Viquipèdia:Fonts fiables

Directrius
Categorització Nom dels articles Anotació d'imatges Esborranys Enllaços externs
Normes d'estil
Llibre d'estil Estructura d'un article Calendari Esmentar fonts Transliteració Contingut evasiu
Vegeu també
Totes les directrius Totes les normes d'estil Normes oficials Ajuda Manteniment Comunitat
Modifica

Aquesta és una norma d'estil sobre la fiabilitat de certs tipus de fonts. Les polítiques corresponents són Viquipèdia:Verificabilitat i Viquipèdia:No feu treballs inèdits, així com restriccions addicionals en les biografies de persones vives. Els articles de la Viquipèdia haurien de cobrir tots els punts de vista majoritaris, i els minoritaris significatius, que hagin estat publicats per fonts fiables. Vegeu Viquipèdia:Punt de vista neutral.

Els articles de la Viquipèdia haurien d'utilitzar fonts fiables, de tercers, i publicades. Les fonts són material creïble publicat en un procés de publicació fiable; els seus autors són sovint considerats fiables o com a autoritats en el tema en qüestió. La fiabilitat d'una font depèn del context. Com a norma general, com més gent en revisi la informació, n'analitzi les qüestions legals, i n'observi l'escriptura, més fiable és la publicació. Les fonts haurien de donar suport de manera directa a la informació tal com està presentada en un article, i haurien de ser adients a les afirmacions fetes; si no hi ha fonts fiables sobre un tema, la Viquipèdia no hauria de tenir-ne un article. Podeu fer consultes a la Taverna de la Viquipèdia si dubteu sobre la fiabilitat de certes fonts.

Visió general

Els articles s'haurien de basar en fonts fiables, de tercers i publicades, amb una reputació de revisar la informació i la precisió. Això significa que només publiquem les opinions d'autors fiables, i no les opinions de viquipedistes que han llegit i fet la seva pròpia interpretació de fonts primàries. Aquests exemples específics només cobreixen alguns dels tipus possibles de fonts fiables i qüestions sobre la fiabilitat de les fonts, i no s'intenta que siguin exhaustius. Que una font sigui adient depèn sempre del context, que és una qüestió de sentit comú i judici editorial.

Definició de font

Quan parlem de citar una font, hi ha tres aspectes a considerar sobre la font:

• L'obra mateixa (article, llibre, etc)
• L'autor de l'obra (escriptor, periodista, etc.)
• L'editor de l'obra (editorial, consell de redacció, etc.)

Qualsevol dels tres aspectes es pot tenir en compte sobre la fiabilitat. Les fonts fiables poden ser materials publicats amb un procés editorial fiable, per autors que es consideren una autoritat en el tema, o les dues coses. Aquestes qualificacions s'han de poder demostrar.

En general, quanta més gent participa en la comprovació dels fets, l'anàlisi de les qüestions legals i la revisió del redactat, més fiable serà la publicació.

Definició de publicada

El terme "publicat" s'associa normalment a materials de text, ja sigui en format imprès tradicional o en línia. No obstant això, materials d'àudio, vídeo i multimèdia enregistrats i difosos, distribuïts o arxivats per entitats amb bona reputació també poden complir els criteris necessaris per ser considerats fonts fiables. Igual que les fonts de text, les fonts multimèdia han de ser produïdes per un editor fiable i estar degudament citades. A més, ha d'existir una còpia arxivada dels fitxers. És convenient, però no imprescindible, que la còpia arxivada sigui accessible via Internet.

El context importa

La fiabilitat d'una font depèn del context. Cada font s'ha de valorar detingudament per jutjar la seva fiabilitat per a la informació d'un article de la Viquipèdia i si és una font apropiada per aquest contingut. Les fonts han de donar suport directament a la informació tal com es presenta en l'article de la Viquipèdia. Si no es poden trobar fonts fiables sobre un tema, la Viquipèdia no hauria de tenir-ne un article.

Alguns tipus de fonts

Molts articles de la Viquipèdia es basen en material de fonts creat per científics, estudiosos i investigadors. Les publicacions acadèmiques i les revisades per experts són altament valorades i sovint són les fonts més fiables en les àrees en què estan disponibles, com ara la història, la medicina i la ciència, tot i que algunes obres poden quedar obsoletes per investigacions més recents, o ser controvertides en el sentit que presenten teories alternatives. En aquests àmbits, també es pot utilitzar material de fonts fiables no acadèmiques, especialment si es tracta de publicacions respectades d'àmplia difusió.

Els articles de la Viquipèdia haurien d'intentar cobrir totes les interpretacions acadèmiques majoritàries, i les minoritàries significatives, dels àmbits per als quals existeixen fonts acadèmiques, així com tots els punts de vista majoritaris i els minoritaris significatius publicats en altres fonts fiables. Que una font sigui adient depèn sempre del context. Quan dues o més fonts tenen opinions diferents, els seus punts de vista haurien de quedar clarament atribuïts dins el text. Però s'ha de valorar els diferents graus de fiabilitat que poden tenir una font especialitzada, una font generalista o una font divulgativa o periodística.

Material acadèmic

• El material aprovat per la comunitat científica és considerat fiable; això significa el material publicat en fonts revisades per experts, així com les obres acadèmiques revisades i jutjades acceptables per les revistes acadèmiques.
• Les obres firmades són preferibles als articles no firmats.
• Les obres especialitzades tenen més pes que les genèriques.
• Les credencials acadèmiques d'una font poden ser comprovades verificant la mesura en què la font ha penetrat en el discurs acadèmic majoritari, comprovant, per exemple, el nombre de citacions acadèmiques que ha rebut a Google Scholar o altres índexs de citacions.
• En l'àmbit científic, les conclusions dels estudis individuals normalment es consideren provisionals, ja que que podrien canviar amb el progrés de la investigació científica. La fiabilitat atorgada a un estudi individual depèn del camp; els estudis relacionats amb camps molt complexos o no ben compresos, com la medicina, són menys definitius. Si s'utilitzen estudis individuals en aquest tipus de camps, cal anar amb compte per respectar-ne els límits, i no donar una importància excessiva als seus resultats. Les metaanàlisis i les revisions sistemàtiques, que combinen els resultats de diversos estudis, són preferibles (si existeixen).

Notícies de mitjans de comunicació

Les fonts de notícies d'actualitat poden tenir sovint tant fets descriptius com contingut d'opinió. Les notícies de mitjans de comunicació ben establerts generalment es consideren que són fidedignes en la descripció dels fets (tot i que de vegades fins i tot els mitjans amb més reputació poden contenir errors). Les notícies de mitjans menys establerts es consideren generalment menys fiables. Els comentaris editorials, anàlisis i articles d'opinió, escrits pels editors de la publicació (editorials) o per autors externs (articles d'opinió) són fonts primàries fiables per les declaracions atribuïdes a aquell editor o autor, però poques vegades són fiables per les descripcions de fets.

• En usar informació d'opinió, la identitat de l'autor pot ajudar a determinar la fiabilitat. Les opinions dels especialistes i experts de reconegut prestigi són més propenses a ser fiables i a reflectir un punt de vista significatiu. Si la declaració no és d'una autoritat, cal atribuir l'opinió de l'autor en el text de l'article i no presentar-la com un fet. Les ressenyes sobre llibres, pel·lícules, art, etc. poden ser opinió, resums o peces acadèmiques.
• Per informació sobre temes acadèmics, generalment és millor fonts acadèmiques o fonts no acadèmiques d'alta qualitat més que fonts de divulgació de notícies. Les notícies poden ser acceptables depenent del context. Sovint, encara que no sempre, aquests articles són escrits per escriptors especialitzats que haurien de ser citats.
• Les notícies sobre rumors tenen un valor enciclopèdic limitat, encara que en alguns casos la informació verificable sobre els rumors pot ser apropiat. La Viquipèdia no és el lloc per publicar xafarderies i rumors.
• Alguns mitjans de comunicació han utilitzat els articles de la Viquipèdia com a font per al seu treball. Per tant, els editors han de tenir cura amb fonts circulars que no són de primera mà.
• Si una determinada notícia és apropiada per a una determinada descripció o fet en un article de la Viquipèdia cal avaluar-ho cas per cas.
• Algunes notícies són reproduïdes per diversos mitjans de comunicació. Això sol passar especialment amb les agències de notícies. Cal considerar-ho com una única font.
• Un bon senyal que un mitjà de comunicació es dedica a verificar els fets i que té reputació en la precisió dels fets és la publicació de correccions.

Fonts pròpies

Pàgina principal: Viquipèdia:Verificabilitat § Fonts pròpies

Les fonts autopublicades només es poden fer servir en circumstàncies molt limitades. Vegeu l'article principal.

En el cas de fonts trobades a Internet s'ha de considerar qui n'és l'autor, si és una pàgina personal o anònima, o si és una pàgina recolzada per alguna institució o personatge reconegut.

Fonts extremistes o molt minoritàries

Els articles de la Viquipèdia han de presentar un punt de vista neutral. Però les fonts fiables poden ser partidistes, no neutrals o no objectives. De vegades, les fonts no neutrals poden ser bones fonts per presentar els diferents punts de vista sobre el tema.

Encara que una font sigui partidista, pot ser una font fiable en un determinat context. Per altra banda, una opinió en una font fiable continua sent una opinió, no un fet. En tractar fonts partidistes, els editors haurien de seguir considerant els requeriments de les fonts fiables, com el control editorial.

Les organitzacions i els individus que expressen punts de vista àmpliament considerats extremistes o minoritàries només haurien de ser utilitzats com a fonts sobre sí mateixos i en articles sobre ells o sobre les seves activitats; qualsevol informació utilitzada ha de ser directament rellevant pel tema. El material obtingut d'aquestes fonts no hauria de ser controvertit, i no hauria d'incloure afirmacions sobre tercers, a menys que aquestes afirmacions també hagin estat publicades per fonts fiables. En qualsevol cas, els articles no haurien d'estar basats principalment en aquestes fonts i cal ponderar la informació amb els punts de vista majoritaris.

Fiabilitat en contextos específics

Biografies de persones vives

Els editors han de tenir una cura especial a l'hora d'escriure material biogràfic sobre persones vives, per motius legals i per ser justos. Retireu qualsevol material controvertit sense referències o mal referenciat de manera immediata, si es tracta d'una persona viva, i no el mogueu a la pàgina de discussió. Això és aplicable a qualsevol material relacionat amb persones vives en qualsevol pàgina en qualsevol espai de noms, no només en els articles.

Afirmacions de consens

Les afirmacions de consens necessiten referències. L'afirmació que tots, o gairebé tots, els científics, acadèmics o ministres tenen un cert punt de vista requereix una font fiable. Sense ella, les opinions haurien de ser identificades com a les opinions de fonts individuals i nomenades.

Ús per altres fonts

La manera en què les fonts fiables d'alta qualitat utilitzen una determinada font és evidència, positiva o negativa, de la seva fiabilitat i reputació. Com més extens i consistent és aquest ús, més forta és l'evidència. Per exemple, nombroses citacions sense comentaris sobre els fets és evidència de la reputació d'una font i fiabilitat quant a fets semblants, mentre que dubtes estesos sobre la seva fiabilitat juguen en contra seu. Si les citacions exteriors són l'indicador principal de fiabilitat, cal tenir una cura especial per seguir les altres normes d'estil i polítiques, i no representar de manera indeguda les afirmacions minoritàries. L'objectiu és reflectir els punts de vista establerts de les fonts en la mesura que els poguem determinar.

Vegeu també

• Viquipèdia:Citau les fonts