Viminal
El Viminal (en llatí: Viminalis Collis en italià: Viminale) és el més petit dels set turons de Roma, situat entre el Quirinal al nord-oest i l'Esquilí al sud-est.
(it) Viminale  | ||||
| ||||
| Tipus | turó | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | set turons de Roma | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 57 m | |||
Descripció
modificaEl turó s'estén cap a l'est i s'uneix a l'Esquilí, del que el separa la vall travessada pel vicus Patricius i del Quirinal també una altra depressió. Té uns 700 metres de llargada i una alçada de 56 metres.[1]
Origen del nom
modificaEl nom del turó deriva del llatí vimen (en plural vimina), que significa 'vímet', per la presència de vimeteres (Salix viminalis) als seus vessants.
Història
modificaOriginàriament, el turó no formava part dels Septem Montes. Té un relleu diferent del conjunt, on el Palatí n'és el centre i que configura el nucli de la ciutat de la Roma primitiva. El turó estava habitat per un poble que encara era independent al segle viii aC, i els seus habitants, els Vimi(ni)tellarii, estan inclosos a la llista de trenta pobles llatins que tenien dret d'assistir a les Festes llatines d'Alba Longa.[2] Segons Titus Livi, el turó només va formar part de la ciutat de Roma a partir del segle vi aC quan es va integrar al recinte que va marcar el rei Servi Tul·li.[3]
A la distribució en catorze regions que va fer August de la ciutat de Roma, el Viminal va quedar inclòs a la Regio VI: Alta Semita. Aquest turó, el menys important dels set turons de Roma, conté pocs monuments però l'emperador Dioclecià hi va fer construir els banys termals més grans de Roma.
A principis del segle xx es va construir el Palau del Viminal (Palazzo del Viminale), seu del Ministeri de l'Interior italià des de 1925, el Teatre de l'Òpera i l'estació central de ferrocarrils de Termini.[4]
Referències
modifica- ↑ Homo, Léon. Roma imperiale e l'urbanesimo nell'antichità. Milà: Mursia, 1976, p. 33.
- ↑ Hinard, François (ed.). Histoire romaine, vol. 1. parís: Fayard, 2000, p. 61. ISBN 9782213031941.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 44
- ↑ Hinard, François (ed.). Histoire romaine, vol. 2. París: Fayard, 2000, p. 26. ISBN 9782213712086.
