Portal:Llengües/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles sobre Llengües del món
modifica
Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nordamericans i pels amerindis sudamericans. No corresponen a una sola família lingüística sinó a una agrupacio geogràfica. Moltes es van extingir, suplantades per l'espanyol, el portuguès, el francès i l'anglès, les llengües dels colonitzadors. Avui dia moltes llengües indígenes han de lluitar per la seva supervivència i el seu reconeixement, ja que estan lligades a cultures rurals, amb una forta diglòssia i, moltes, sense el suport de l'escriptura.
{{Gener_article_de_Llengües}} - discussió - modifica - historial
El xinès està basat en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos, en xinès 漢字 / 汉字 (en transcripció pinyin “hànzì”).
Els caràcters xinesos o les seves adaptacions han estat també utilitzats per les llengues coreanes, annamita i japonesa on s’anomenen kanji i s'escriu amb el mateix caràcter que el xinès 漢字. Els escrits més antics en xinès es remunten a la dinastia Shang i se'n conserven algunes realitzades sobre ossos i closques de tortuga conegudes com jiǎgǔwén (甲骨文,)
{{Febrer_article_de_Llengües}} - discussió - modifica - historial
El basc, o èuscar, és una llengua no indoeuropea parlada actualment en bona part del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc Francés (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània) a França. Avui en dia, la llengua basca no s'ha pogut incloure amb seguretat en cap familia lingüística coneguda, i antigament el seu àmbit lingüístic abastà tota Aquitània, La Rioja, i els Pirineus aragonesos i part dels catalans.
Es creu que la llengua dels bascons, (origen del basc actual) és anterior a l'aparició de les llengües indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per la tota la Península Ibèrica, i per tot Europa.
{{Març_article_de_Llengües}} - discussió - modifica - historial
L'occità, o llengua d'oc és la llengua romànica pròpia d'Occitània. El domini lingüístic actual de l'occità s'estén per tres estats: Al terç sud de França, a la Vall d'Aran a Espanya i a una franja del Piemont - la Vall de Susa (en occità Valadas) -, a Itàlia. Es denomina occità el conjunt de dialectes romànics que es parlen als territòris de l'antiga Occitània. Segons les escoles, aquests dialectes es consideren llengües diferents, o bé diferents dialectes de la mateixa llengua. La llarga persecució per part de l'estat francés i la manca d'un estàndard acceptat majoritàriament han exercit una fragmentació de la llengua tal, que hom podria considerar l'occità com un conjunt de llengües diferents. En l'actualitat s'estima que hi ha entre 2 i 10 milions de parlants nadius, i 7 milions de persones que poden entendre'l però no parlar-lo.
{{Abril_article_de_Llengües}} - discussió - modifica - historial
El portuguès és una de les llengües més parlades al món (cap a 176 milions de persones l'any 2000, segons la UNESCO), i la segona llengua romànica en nombre de parlants, després del castellà. Tot i que la llengua té el seu origen a Portugal, el nombre més gran de parlants és al Brasil. També es parla a Angola, Guinea Bissau, São Tomé i Príncipe, Timor Est, Cap Verd, Moçambic i Macau, antiga colònia portuguesa que actualment és una divisió administrativa especial de la Xina. També el parla una minoria de gent a Goa, a l'Índia. El portuguès també és la base de diversos idiomes criolls. És una de les llengües oficials de la Unió Europea i del Mercosur.
Les varietats europea i brasilera del portuguès presenten diferències. Disposen de molt de vocabulari quotidià diferent, la pronúncia és més arcaïtzant en el brasiler, que no disposa d'unes vocals tan curtes i sons guturals, i hi ha algunes diferències menors d'ortografia.
{{Maig_article_de_Llengües}} - discussió - modifica - historial
El nàhuatl és una llengua indígena de Mèxic. És parlada per l'1,5% de la població d'aquest país, és a dir, un milió i mig de persones, la majoria bilingües, ja que l'educació pública primària a Mèxic és bilingüe a les comunitats indígenes. A Mèxic el nàhuatl (en totes les seves variants) té reconeixement sota la llei com a "llengua nacional", amb la "mateixa validesa" que el castellà. A més del nàhuatl, altres 61 llengües indígenes gaudiexen del reconeixement.
{{Juny_article_de_Llengües}} - discussió - modifica - historial
El gaèlic irlandès (Gaeilge) és una llengua parlada com llengua nadiua en l'illa d'Irlanda per prop de 85.000 persones, predominantment en les regions occidentals rurals de l'illa. L'irlandès era la llengua principal d'Irlanda abans de que els anglesos conquerissin l'illa durant l'edat mitjana.
El gaèlic irlandès, juntament amb el gaèlic escocès i el manx, pertany a la branca goidèlica de les llengües celtes, i és habitualment considerada la llengua amb la tercera literatura més antiga d'Europa, després del grec i el llatí.
{{Juliol_article_de_Llengües}} - discussió - modifica - historial
La Llengua de signes, o Llenguatge Signat, és una llengua natural de les persones sordes, gràcies a la qual poden establir un canal d'informaciò bàsica per a la relació amb el seu entorn social. Mentres que amb el Llenguatge Oral la comunicació s'estableix mitjançant un canal auditiu, la Llengua de Signes ho fa per un canal visual i espacial. Té una estructura gramatical pròpia que es caracteritza pels següents paràmetres: la configuració d'una o dues mans, dels seus moviments, de les seues orientacions, de la seua ubicació espacial, i dels elements no manuals (moviments labials -que poden ser verbals i orals-, facials, linguals, d'espatles, i de cap).
{{Agost_article_de_Llengües}} - discussió - modifica - historial
El japonès és una llengua de difícil filiació, relacionada per molts amb el coreà i el manxú i amb les llengües altaiques, però, fins ara és classificada com a llengua aïllada. Té una gran varietat dialectal, i el dialecte de Tòquio és considerat l'idioma oficial.
El japonès és parlat al Japó per uns 120 milions de persones, a les illes Hawaii (més de 250.000, el 30% de la població), a Califòrnia (EUA) (uns 300.000) i al Brasil (150.000). És la llengua oficial de Japó. Hi ha dues formes de la llengua considerats estàndards: hyōjungo 標準語 o japonès estàndard, i kyōtsūgo 共通語 o llengua comuna. Atès que el govern ha modernitzat el japonès, la diferència entre ambdues és cada vegada més petita.
{{Setembre_article_de_Llengües}} - discussió - modifica - historial
Com el seu nom indica, la llengua àrab (العَرَبِيَّة, ʾal ʿarabiyya en transliteració tradicional) és la llengua parlada en origen pel poble àrab. És una llengua semítica (com l'hebreu, l'arameu, l'accadi o el sirià). Pel fet de l'expansió territorial a l'edat mitjana i per la difusió de l'Alcorà, aquesta llengua s'ha estès per tota l'Àfrica nordsahariana i l'Àsia Menor.
Quan ens remuntem a l'origen de la llengua àrab al segle ii de la nostra era. La tradició oral considera no obstant que es revela com una llengua revelada directament a Ismael, el fill d'Abraham amb Rebeca. Les primeres traces de l'escriptura àrab, pel que coneixem en els nostres dies, es remunten més enllà del segle vi.
{{Octubre_article_de_Llengües}} - discussió - modifica - historial
Les llengües artificials (també conegudes com a forjallengües (de forjar, en el sentit de "construir") entre aquells que hi són aficionats) són aquelles llengües que han estat creades per l'ésser humà d'una manera conscient, és a dir, que no són pas fruit de l'evolució d'altres idiomes.
El terme forjallengua fou proposat pel forjalingüista Nicola Curat l'any 2005 com a sinònim català del mot anglès conlang (de constructed language "llenguatge construït"). Tot i que la comunitat forjalingüística catalana és força petita, el terme ha anat guanyant popularitat d'aleshores ençà.
{{Novembre_article_de_Llengües}} - discussió - modifica - historial
El celtibèric és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir una llengua que es parlava a la Península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos. La llengua celtibèrica està documentada per escrit fonamentalment en signari celtibèric i en alfabet llatí. Tot i que la cronologia precisa de la majoria de les inscripcions celtibèriques és desconeguda, les més antigues es documenten a la primera meitat del segle ii aC i les més modernes a finals del segle i aC o potser principis del segle i.
Aquesta llengua pertany al grup de llengües cèltiques de la família indoeuropea. Tot i presentar una filiació clara que la relaciona amb multitud de llengües ben conegudes, la interpretació dels textos en aquesta llengua és encara controvertida.
{{Desembre_article_de_Llengües}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs