Portal:Terra Mitjana/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Terra_Mitjana
modifica
La Comarca és una regió de la Terra Mitjana descrita a El Senyor dels Anells i en altres obres de J.R.R. Tolkien, . La Comarca és una àrea poblada únicament per hòbbits, i oblidada completament en tots els afers del reialme. Està situada al nord-oest de la Terra Mitjana, a la immensa regió d'Èriador i el Reialme d'Àrnor. El seu nom en la llengua comuna, és Sûza "Comarca" o Sûzat "La Comarca"; i en sindarin és i Drann.
Segons en Tolkien, La Comarca fa 222km des dels Turons Llunyans a l'oest fins al pont del Brandivín a l'est, i 278 km des de les parets del nord fins als aiguamolls del sud. Tolkien confirma aquestes dades en un assaig, on descriu La Comarca com una àrea de 47.000 km².
El riu Brandiví (Baranduin) voreja La Comarca a l'est. (Els Hòbbits també viuen a Boqueria, a l'est del riu i a l'oest de la Bardissa que protegeix La Comarca de la invasió del Bosc Vell; tot i això, la Boqueria no va ser reconeguda formalment com a part de La Comarca fins després de la Guerra de l'Anell, quan el Rei Elèssar va otorgar-lo a La Comarca. Pel nord i per l'est, La Comarca no té cap frontera natural, però està força delimitada per velles carreteres al sud i a l'est, i per vagues trets geogràfics com els Turons de les Torres.
{{Gener_article_de_la_Terra_Mitjana}} - discussió - modifica - historial
The Children of Húrin (Original anglès. En català: Els fills d'en Hurin) és una història de J.R.R. Tolkien que, després de moltes revisions, va quedar inacabada amb la seva mort. El seu fill Christopher Tolkien la va editar per publicar-la com una novel·la, unificant material de diverses fonts. L'obra va sortir a la llum el 17 d'abril de 2007.
S'hi narren les proeses i desventures d'Hurin, un heroi de la Primera Edat de la raça dels homes al que Mórgoth llançà una maledicció, que dugué efectes nefastos a ell i els seus fills Turin i Nienor. El fills d'en Hurin és una tragèdia, amb un to i una trama notablement més pessimistes que a altres obres del mateix autor com El Hòbbit o El Senyor dels Anells.
Tolkien va començar a treballar en la història el 1918. Durant molts anys va reescriure successives versions de la història, provant diferents aproximacions i estils.
{{Febrer_article_de_la_Terra_Mitjana}} - discussió - modifica - historial
L'Anell Únic, conegut també com l'Anell Sobirà o el Gran Anell del Poder, és un anell màgic que ocupa un paper central en l'univers imaginari creat per J.R.R. Tolkien. L'acompliment de la missió de destruïr-lo representa la trama principal a la novel·la El Senyor dels Anells.
L'Anell Únic va ser forjat pel Senyor Fosc Sàuron durant la Segona Edat per tal d'obtenir el control sobre els elfs que quedaven a la Terra Mitjana. Sota l'aparença d'Annatar, "Senyor dels Dons", va agudar els fargaires èlfics d'Erégion i al seu líder Celebrímbor a fabricar els Anells del Poder. En secret, però, va forjar l'Anell Únic a les flames del Mont del Fat, que havia de servir-li per obtenir el control sobre la resta d'anells.
Com que els altres anells eren molt poderosos, Sàuron es va veure obligat a dipositar en l'Anell gran part del seu poder original perquè el seu propòsit fos efectiu, corrent el risc de que si mai perdés l'Anell perdria també una porció important de la seva força.
L'Anell era daurat i a diferència dels anells menors no duia ni gemmes ni ornaments. Es podia identificar fàcilment a l'escalfar-lo, ja que aleshores es podia veure una inscripció en Tengwar d'un text en la llengua negra de Mórdor. Gràcies a l'enorme poder que contenia era pràcticament impossible de danyar-lo. Només es podia destruïr llençant-lo als cràters volcànics del Mont del Fat on va ser forjat.
{{Març_article_de_la_Terra_Mitjana}} - discussió - modifica - historial
La Germandat de l'Anell és el primer dels tres volums de la novel·la èpica El Senyor dels Anells de l'escriptor anglès J. R. R. Tolkien. La novel·la transcorre a l'univers de ficció de la Terra Mitjana. Aquest volum està dividit en dos llibres, el Llibre Primer i el Llibre Segon. Es va publicar per primera vegada el 24 de juliol de 1954 al Regne Unit.
Tolkien va concebre El Senyor dels Anells com un únic volum que tenia sis parts, que va anomenar "llibres", i amplis apèndixs. L'editor original va decidir dividir l'obra en tres parts, i publicar el cinquè i el sisè llibre, juntament amb els apèndixs sota el títol El Retorn del Rei, fent referència a l'accés al tron d'Àragorn. Tolkien va dir que ell hauria preferit que el titolessin La Guerra de l'Anell, perquè donava menys informació sobre la trama del llibre.
Abans que es decidís publicar El Senyor dels Anells en tres volums, Tolkien volia que la novel·la es publiqués en un únic volum, o en combinació amb El Silmaríl·lion. En aquell moment, tenia la intenció de posar títol a cadascun dels llibres. Els títols que finalment no es van utilitzar per al Llibre Primer eren El Retorn de l'Ombra o L'Anell es planta. El Llibre Segon es titulava La Germandat de l'Anell o L'Anell va cap al sud.
{{Abril_article_de_la_Terra_Mitjana}} - discussió - modifica - historial
John Ronald Reuel Tolkien, filòleg i novel·lista anglès, va néixer a Bloemfontein (Sud-àfrica) el 3 de gener de 1892. Morí a Bournemouth (Anglaterra), el 2 de setembre de 1973.
L'any 1895 la família Tolkien es separà per problemes de salut del mateix John. El seu pare Arthur Reuel Tolkien (que moriria un any després) es quedà a Sud-àfrica, mentre que la seva mare Mabel, el seu germà i el propi John marxaren a viure a Birmingham (Anglaterra). Allà transcorregué la seva infantesa. Alguns estudiosos de la seva obra volen veure en els móns obscurs de l’obra de Tolkien, el reflex d’aquella ciutat grisa i fosca on el jove Tolkien va viure, mentre que el mateix escriptor reconeix que l’entorn agrícola inspirà les descripcions d’altres móns com La Comarca de El Hobbit i El Senyor dels Anells.
{{Maig_article_de_la_Terra_Mitjana}} - discussió - modifica - historial
Els dies dels dos arbres són, en la mitologia de John R.R. Tolkien referida a la Terra Mitjana, l'era compresa entre els dies de les llums i els dies del sol.
La formen un total de sis edats, que sumen aproximadament uns 10.500 anys.
L'inici dels dies dels arbres el marca la creació dels dos arbres, Laurelin i Telperion per part de Yavanna.
El final dels dies dels arbres el marca la mort d'aquests i el naixement de la lluna i del sol.
{{Juny_article_de_la_Terra_Mitjana}} - discussió - modifica - historial
Númenor és una illa situada entre Vàlinor i la Terra Mitjana, la història de la qual és la versió de Tolkien del mite de l'Atlàntida. El nom en quenya Númenórë significa "Terra Occidental", que en la Llengua Comuna se sol traduïr com a l' "Oestat" i en adûnaic "Anadûne"
Númenor va ser el regne que els Edain supervivents de les guerres amb Mórgoth van fundar enmig del Gran Mar. L'illa era un present dels vàlar als homes per recompensar-los dels patiments que havien sofert. Per això es va conèixer amb el nom síndarin d'Àndor ('Yozayan' en Adûnaic), que significa 'La Terra del Do'.
{{Juliol_article_de_la_Terra_Mitjana}} - discussió - modifica - historial
Fëanor (pronunciat Fè-a-nor) és una de les figures centrals del Silmaríl·lion, i un dels elfs més influents en la història.
Fëanor era un elf de la raça nóldor, fill de Finwë (el primer Rei dels Ñóldor). Originalment el seus noms era Finweminya i Curufinwë, però és conegurt amb el nom síndarin Feanor o el quenya Fëanáro, que signifiquen "Esperit de Foc".
Considerat el més gran dels nóldor, va ser un artesà, ferrer i guerrer de gran prestigi. Entre d'altres, va ser l'afaiçonador dels Silmarils i dels Palantiri, i l'inventor de l'escriptura Tengwar.
{{Agost_article_de_la_Terra_Mitjana}} - discussió - modifica - historial
Idril Celebrindal (pronunciat Í-dril Ke-le-brín-dal) és un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. Filla de Turgon i Elenwë, va casar-se amb Tuor i va ser la mare d'Eärendil el Mariner.
El nom Idril és la forma en sindarin del seu nom quenya Itarillë (o Itarilë), que significa "brillantor lluent". També era coneguda com a Celebrindal: "peus de plata". Era rossa, havent heretat el color dels cabells dels vanyar a través de la seva mare.
{{Setembre_article_de_la_Terra_Mitjana}} - discussió - modifica - historial
Nàrsil és l'espasa llegendària que empunyà el rei Eléndil dels Dúnedain, que va ser trencada a la fi del setge de Bàrad-dûr, i va ser utilitzada per Isíldur per tallàr el dit de Sàuron que sostenia l'anell únic. A partir d'aleshores seia coneguda com l'Espasa que fou trencada. Segles més tard seria reforgada pels elfs de Rivendell i rebatejada amb el nom d'Andúril. Àragorn, l'hereu d'Eléndil, l'empunyaria durant la Guerra de l'Anell.
{{Octubre_article_de_la_Terra_Mitjana}} - discussió - modifica - historial
Els Vàlar (singular Vala) són els Poders d'Arda en el món fantàstic de la Terra Mitjana creat per John R.R. Tolkien. Els Vàlar són els catorze esperits poderosos de la raça dels Ainur que entraren a Arda després de la seva creació, per posar ordre a les coses i combatre el mal portat per Melkor.
Inicialment s'instalaren a l'illa d'Almaren, però després de la seva destrucció, molt abans del despertar dels elfs, establiren la seva residència a Aman i hi fundaren Valinor.
Són els més importants dels Ainur, testimonis de les visions d'Eru, responsables de la creació d'Arda. Melkor vingué a Arda per reclamar-la per ell mateix. Els Valar no tenen una forma concreta, tot i que sovint es fan visibles sota l'aparença d'els o d'homes, tot i que solen mantenir-se en la invisibilitat.
{{Novembre_article_de_la_Terra_Mitjana}} - discussió - modifica - historial
Galàdriel és un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. És una elfa ñoldorin, filla de Finarfin, i esposa d'En Cèleborn, amb qui compartia el govern del regne de Lothlórien.
Se la coneixia com a Senyora de Lórien, Senyora dels Galàdhrim, o Senyora del Bosc. A dins del regne de Lothlórien se la coneixia simplement com a Senyora Galàdriel, o la Senyora. Tot i que era de la família reial dels ñoldor, mai va ostentar el títol de reina.
El seu nom origninal en quenya era Artanis, que significa "noble dona" (arta = noble, alt; nis = dona). Galàdriel és la forma en sindarin del quenya Alatàriel, que era el nom amb què l'anomenà En Cèleborn quan es van conèixer, i que significa "dama coronada amb una garlanda de radiància brillant".
{{Desembre_article_de_la_Terra_Mitjana}} - discussió - modifica - historial
Articles de moment no inclosos
modificaHi ha molts més articles que podrien ser inclosos. Si s'arribès al número de 40 llavors es podrien canviar les plantilles per a què mutessin cada setmana (amb la variable {{CURRENTWEEK}}. De moment, però es llisten aquí fins que s'arribi a aquest nombre.
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs