Vélez-Rubio

Vélez-Rubio és una localitat de la província d'Almeria. L'any 2005 tenia 7.037 habitants. La seva extensió superficial és de 282 km² i té una densitat de 25,0 hab/km². Les seves coordenades geogràfiques són 37° 39′ N, 2° 04′ O. Està situada a una altitud de 847 metres i a 175 quilòmetres de la capital de la província, Almeria. Està a uns 105 km d'Almería i a 42 de Lorca, a la vall del Guadalentín, afluent del Sangonera.

Vélez-Rubio

Tipus	municipi d'Espanya
Localització
37° 38′ 56″ N, 2° 04′ 35″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Andalusia
Província	Província d'Almeria
Capital	Vélez-Rubio (en)
Població humana
Població	6.558 (2023) (23,26 hab./km²)
Geografia
Part de	districte notarial d'Huércal-Overadi Mancomunitat de Municipis de Los Vélez Los Vélez
Superfície	282 km²
Altitud	838 m
Limita amb	Llorca Albox Chirivel María Taberno Puerto Lumbreras Huércal-Overa Vélez-Blanco
Organització política
• Alcalde	Miguel Martínez-Carlón Manchón
Identificador descriptiu
Codi postal	04820
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	04099
Altres
Agermanament amb	Ortigueira Aurenja
Lloc web	velezrubio.es

Demografia

Evolució demogràfica

1997	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007
6.508	6.502	6.519	6.472	6.592	6.756	6.905	7.037	7.025	7.053

Història

A la rodalia de la ciutat s'ha trobar un cementiri prehistòric, pintures rupestres i un gran nombre de monedes i objectes d'art romanes. Sota els àrabs fou part de la kura de Tudmir i va donar suport a la revolta d'Úmar ibn Hafsun però fou sotmesa per Abd-ar-Rahman III el 925. Al-Idrissí la situa a l'iqlim o districte de Bajjana juntament amb Almería, Berja i Purchena.

Al segle xiii quan l'infant Alfons (futur Alfons X el Savi) va conquerir Lorca, marcava la frontera del regne de Granada. Fou conquerida el 1437 per Alonso Yáñez Fajardo però recuperada pels musulmans el 1447 i fou residència del rei nassarita Abu Abd Allah Muhammad XII al-Zaghal. El 1488 fou conquerida definitivament pel rei Ferran el Catòlic que en va donar la senyoria a Pedro Fajardo, primer marquès de Dos Vélez, anomenats Vélez Rojo i Vélez Blanco, el primer reanomenat Vélez-Rubio mentre el segon, a uns 5 km de distància de l'anterior, conservà el nom de Velez-Blanco.