bangerter	Suïssa	1960–1989
Gerhard Aigner	Alemanya	1989–2003
Lars-Christer Olsson	Suècia	2003–2007
Gianni Infantino	Itàlia	2007 (interí)
David Taylor	Escòcia	2007-2009
Gianni Infantino	Itàlia	2009-2016
Theodore Theodoridis	Grècia	2016-

Presidents de la UEFA

L'actual president (i setè de la història) és l'eslovè Aleksander Čeferin, que va accedir al càrrec el 2016.

Competicions que organitza

Les principals competicions regides per la UEFA són:

En l'àmbit de federacions:
- Campionat d'Europa de Futbol (1958/1960)
- Campionat d'Europa de Futbol Femení.
- Diversos campionats de categories inferiors:
- Campionat d'Europa de futbol sala
En l'àmbit de clubs:
- UEFA Champions League (1955, amb el nom de Copa d'Europa).
- Copa de la UEFA (1955, amb el nom de Copa de les Ciutats en Fires).
- Recopa d'Europa (1960, fou absorbida per la Copa de la UEFA el 1999).
- Supercopa d'Europa (1973).
- Copa Intertoto de la UEFA (1995), tot i que existia anteriorment fora de la UEFA).
- Copa de les Regions de la UEFA (amateur)
- Lliga Juvenil de la UEFA
- Lliga de Campions Femenina de la UEFA
- Copa de la UEFA femenina
- Copa de la UEFA de futbol sala
- Copa Intercontinental (juntament amb la CONMEBOL)

Classificats de la UEFA per als diversos Mundials

Tretze dels 56 membres de la CAF s'han classificat per a la Copa del Món.

Llegenda

1r – Campió
2n – Subcampió
3r – Tercer lloc
4t – Quart lloc
QF – Quarts de Final
R1 – Ronda 1
R2 – Ronda 2
FG – Fase de grups
• — No es va classificar
× — No va entrar / es va retirar / Prohibit
— Amfitrions

Equip	1930 (13)	1934 (16)	1938 (15)	1950 (13)	1954 (16)	1958 (16)	1962 (16)	1966 (16)	1970 (16)	1974 (16)	1978 (16)	1982 (24)	1986 (24)	1990 (24)	1994 (24)	1998 (32)	2002 (32)	2006 (32)	2010 (32)	2014 (32)	2018 (32)	2022 (32)	2026 (48)	Total
Alemanya^{[wc 1]}	×	3r	R1 10è	×	1r	4t	QF 7è	2n	3r	1r	R2 6è	2n	2n	1r	QF 5è	QF 7è	2n	3rd	3r	1r	R1 22è			19
Alemanya Oriental^{[wc 1]}	Part d'Alemanya			×	×	•	•	•	•	R2 6è	•	•	•	•	Part d'Alemanya									1
Anglaterra	×	×	×	R1 8è	QF 6è	R1 11è	QF 8è	1r	QF 8è	•	•	R2 6è	QF 8è	4t	•	R16 9è	QF 6è	QF 7è	R16 13è	R1 26è	4t			15
Àustria	×	4t	×^{[wc 2]}	×	3r	R1 15è	×	•	•	•	R2 7è	R2 8è	•	R1 18è	•	R1 23è	•	•	•	•	•			7
Bèlgica	R1 11è	R1 15è	R1 13è	×	R1 12è	•	•	•	R1 10è	•	•	R2 10è	4t	R16 11è	R16 11è	R1 19è	R16 14è	•	•	QF 6è	3r			13
Bòsnia i Hercegovina	Part de Iugoslàvia														×	•	•	•	•	R1 20è	•			1
Bulgària	×	•	•	×	•	•	R1 15è	R1 15è	R1 13è	R1 12è	•	•	R16 15è	•	4t	R1 29è	•	•	•	•	•			7
Croàcia	Part de Iugoslàvia														×	3r	R1 23è	R1 22è	•	R1 19è	2n			5
Dinamarca	×	×	×	×	×	•	×	•	•	•	•	•	R16 9è	•	•	QF 8è	R16 10è	•	R1 24è	•	R16 11è			5
Escòcia	×	×	×	••	R1 15è	R1 14è	•	•	•	R1 9è	R1 11è	R1 15è	R1 19è	R1 18è	•	R1 27è	•	•	•	•	•			8
Eslovàquia	Part de Txecoslovàquia															•	•	•	R16 16è	•	•			1
Eslovènia	Part de Iugoslàvia														×	•	R1 30è	•	R1 18è	•	•			2
Espanya	×	QF 5è	×	4t	•	•	R1 12è	R1 10è	•	•	R1 10è	R2 12è	QF 7è	R16 10è	QF 8è	R1 17è	QF 5è	R16 9è	1st	R1 23è	R16 10è			15
França	R1 7è	R1 9è	QF 6è	•	R1 11è	3r	•	R1 13è	•	•	R1 12è	4t	3r	•	•	1r	R1 28è	2n	R1 29è	QF 7è	1r			15
Gal·les	×	×	×	•	•	QF 6è	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•			1
Grècia	×	•	•	×	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	R1 24è	•	•	•	R1 25è	R16 13è	•			3
Hongria	×	QF 6è	2n	×	2n	R1 10è	QF 5è	QF 6è	•	•	R1 15è	R1 14è	R1 18è	•	•	•	•	•	•	•	•			9
Islàndia	×	×	×	×	×	•	×	×	×	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	R1 28è			1
Israel^{[wc 3]}	×	•	•	•	•	•	•	•	R1 12è	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•			1
Itàlia	×	1r	1r	R1 7è	R1 10è	•	R1 9è	R1 9è	2n	R1 10è	4t	1r	R16 12è	3r	2n	QF 5è	R16 15è	1r	R1 26è	R1 22è	•			18
Irlanda del Nord	×	×	×	•	•	QF 8è	•	•	•	•	•	R2 9è	R1 21st	•	•	•	•	•	•	•	•			3
Noruega	×	×	R1 12è	×	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	R1 17è	R16 15è	•	•	•	•	•			3
Països Baixos	×	R1 T-9th	R1 14è	×	×	•	•	•	•	2n	2n	•	•	R16 15è	QF 7è	4t	•	R16 11è	2n	3r	•			10
Polònia	×	•	R1 11è	×	×	•	•	•	•	3r	R2 5è	3rd	R16 14è	•	•	•	R1 25th	R1 21è	•	•	R1 25è			8
Portugal	×	•	•	•	•	•	•	3rd	•	•	•	•	R1 17è	•	•	•	R1 21è	4t	R16 11è	R1 18è	R16 13è			7
Irlanda^{[wc 4]}	×	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	QF 8è	R16 16è	•	R16 12è	•	•	•	•			3
República Txeca^{[wc 1]}	×	2n	QF 5è	×	R1 14è	R1 9è	2n	•	R1 15è	•	•	R1 19è	•	QF 6è	•	•	•	R1 20è	•	•	•			9
Romania	R1 8è	R1 12è	R1 9è	×	•	•	•	•	R1 10è	•	•	•	•	R16 12è	QF 6è	R16 11è	•	•	•	•	•			7
Rússia^{[wc 5]}	×	×	×	×	×	QF 7è	QF 6è	4t	QF 5è	•	•	R2 7è	R16 10è	R1 17è	R1 18è	•	R1 22è	•	•	R1 24è	QF 8è			11
Sèrbia^{[wc 1]}	4t^{[wc 6]}	•	•	R1 5è	QF 7è	QF 5è	4t	•	•	R2 7è	•	R1 16è	•	QF 5è	×	R16 10è	•	R1 32è	R1 23è	•	R1 23è			12
Suècia	×	QF 8è	4t	3r	•	2n	•	•	R1 9è	R2 5è	R1 13è	•	•	R1 21è	3r	•	R16 13è	R16 14è	•	•	QF 7è			12
Suïssa	×	QF 7è	QF 7è	R1 6è	QF 8è	•	R1 16è	R1 16è	•	•	•	•	•	•	R16 15è	•	•	R16 10è	R1 19è	R16 11è	R16 14è			11
Turquia	×	×	×	••	R1 9è	×	•	•	•	•	•	•	•	•	•	•	3r	•	•	•	•			2
Ucraïna^{[wc 5]}	Part de la Unió Soviètica														×	•	•	QF 8è	•	•	•			1
Total	4	12	13	6	12	12	10	10	9	9	10	14	14	14	13	15	15	14	13	13	13	13	TBD

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 La FIFA considera que la selecció nacional de Rússia succeeix a l'URSS, la selecció nacional de Sèrbia succeeix Iugoslàvia / Sèrbia i Montenegro, la selecció nacional de la República Txeca succeeix Txecoslovàquia i la selecció nacional d'Alemanya succeeix Alemanya Occidental i Alemanya de l'Est.
↑ Àustria es va classificar el 1938, però es va retirar per jugar com a part d'Alemanya després de ser annexionada.
↑ Israel competed as Eretz Yisrael el 1934 i el 1938, amb un equip format exclusivament per futbolistes jueus i britànics del Mandat de Palestina.
↑ La República d'Irlanda va competir com a Estat Lliure Irlandès el 1934 i després l'Irlanda el 1938 i el 1950
↑ ^5,0 ^5,1 El millor resultat de Rússia són els quarts de final del 2018. Tot i això, la FIFA considera Rússia com l'equip successor de l'URSS.
↑ El 1930 no hi va haver cap partir oficial al tercer lloc; Els EUA i Iugoslàvia van perder a les semifinals. Actualment, la FIFA reconeix els EUA Arxivat 2015-02-28 a Wayback Machine. com el tercer lloc i Iugoslàvia Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine. com a quart lloc, utilitzant els registres generals dels equips de la Copa Mundial de la FIFA de 1930 Arxivat 2010-01-06 a Wayback Machine.

Classificació dels estadis

La UEFA estableix una classificació dels estadis -a partir d'un seguit de criteris- que serveix posteriorment per determinar quins estadis poden acollir cada competició o final. Aquesta classificació té diversos nivells que van de les 0 a les 5 estrelles. Les finals del Campionat d'Europa i de la Lliga de Campions de la UEFA només es poden disputar als estadis 5 estrelles, mentre que per poder acollir finals de la Copa de la UEFA almenys han de ser estadis 4 estrelles.

Els criteris tenen en compte qüestions com la capacitat, la mida del terreny de joc, els vestidors, els elements tècnics, els accessos a l'estadi, la capacitat d'allotjament propera, i d'altres.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «60 years at the heart of football» (en anglès). UEFA. Arxivat de l'original el 11 març 2022.
↑ UEFA.com. «UEFA marks ten years at headquarters» (en anglès), 02-10-2009. [Consulta: 13 octubre 2022].
↑ «Bolavip US - Sports News | NBA, NFL, MLB, MLS, NHL». [Consulta: 13 octubre 2022].
↑ «Jersey: Uefa congress rejects application to become international football nation», 26-02-2018. [Consulta: 14 juny 2020].
↑ Homewood, Brian «Danish FA supports Greenland's bid to join UEFA, FIFA» (en anglès). U.K. [Consulta: 14 juny 2020]. Arxivat 3 August 2018^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió d'Associacions Europees de Futbol

[successor-6] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 La FIFA considera que la selecció nacional de Rússia succeeix a l'URSS, la selecció nacional de Sèrbia succeeix Iugoslàvia / Sèrbia i Montenegro, la selecció nacional de la República Txeca succeeix Txecoslovàquia i la selecció nacional d'Alemanya succeeix Alemanya Occidental i Alemanya de l'Est.

[7] Àustria es va classificar el 1938, però es va retirar per jugar com a part d'Alemanya després de ser annexionada.

[8] Israel competed as Eretz Yisrael el 1934 i el 1938, amb un equip format exclusivament per futbolistes jueus i britànics del Mandat de Palestina.

[Republic_of_Ireland-9] La República d'Irlanda va competir com a Estat Lliure Irlandès el 1934 i després l'Irlanda el 1938 i el 1950

[USSR-10] 5,0 ^5,1 El millor resultat de Rússia són els quarts de final del 2018. Tot i això, la FIFA considera Rússia com l'equip successor de l'URSS.

[wc1930-11] El 1930 no hi va haver cap partir oficial al tercer lloc; Els EUA i Iugoslàvia van perder a les semifinals. Actualment, la FIFA reconeix els EUA Arxivat 2015-02-28 a Wayback Machine. com el tercer lloc i Iugoslàvia Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine. com a quart lloc, utilitzant els registres generals dels equips de la Copa Mundial de la FIFA de 1930 Arxivat 2010-01-06 a Wayback Machine.

[:0-1] 1,0 ^1,1 «60 years at the heart of football» (en anglès). UEFA. Arxivat de l'original el 11 març 2022.

[2] UEFA.com. «UEFA marks ten years at headquarters» (en anglès), 02-10-2009. [Consulta: 13 octubre 2022].

[3] «Bolavip US - Sports News | NBA, NFL, MLB, MLS, NHL». [Consulta: 13 octubre 2022].

[4] «Jersey: Uefa congress rejects application to become international football nation», 26-02-2018. [Consulta: 14 juny 2020].

[5] Homewood, Brian «Danish FA supports Greenland's bid to join UEFA, FIFA» (en anglès). U.K. [Consulta: 14 juny 2020]. Arxivat 3 August 2018^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[wc 1]

[wc 2]

[wc 3]

[wc 4]

[wc 5]

[wc 6]