Un home fenomen
pel·lícula de 1945 dirigida per H. Bruce Humberstone
Un home fenomen (títol original en anglès: Wonder Man) és una pel·lícula dels Estats Units de H. Bruce Humberstone estrenada el 1945. Ha estat doblada al català.[1]
| Wonder Man | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | H. Bruce Humberstone |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Ernst Fegté |
| Producció | Samuel Goldwyn |
| Guió | Don Hartman Melville Shavelson Philip Rapp, a partir d'una història d'Arthur Sheekman |
| Música | Louis Forbes |
| Fotografia | Victor Milner William E. Snyder |
| Muntatge | Daniel Mandell |
| Vestuari | Travis Banton Mary Grant |
| Productora | RKO |
| Distribuïdor | RKO Pictures  |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1946 |
| Durada | 98 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia musical |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
        
| |
Argument
modificaBuzzy Bellew, amo d'un cabaret és testimoni d'un assassinat comès pel gàngster Ten Grand Jackson. Una nit, dos dels homes de Jackson maten Buzzy i llencen el seu cos al llac de Prospect Parc a Brooklyn. Buzzy torna com a fantasma i convoca el seu bessó, un tímid bibliotecari, Edwin Dingle, a Prospect Parc de manera que pugui ajudar el policia Jackson, ocupant el seu lloc com a showman d'un nightclub i venjant la seva mort.[2]
Repartiment
modifica- Danny Kaye: Edwin Dingle / Buzzy Bellew
- Virginia Mayo: Ellen Shanley
- Vera-Ellen: Midge Mallon
- Donald Woods: Monte Rossen
- S.Z. Sakall: Schmidt
- Allen Jenkins: Chimp
- Edward Brophy: Torso
- Steve Cochran: Ten Grand Jackson
- Otto Kruger: Fiscal del districte
- Richard Lane: Ajudant de fiscal del districte
- Natalie Schafer: Sra. Hume
- Huntz Hall: El marit
- Virginia Gilmore: L'amic del mariner
- Edward Gargan: El policia
- Alice Mock: Prima Donna
- Gisela Werbisek: Sra. Schmidt
Premis i nominacions
modificaPremis
modifica- 1946: Oscar als millors efectes visuals per John P. Fulton (fotografia) i Arthur Johns (so)
Nominacions
modifica- 1946: Oscar a la millor banda sonora per Louis Forbes i Ray Heindorf
- 1946: Oscar a la millor cançó original per David Rose (música) i Leo Robin (lletra) per la cançó "So in Love"
- 1946: Oscar a la millor edició de so per Gordon Sawyer
Referències
modifica- ↑ esadir.cat. Un home fenomen. esadir.cat.
- ↑ «Wonder Man». The New York Times.