Vil·liaumita
La vil·liaumita[2] és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de l'explorador francès Maxime Villiaume, per la seva tasca obtenint i col·leccionant exemplars de Guinea i Madagascar. Aquesta espècie va ser trobada per primera vegada a la seva col·lecció.
 Vil·liaumita | |
|---|---|
 Petit cristall de viliaumita, provinent de la pedrera Poudrette quarry, Mont Saint-Hilaire, Québec, Canadà | |
| Fórmula química | NaF |
| Epònim | Maxime Villiaume (en)   |
| Localitat tipus | Illa de Rouma, Los Archipelago, Guinea |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.02 |
| Dana | 9.1.1.3 |
| Heys | 8.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | rarament cristalls cúbics, normalment granular, massiva |
| Estructura cristal·lina | a = 4.63 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | isomètrica 4/m 3 2/m |
| Color | carmí, vermell cirera fosc, taronja clar, rosa |
| Exfoliació | perfecta en {100} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca, rosa |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 2,79 |
| Densitat | 2,79 |
| Propietats òptiques | isotròpica, uniaxial (-) |
| Índex de refracció | n = 1,327 a 1,328 |
| Fluorescència | de color vermell fosc a taronja i groc sota ona curta i ona llarga |
| Solubilitat | en aigua |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1908 |
| Símbol | Vll |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa vil·liaumita és un fluorur de sodi, és a dir, està formada per fluor i sodi. Es pot tornar incolora si s'escalfa per sobre dels 300 °C. Cristal·litza en el sistema cúbic, trobant-se normalment de manera granular o massiva, i rarament forma cristalls cúbics. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5. Pot ser tallada i emprada en joieria com gemma de gran bellesa.[3] És verinosa, i pot resultar fatal si s'ingereix o s'inhala, causant irritació en mucoses, ulls i aparell respiratori.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vil·liaumita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments
modificaEs forma en petites cavitats en roques alcalines de sienita amb nefelina o en pegmatites de sienita, en fàcies de jaciments lacustres. Sol trobar-se associada a altres minerals com: egirina, sodalita, nefelina, neptunita, lamprofilita, pectolita, serandita, eudialita, ussinguita, chkalovita o diferents zeolites.
Referències
modifica
- ↑ «Villaumite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2015].
- ↑ Riba i Arderiu, O. Vocabulari de mineralogia: segons les normes de la International Mineralogical Association: amb equivalències angleses. Barcelona: Servei de Llengua Catalana, Universitat de Barcelona, 2000. ISBN 84-931001-0-2.
- ↑ «Villiaumite» (en anglès). Gemdat. [Consulta: 11 febrer 2015].
- ↑ «Toxicidad de los minerales» (en castellà). Milk Science. [Consulta: 11 febrer 2015].