Vincent Cassel

Vincent Cassel
Nom original	(it) Vincent Crochon
Biografia
Naixement	(fr) Vincent Georges Pierre Crochon ; 23 novembre 1966 (58 anys); 15è districte de París (França)
Residència	Itacaré (2012–); Estat de Bahia
Activitat
Ocupació	actor de cinema, director de cinema, productor de cinema, actor, guionista
Activitat	1987 -
Professors	Maurice Sarrazin
Família
Cònjuge	Tina Kunakey (2018–2023); Monica Bellucci (1999–2013)
Fills	Deva Cassel; () Monica Bellucci; Léonie Cassel; () Monica Bellucci
Pare	Jean-Pierre Cassel
Germans	Cécile Cassel; Rockin' Squat
Premis
	(2010) Gran Premi Honorífic; (2009) César al millor actor, per l'obra L'Instinct de mort; Premis Lumières; Orde Nacional del Mèrit; Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit ;

Vincent Cassel (nascut com a Vincent Crochon, París, 23 de novembre de 1966), és un actor, director i productor de cinema francès. És fill de l'actor Jean-Pierre Cassel. És conegut pels seus papers en pel·lícules com La Haine (1995), Dobermann (1997), Irréversible (2002), Promeses de l'est (2007), Notre jour viendra (2010) i Juste la fin du monde (2016).^[1]

Biografia

Va estudiar al Centre Internacional de Vaubona. Va seguir els cursos de la cantant Suzanne Sorano i els cursos d'acrobàcia de l'Escola del circ d'Annie Fratellini. Feu cursos de comèdia a l'Actors Institute de Nova York i a l'Atelier Blanche Salant. Després, a París, entrà a la companyia de Jean Périmony.

El seu debut a la pantalla són amb Les Clés Du Paradis de Philippe De Broca el 1991. Es fa conèixer llavors pel gran públic amb el paper de Vinz que encarna en La Haine de Mathieu Kassovitz el 1995, obtenint una nominació per al Premi César al millor actor revelació i per al César al millor actor el mateix any.

En el rodatge de L'Appartement, l'any següent, coneix la seva futura esposa, l'actriu Monica Bellucci. Interpreta el 1997 un paper de travesti en Embrasse-moi Pasqualino, una comèdia franco-italiana de Carmine Amoroso. Vincent Cassel forma part dels actors que dobla la veu de Hugh Grant en les versions franceses de les pel·lícules.

Treballa en grans produccions el 2000 amb El pacte dels llops i Els rius de color porpra. El 2001, obté una nova nominació als Premis César pel seu paper d'ancià a Llegeix-me els llavis de Jacques Audiard. Integra la saga del personatge Danny Ocean interpretant el francès François Toulour a Ocean's Twelve el 2004, després reprèn el seu paper a l'última part de la trilogia el 2007, Ocean's Thirteen. El 2008, treu el díptic Mesrine, L'Instinct de mort i L'Ennemi public n° 1, on interpreta el paper del cèlebre gàngster Jacques Mesrine. Aquesta actuació li suposa el César al millor actor en la cerimònia de 2009.^[2]^[3]^[4] Al cinema estatunidenc, encarna sovint el paper del dolent com en Ocean's Twelve el 2002 i Ocean's Thirteen i Promeses de l'est el 2007.

Vida privada

Va estar casat (1999-2013) amb l'actriu italiana Monica Bellucci, amb qui té dues filles Deva (2004) i Léonie (2010).^[5] Es va casar amb la model francesa Tina Kunakey de nou el 24 d'agost de 2018 a Bidarte,^[6] amb qui té una filla, Amazonie (2019).^[7]

És un enamorat de la capoeira i practica aquesta art marcial brasilera a la pel·lícula Ocean's Twelve.

Filmografia

Com a actor

Al cinema

Vincent Cassel, a Toronto, el 2008

1988: Les cigognes n'en font qu'à leur tête de Didier Kaminka: Pierre
1991: Les Clés du paradis de Philippe de Broca
1992: Hot Chocolate de Josée Dayan: Dédé
1992: Métisse de Matthieu Kassovitz: Max
1994: Dones a flor de pell de Lisa Alessandrin i Patrick Alessandrin
1995: La Haine de Matthieu Kassovitz: Vinz
1996: El pis de Gilles Mimouni: Max
1996: Come mi vuoi de Carmine Amoroso: Pasquale
1996: L'Élève d'Olivier Schatzky: Julien
1997: Dobermann de Jan Kounen: Yann Le Pentrec «Dobermann»
1997: Le Plaisir (et ses petits tracas) de Nicolas Boukhrief: Michael
1998: Elizabeth de Shekhar Kapur: Duc d'Anjou
1999: Méditerranées de Philippe Bérenger: Pitou
1999: Joana d'Arc de Luc Besson: Gilles de Rais
1999: Nadia (Birthday Girl) de Jez Butterworth: Alexei
2000: Els rius de color porpra (Les Rivières pourpres) de Matthieu Kassovitz: tinent Max Kerkérian
2001: Llegeix-me els llavis de Jacques Audiard: Paul Angeli
2001: El pacte dels llops: Jean-François de Morangias
2001: Shrek: Monsieur Hood
2001: The Reckoning / Morality Play de Paul Mcguigan: Lord de Guise
2002: Irréversible de Gaspar Noé: Marcus
2002: Blueberry, l'expérience secrète de Jan Kounen: Mike Blueberry
2003: Agents secrets de Frédéric Schoendoerffer: capità Georges Brisseau
2004: Blueberry: L'experiència secreta: Mike S. Blueberry
2004: Ocean's Twelve de Steven Soderbergh: François Toulour
2005: Sheitan de Kim Chapiron: Joseph
2006: Derailed de Mikael Håfström: Philippe Laroche
2007: Ocean's Thirteen de Steven Soderbergh: François Toulour
2007: Sa majestat Minor de Jean-Jacques Annaud: Sàtir
2007: Promeses de l'est de David Cronenberg: Kirill
2008: L'Instinct de mort, de la Saga Jacques Mesrine de Jean-François Richet: Jacques Mesrine
2008: L'Ennemi public n° 1, de la Saga Jacques Mesrine de Jean-François Richet: Jacques Mesrine
2009: À Deriva d'Heitor Dhalia: Mathias
2010: Black Swan de Darren Aronofsky: Korolyevna
2010: A Dangerous Method de David Cronenberg: Otto Gross
2010: Le Moine de Dominik Moll: caputxí Ambrosio
2010: Notre jour viendra de Romain Gavras: Patrick
2014: La bella i la bèstia (La Belle et la Bête): Bête
2015: Mon roi: Georgio Milevski
2016: Jason Bourne: Asset
2017: O Filme da Minha Vida: Nicolas Terranova
2017: Gauguin - Voyage de Tahiti: Paul Gauguin
2018: The World Is Yours: Henri
2018: Black Tide: François Visconti
2018: The Great Mystical Circus: Jean-Paul
2018: The Emperor of Paris: Eugène-François Vidocq
2018: Default: Conceller delegat de l'FMI
2018: Porta dos Fundos: James Bond
2019: Especials: Bruno
2020: Underwater: captain W. Lucien
2020: Westworld: Engerraund Sera
2020: Le Bonheur des uns... de Daniel Cohen

Curtmetratges

1992: Un diumenge sense ales d'Anthony Soutter
1994: 3000 scénarios contre un virus: La Teuf d'enfer de Patrice Cazes
1994: Putain de porte de Delphine Quentin i Jean-Claude Flamand
1994: Tina et le revolver d'Anthony Soutter
1994: Elle voulait faire quelque chose de Dodine Herry-Grimaldi
1995: Valse nocturne de Christopher Barry
1998: Compromis de Sébastien Sort
1998: Article premier de Matthieu Kassovitz
2001: Les frères Wanted 2: La barbichette de Kim Chapiron
2001: Les frères Wanted 3: Le Chat de la Grand mère d'Abdelkrim de Kim Chapiron
2015: Violence en réunion de Karim Boukercha

Com a director

1997: Shabbat night fever (curtmetratge) (+ guió)
1998: Echantillon 97 (curtmetratge)

Com a productor

1997: Shabbat night fever (curtmetratge)
2002: Irréversible
2006: Sheitan
2010: Notre jour viendra
2014: La Belle et la Bête
2016: Juste la fin du monde de Xavier Dolan

A la televisió

1988: La belle anglèse de Jacques Besnard
1992: Warburg: A man of influence de Moshé Mizrahi
1993: Dose mortelle, de Joyce Buñuel
1994: Le juge est une femme de Claude Grinberg: Corsini
1995: Blood of the hunter de Gilles Carle
2007: Lascars de Roch Lener, Philippe Gompel i Noel Kaufmann: veu de Gaffeur
2011: Platane, d'Éric Judor: d'ell mateix
2011: Belmondo, itinéraire... de Vincent Perrot i Jeff Domenech: testimoni
2020 : Westworld de Jonathan Nolan i Lisa Joy: Serac

Condecoracions

Cavaller de l'orde Nacional del Mèrit.^[8]

Premis i nominacions

Premis

Festival Internacional de cinema de Tòkio: Premi al millor actor per a Mesrine (L'instint de morti L'enemic públic número 1)
2009. Premi Lumière al millor actor per Mesrine (L'Instinct de mort i L'Ennemi public n° 1)
2009. César al millor actor per Mesrine (L'Instinct de mort i L'Ennemi public n° 1)

Nominacions

1996. César de la millor esperança masculina i César al millor actor per La Haine
2002. César al millor actor per a Als meus llavis

Referències

↑ «El cine te permite vivir lo que detestarías en la vida real» (en castellà). 31 gen 2019. [Consulta: 14 agost 2020].
↑ . Le Figaro Arxivat 2009-12-28 a Wayback Machine.
↑ Le Monde. fr
↑ . Vogue.fr Arxivat 2009-04-18 a Wayback Machine.
↑ «Mónica Bellucci y Vincent Cassel se separan», 26-08-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-08. [Consulta: 14 agost 2020].
↑ Riley-Adams, Ella. «French Model Tina Kunakey Wears Custom Vera Wang at Her Wedding to Actor Vincent Cassel» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].
↑ «Vincent Cassel Is a Dad Again! Actor and Wife Tina Kunakey Welcome Daughter Amazonie» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].
↑ . Decret del 16 de maig de 2008 aparegut al Diari oficial de la República francesa del 17 de maig de 2008.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vincent Cassel

[cap valor Vincent Cassel - Lloc web oficial]
Cassel/ http://www.dmoz.org/World/Fran%c3%a7ais/Arts/Arts_du_spectacle/Acteurs_et_actrices/C/Cassel,_Vincent/ a Curlie(francès)
Allociné (francès)

[1] «El cine te permite vivir lo que detestarías en la vida real» (en castellà). 31 gen 2019. [Consulta: 14 agost 2020].

[2] . Le Figaro Arxivat 2009-12-28 a Wayback Machine.

[3] Le Monde. fr

[4] . Vogue.fr Arxivat 2009-04-18 a Wayback Machine.

[5] «Mónica Bellucci y Vincent Cassel se separan», 26-08-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-08. [Consulta: 14 agost 2020].

[6] Riley-Adams, Ella. «French Model Tina Kunakey Wears Custom Vera Wang at Her Wedding to Actor Vincent Cassel» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].

[7] «Vincent Cassel Is a Dad Again! Actor and Wife Tina Kunakey Welcome Daughter Amazonie» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].

[8] . Decret del 16 de maig de 2008 aparegut al Diari oficial de la República francesa del 17 de maig de 2008.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]