Portal:Mèxic/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles sobre Mèxic
modifica
Els asteques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del segle xiv al segle xvi. Van bastir un gran imperi la capital del qual va ser Tenochtitlan, sobre una illa del Llac de Texcoco, on avui es troba la Ciutat de Mèxic. Els asteques van parlar la llengua nàhuatl, la qual va ser la lingua franca de tota la regió.
{{Gener_article_de_Mèxic}} - discussió - modifica - historial
Tenochtitlan o México-Tenochtitlan era la capital de l'Imperi Asteca. Va ser construïda el 1325 sobre una illa enmig del Llac de Texcoco. Es va convertir en la ciutat més poderosa de Mesoamèrica, i una de les ciutats més grans del món, fins el 1521, quan va ser destruïda pels conquistadors espanyols. La Ciutat de Mèxic es va construir sobre les ruïnes de Tenochtitlan.
{{Febrer_article_de_Mèxic}} - discussió - modifica - historial
Benito Juárez (21 de març, 1806 – 18 de juliol, 1872) fou un president mexicà amerindi zapoteca del segle xix. Fou el primer president d'origen amerindi d'un país d'Amèrica.
{{Març_article_de_Mèxic}} - discussió - modifica - historial
La guerra d'intervenció nord-americana va ser un conflicte armat entre els Estats Units i Mèxic entre el 1846 i 1848. Als Estats Units es coneix com a Guerra Mexicana-Americana o Guerra Estats Units-Mèxic, i a Mèxic com a Guerra d'Agressió Nord-Americana o Invasió Nord-Americana. Després de la guerra Mèxic va perdre la meitat del seu territori original.
{{Abril_article_de_Mèxic}} - discussió - modifica - historial
La Batalla de Puebla va tenir lloc el 5 de maig, 1862 a la ciutat de Puebla, Mèxic durant la invasió francesa a aquest país. Va ser una important victòria mexicana i es commemora en la festa mexicana Cinco de Mayo.
El 1859 els conservadors mexicans van contactar a Maximilià d'Habsburg, ja que buscaven un príncep europeu per a ocupar la corona del Segon Imperi Mexicà, el qual tot just planejaven amb el suport de França i de la Església catòlica, ja que el govern republicà mexicà, en mans dels liberals, havia proclamat les Lleis de Reforma que afectaven llurs interessos.
{{Maig_article_de_Mèxic}} - discussió - modifica - historial
La ciutat de Guanajuanto és la capital de l'estat homònim de Mèxic. Està localitzada a 370 km al nord de la Ciutat de Mèxic, a una elevació de 1.996 metres. La població estimada de la ciutat el 2003 era de 78.000 habitants. El nom "Guanajuato" prové de "Quanax-juato", una paraula tarasca, una llengua indígena de Mèxic, i significa "lloc de granotes".
{{Juny_article_de_Mèxic}} - discussió - modifica - historial
Mèxic té una economia de lliure mercat amb un Producte Intern Brut que supera el bilió de dòlars nord-americans, fent-lo la 14ena economia més gran del món d'acord a la CIA, i la desena, d'acord al Banc Mundial. Conté una combinació d'indústries modernes i antigues dominades principalment pel sector privat. Les últimes administracions governamentals han expandit la inversió i la competència en les àrees de ports marítims, ferrocarrils, telecomunicacions, generació d'electricitat, distribució de gas natural i ports aeris. Mèxic és una potència exportadora i importadora, el principal productor de plata del món, i un dels cinc productors més grans de petroli.
Mèxic ha assolit un important grau d'estabilitat macroeconòmica; no va ser influenciat per les crisis sud-americanes, i ha tingut tases de creixement positives després de la breu recessió del 2001. Les taxes d'interès i la inflació es troben a nivells històricament baixos; el 2005 s'espera una inflació al voltant del 3%.
{{Juliol_article_de_Mèxic}} - discussió - modifica - historial
Mèxic s'ha definit ha sí mateix en la seva constitució com a nació "pluricultural" en reconeixement de les diverses ètnies que la conformen. El segon article de la constitució reconeix el dret a la determinació i autonomía dels pobles indígenes i el compromís nacional per a llur desenvolupament "integral" [1]. A més, la Llei dels Drest Lingüístics va declarar totes les llengües indígenes del país com a llengües nacionals.
Vuien a Mèxic, d'acord a les xifres del Consell Nacional de Població (CONAPO), de l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Història (INEGI) i de la Comissió Nacional pel Desenvolupament dels Pobles Indígenes (CDI), 12 milions d'indígenes, és a dir, el 13% de la població nacional. Altres organismes nacionals i internacionals, però, prefereixen dar una xifra de prop del 30% de persones mestisses d'ascendència predominantment indígena, molts dels quals, però, s'han adaptat a la cultura occidental i han oblidat llurs costums i llengües.
{{Agost_article_de_Mèxic}} - discussió - modifica - historial
El Popocatépetl, conegut també com a Popo, és un volcà actiu i el segon pic més alt de Mèxic després del Pico de Orizaba, amb una altitud de 5452 m. Popocatépetl és una paraula nàhuatl que significa "Muntanya que fumeja".
{{Setembre_article_de_Mèxic}} - discussió - modifica - historial
La ciutat de Puebla, el nom oficial de la qual és Heroica Puebla de Zaragoza, també és coneguda com La Puebla de los Ángeles o Angelópolis. És la capital i la ciutat més gran de l'estat homònim, i la quarta més gran i important de Mèxic. És una ciutat bella on es troben l'antic i el nou: les indústries d'alta tecnologia juntament amb els tallers d'artesania, els gratacels recentment construïts i els edificis de tipus colonial de 400 anys d'edat.
Puebla es troba al centre del país, en una vall envoltada de volcans i de muntanyes nevades, a uns 110 km al sud-est de la Ciutat de Mèxic. Té una població de 1.300.000 habitants, encara que l'àrea metropolitana arriba als 2.200.000 habitants.
{{Octubre_article_de_Mèxic}} - discussió - modifica - historial
La Revolució Mexicana va ser un moviment social i cultural violent, matisat per tendències socialistes i nacionalistes que es va realitzar de 1910-1917. Aquest moviment va formar el Mèxic del segle xx, ja que va tenir un fort impacte en els treballadors socials i en l'agricultura, i la constitució que es va derivar d'aquest moviment va ser la primera del món que va reconèixer les garanties socials i els drets laborals col·lectius. D'aquest moviment van sorgir personatges internacionals d'esquerra com els pintors Diego Rivera i Frida Kahlo i els rebels Emiliano Zapata i Pancho Villa.
{{Novembre_article_de_Mèxic}} - discussió - modifica - historial
La República de Yucatán va ser un estat independent conformat pels estats mexicans actuals de Yucatán, Quintana Roo i Estat de Campeche. La República del Yucatán es va independitzar de Mèxic el segle xix atès que els ciutadans volien un govern federalista i no pas el govern centralista imposat aleshores pel sector conservador del país.
{{Desembre_article_de_Mèxic}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs