Portal:Ciències de la salut/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles del Portal:Ciències de la salut
modifica
La Infermeria és la professió del camp de les ciències de la salut i titulació universitària de la persona que es dedica a la cura dels individus, família i la comunitat en totes les etapes del cicle vital i en els seus processos de desenvolupament. En temps pre-moderns, les monjes i els militars donaven serveis d'infermeria. Aquestes arrels religioses i militars encara romanen avui. Com per exemple, al Regne Unit, les infermeres són anomenades "sisters" o en alemany, "infermera" és "Krankenschwester" (lit. germana de les malaties). Florence Nightingale es vista com a la fundadora de l'ofici d'infermeria modern, el qual va prosperar en resposta a la I i Segona Guerra Mundial. Nova Zelanda va ser el primer país que va regular infermeres en àmbit nacional amb l'adopció de l'Acta de Registre d'Infermeres al 12 de setembre de 1901.
Els serveis d'infermeria tenen com a missió prestar atenció de salut als individus, les famílies i les comunitats en totes les etapes del cicle vital i en els seus processos de desenvolupament. Les intervencions d'infermeria estan basades en principis científics, humanístics i ètics, fonamentats en el respecte a la vida i a la dignitat humana.
{{Gener_article_de_Ciències_de_la_salut}} - discussió - modifica - historial
Els farmacèutics són professionals de la salut que exerceixen la farmàcia i són un grans coneixedors del medicament, així com dels efectes que pot tindre aquest al cos humà i les propietats químiques i biològiques del fàrmac i del cos on actua.
Un farmacèutic no és només un propietari o treballador en una oficina de farmàcia que dispensa medicaments, també poden treballar en el camp de la recerca biomèdica, en cosmetologia, en anàlisi d'aigües, en un hospital, col·laborant en l'administració pública en el control de l'ús de medicaments o en la indústria farmacèutica ostentant la direcció tècnica d'un laboratori farmacèutic o d'una distribuïdora de medicaments a l'engròs.
{{Febrer_article_de_Ciències_de_la_salut}} - discussió - modifica - historial
La Veterinària és una branca de la ciència mèdica que s'ocupa de prevenir, guarir o pal·liar les malalties i lesions dels animals, especialment dels domèstics; comprèn les disciplines d'histologia, anatomia, microbiologia, parasitologia, patologia, farmacologia i fisiologia dels animals. Els veterinaris també ajuden a protegir en ser humà de les més de 100 malalties dels animals que poden afectar-lo.
La major part dels veterinaris es dediquen a la pràctica privada. Molts d'ells tracten a tot tipus d'animals, però en els últims anys molts han limitat la seua pràctica al tractament d'animals de companyia. Alguns s'han especialitzat en el tractament de certes poblacions, com les de cavalls, aus de corral o els animals dels zoològics. Altres s'han especialitzat en certs problemes mèdics dels animals; aquests especialistes són oftalmòlegs, dermatòlegs, radiòlegs i patòlegs veterinaris.
{{Març_article_de_Ciències_de_la_salut}} - discussió - modifica - historial
La Medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa del diagnòstic i del tractament de les malalties per tal de mantenir o restablir la salut humana i també d'establir un pronòstic en cas de malaltia. En un sentit ampli, abasta la ciència i la prevenció i guariment de les malalties humanes. De tota manera, hi ha teràpies i tècniques relacionades amb la salut que no se solen considerar estrictament com a Medicina (per exemple, la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la infermeria i podologia), ja que en aquest cas es tracta de disciplines consolidades dins de les ciències de la salut.
La Medicina té dues vessants: la primera, com a ciència o àrea de coneixement; la segona, com a aplicació d'aquest coneixement (professió mèdica).
{{Abril_article_de_Ciències_de_la_salut}} - discussió - modifica - historial
El mal de cap (conegut mèdicament com a cefalàlgia) és una condició de dolor lleu a sever al cap; sovint el dolor de cervicals o del bescoll pot ser interpretat també com a mal de cap.
Els mal de caps tenen una gran varietat de causes, des de forçar massa la vista fins a la inflamació de les cavitats sinusoidals o, altres condicions perilloses com encefalitis, càncer al cervell, meningitis o una neurisma cerebral. Quan el mal de cap apareix juntament amb una ferida al cap, la causa és normalment bastant evident; encara que moltes causes dels mal de caps són més elusives. El tipus de mal de cap més comú és el mal de cap tensional. Molta gent té mal de caps quan tenen fam o estan deshidratats (la deshidratació severa és la causa del mal de cap després de la borratxera, ja que l'alcohol és un diurètic).
{{Maig_article_de_Ciències_de_la_salut}} - discussió - modifica - historial
La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell. S'aplica a les activitats cruentes la finalitat de les quals és reparar o pal·liar el dany causat per certes malaties o altres agents mitjançant maniobres manipulatives ajudades per diversos instruments.
{{Juny_article_de_Ciències_de_la_salut}} - discussió - modifica - historial
La vara d'Esculapi o Asclepi és el símbol de la medicina consistent en una vara amb una serp enroscada. Aquest emblema va aparèixer uns 800 anys a.C., en els temps d'Homer. Actualment la vara d'Esculapi serveix d'emblema del cos mèdic de l'exèrcit en Regne Unit, Alemanya, Suècia, França, Mèxic i Filipines. En 1912 l'American Medical Association va adoptar el símbol d'Esculapi com a emblema oficial d'aquesta organització. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) l'usa des de la seua fundació en 1947.
Segons la mitologia, Esculapi era fill d'Apol·lo i de Coronis; aquesta era filla de Flegias, rei de Tessàlia. Enfurit Apol·lo perquè Coronis estava enamorada del fill d'Eratos, quan va nàixer el seu fill el va deixar abandonat a la Muntanya Titó, on va ser alletat per una cabra. Un pastor va trobar el xiquet i el va entregar a cura del centaure Giró, qui li va ensenyar la medicina.
{{Juliol_article_de_Ciències_de_la_salut}} - discussió - modifica - historial
En un sentit estricte, s'entén per fàrmac, qualsevol substància biològicament activa, capaç de modificar el metabolisme de les cèl·lules sobre les quals fa efecte. Al camp de la medicina s'utilitzen amb fins terapèutics, diagnòstics o preventius (profilaxi). Aquest concepte de fàrmac inclou les drogues, neurotransmissors, hormones, verís, etc. És un concepte bastant ampli. Però, en resum, una substància biològicament activa perquè siga fàrmac, ha de ser administrada exògenament al cos.
Generalment se sol confondre la paraula fàrmac com a sinònim de medicament, ja que el principi actiu d'un medicament és el fàrmac, terapèuticament parlant.
{{Agost_article_de_Ciències_de_la_salut}} - discussió - modifica - historial
La Maniobra d'Heimlich, també anomenada Compressió abdominal és una procediment de primers auxilis per a desobstruir el conducte respiratori, normalment bloquejat per un tros d'aliment o qualsevol altre objecte. És una tècnica efectiva per a salvar vides en cas d'asfíxia.
La maniobra d'Heimlich és anomenada així pel Dr. Henry Heimlich, que va ser el primer a descriure-la en 1974. Aquest va promoure la tècnica com a tractament per a ofegats i atacs d'asma, encara que recents articles indiquen que el Dr. Heimlich va utilitzar casos fraudulents o de dubtosa veracitat per a promocionar-la en aquest aspecte.
{{Setembre_article_de_Ciències_de_la_salut}} - discussió - modifica - historial
El càncer és un conjunt de malalties de pronòstic i tractament diferents, que depèn de la localització anatòmica en la que es trobe i del tipus cel·lular o histològic del que procedisca, principalment. El càncer és una proliferació accelerada, desordenada i incontrolada de les cèl·lules d'un teixit que invadeixen, desplacen i destrueixen, localment i a distància, altres teixits sans de l'organisme.
Les cèl·lules tumorals tenen una morfologia alterada que depèn de la diferenciació i de l'anaplàsia. La diferenciació cel·lular d'un tumor és el grau en el que les cèl·lules parenquimatoses es pareixen a les cèl·lules normals de les que procedeixen, tant morfològicament com funcional. Generalment els tumors benignes estan ben diferenciats i els càncers varien des de ben diferenciats a indiferenciats.
{{Octubre_article_de_Ciències_de_la_salut}} - discussió - modifica - historial
La malària (del italià mal aria -mal aire-) o paludisme (provinent del llatí palus -pantà-) és una malaltia infecciosa de caràcter febril produïda pel paràsit Plasmodium que s'encomana per picadura de mosquit. Les espècies reconegudes com a causants de la malaltia són P. falciparum és l'espècie més patògena i responsable dels casos mortals, (provoca al voltant del 80 % dels casos i aprox el 90% de les morts) i P. vivax, però P. ovale (aquesta no mata però pot provocar recaigudes als 4 o 5 anys després de la primera infecció), P. malariae (aquesta les pot provocar als 20 anys posteriors), P. knowesli i P. semiovale poden causar també malària. El vector de la malària humana és la femella del mosquit Aedes; els mascles no piquen. Els símptomes són molt variats, comença amb febre 8 a 30 dies posteriors a la infecció i pot estar acompanyada, o no, de dolor: de cap, musculars, diarrea, decaïment i tos.
{{Novembre_article_de_Ciències_de_la_salut}} - discussió - modifica - historial
Una planta medicinal és qualsevol vegetal que continga en qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb activitat farmacològica que es puga utilitzar amb fins terapèutics o que es puga fer servir com a prototip per obtenir nous fàrmacs per síntesi o hemisíntesi farmacèutica. Es calcula en unes 260.000 les espècies de plantes que es coneixen en l'actualitat, de les que el 10% es poden considerar medicinals, és a dir, es troben recollides en els tractats mèdics de fitoteràpia, moderns i d'èpoques passades, per presentar algun ús. Evidentment, sobretot a les regions equatorials, la proporció d'espècies medicinals pot variar sensiblement d'aquest percentatge, ja que ni tan sols es coneix la totalitat de la flora.
{{Desembre_article_de_Ciències_de_la_salut}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs