William Gibson

William Gibson
	; (2008)
Biografia
Naixement	(en) William Ford Gibson ; 17 març 1948 (76 anys); Conway (Carolina del Sud)
Residència	Vancouver (1972–)
Formació	Universitat de la Colúmbia Britànica - literatura anglesa (–1977); Emerson Preparatory School (en)
Activitat
Camp de treball	Ciberpunk
Lloc de treball	Vancouver
Ocupació	escriptor, productor executiu, actor de televisió, actor de cinema, prosista, guionista, escriptor de ciència-ficció, novel·lista, guionista de cinema
Activitat	1977 -
Gènere	Ciència-ficció, ciberpunk, steampunk i postciberpunk
Influències	William Seward Burroughs
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1983) Neuromàntic ;
Premis
	(2018) Premi Gran Mestre Memorial Damon Knight; (2016) Premi Inkpot; (2013) Locus Poll Award (en) , per l'obra Distrust That Particular Flavor (en) ; (2008) Science Fiction and Fantasy Hall of Fame; (1995) Premis Aurora, per l'obra Virtual Light (en) ; (1992) Premi Tähtivaeltaja; (1989) Premis Aurora, per l'obra Mona Lisa accelerada; (1987) premi Seiun a la millor novel·la traduïda, per l'obra Neuromàntic; (5 maig 1985) Premi Nebula a la millor novel·la, per l'obra Neuromàntic; (1985) premi Philip K. Dick, per l'obra Neuromàntic; (1985) premi Ditmar, per l'obra Neuromàntic; (1985) Premi Hugo a la millor novel·la, per l'obra Neuromàntic; (1985) Science Fiction Chronicle Award (en) , per l'obra Neuromàntic ;
Lloc web	williamgibsonbooks.com

William Ford Gibson (Conway, Carolina del Sud, 17 de març de 1948) és un autor, majoritàriament, de novel·les de ciència-ficció que viu al Canadà. És un dels líders del moviment ciberpunk.

Biografia

Gibson va néixer a Conway, Carolina del Sud (EUA). El 1968 es va traslladar al Canadà, i el 1972 va establir-se a Vancouver, on va començar a escriure ciència-ficció i on ha passat tota la vida adulta. Els seus primers treballs són generalment històries futuristes sobre les influències de la cibernètica i del ciberespai (realitat simulada per ordinador) a la raça humana que viuria en un futur imminent. Els seus treballs dels anys 80 tenen, especialment, un sentiment fosc i trist. La seva primera novel·la, Neuromàntic, va guanyar tres premis (Nebula, Hugo, i el Philip K. Dick Memorial Award).

Més recentment, Gibson s'ha començat a apartar de les distopies fictícies que el van fer famós, cap a un estil més realista, esquivant els seus salts dins la trama a favor de més continuïtat narrativa. La novel·la "Pattern Recognition" el va portar a entrar a les llistes de més venuts per primer cop. Tot i això, encara hi ha un èmfasi en el canvi tecnològic, particularment en les seves conseqüències més fosques i socialment menys previsibles.

A part dels seus treballs en paper, també ha escrit un poema electrònic anomenat "Agrippa (A Book of the Dead)" el 1992, i va flirtejar amb els blogs entre Gener i Setembre de 2003. Gibson va tornar als weblogs a l'Octubre de 2004. També va escriure un tractament del guió d'Alien 3, del qual alguns elements van arribar a la pel·lícula final.

Dues de les seves històries curtes han arribat a transformar-se en pel·lícules: "Johnny Mnemonic" el 1995, amb Keanu Reeves, i "New Rose Hotel" el 1998, amb Christopher Walken, Willem Dafoe, i Asia Argento. Gibson, juntament amb el seu amic Tom Maddox, va escriure els episodis d'Expedient-X "Kill Switch" i "First Person Shooter" i va fer una petita aparició en el darrer. També va en fer una a la mini serie Wild Palms, que estava fortament influïada per la feina de Gibson i d'altres escriptors ciberpunk.^[1]

Tot i això, ell mai ha tingut cap relació especial amb els ordinadors.

Novel·les

Neuromàntic (1984) (primera part de la Trilogia de l'Sprawl)
Comte Zero (1986) (segona part de la Trilogia de l'Sprawl)
Mona Lisa accelerada (1988) (tercera part de la Trilogia de l'Sprawl)
El Motor Diferencial (1990) (amb Bruce Sterling)
Llum Virtual (1993) (primera part de la Trilogia del Pont)
Idoru (1996) (segona part de la Trilogia del Pont)
Totes les Festes de Demà (1999) (tercera part de la Trilogia del Pont)
Pattern Recognition (2003) (primera part de la trilogia Blue Ant)
Spook Country (2007) (segona part de la Trilogia Blue Ant)
Zero History (2010) (tercera part de la Trilogia Blue Ant)
The Peripheral (2014) (primera part de la Trilogia Jackpot)
Agency (2020) (segona part de la trilogia Jackpot)
Jackpot (Encara no publicada)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Gibson

↑ «William Gibson». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].

[1] «William Gibson». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].

[1]

Biografia
(2008)
Naixement	(en) William Ford Gibson 17 març 1948 (76 anys) Conway (Carolina del Sud)
Residència	Vancouver (1972–)
Formació	Universitat de la Colúmbia Britànica - literatura anglesa (–1977) Emerson Preparatory School ^(en)
Activitat
Camp de treball	Ciberpunk
Lloc de treball	Vancouver
Ocupació	escriptor, productor executiu, actor de televisió, actor de cinema, prosista, guionista, escriptor de ciència-ficció, novel·lista, guionista de cinema
Activitat	1977 -
Gènere	Ciència-ficció, ciberpunk, steampunk i postciberpunk
Influències	William Seward Burroughs
Obra
Obres destacables (1983) Neuromàntic
Premis
(2018) Premi Gran Mestre Memorial Damon Knight (2016) Premi Inkpot (2013) Locus Poll Award ^(en) , per l'obra Distrust That Particular Flavor ^(en) (2008) Science Fiction and Fantasy Hall of Fame (1995) Premis Aurora, per l'obra Virtual Light ^(en) (1992) Premi Tähtivaeltaja (1989) Premis Aurora, per l'obra Mona Lisa accelerada (1987) premi Seiun a la millor novel·la traduïda, per l'obra Neuromàntic (5 maig 1985) Premi Nebula a la millor novel·la, per l'obra Neuromàntic (1985) premi Philip K. Dick, per l'obra Neuromàntic (1985) premi Ditmar, per l'obra Neuromàntic (1985) Premi Hugo a la millor novel·la, per l'obra Neuromàntic (1985) Science Fiction Chronicle Award ^(en) , per l'obra Neuromàntic

Lloc web	williamgibsonbooks.com