El Wormsgau o pagus wormatiensi fou per un temps a l'edat mitjana un comtat centrat a la vila de Worms que es va estendre cap al llarg del Rin en direcció nord i va incloure fins a Coblenza i al començament del segle IX també li va pertànyer Magúncia i Boppard però foren perdudes vers 825. Al segle X va perdre altres terres de la part mitjana del Rin en favor de Nahegau, entre les quals Ingelheim (937), Spiesheim (960), Saulheim (973) i Flonheim (996), fins al Selz, després que aquestes pèrdues definissin el seu límit nord. Aquestes pèrdues a la part septentrional foren compensades per l'expansió a l'oest i pel Rin, especialment al Pfälzerwald (Bosc del Palatinat). El Wormsgau va estar entre les possessions centrals de la dinastia Sàlica o de Francònia.
Robert I (Rupert I) (testimoniat 722/757, † abans del 764) 732 dux a Haspengau, 741/742 comes palatinus (Comte Palatí), vers 750 comte a Oberrhein (Alt Rin) i Wormsgau, 757 missi dominici a Itàlia. Es va casar vers 730 amb Williswinta († després del 768) fundadora el 12 de juliol del 764 de l'abadia de Lorsch, hereva de l'Alt Rin i Hahnheim a Rheinhessen (Hessen Renà), hereva del comte Adalelm.
Robert II (Rupert II o Hruodbertus) (testimoniat 770, † 12 de juliol del 807), net de l'anterior, 795/807 comte a Wormsgau i a Oberrheingau (Alt Rin), 795 senyor de Dienheim, casat en primeres noces amb Teoderata (Tiedrada) (testimoniada 766/777, † abans del 789), i casat en segones noces amb Isengarda, 789.
Robert III (Rupert III) († abans de 834) fill de l'anterior, comte a Wormsgau i comte a Oberrheingau vers 812/830, missi dominici imperial el 825 al bisbat de Magúncia, casat vers 808 amb Wiltruda (Waldrada) que pot ser Waldrada filla de Guillem I de Tolosa (casada en primeres noces amb un Adrià i en segones amb un Robert) o be Waldrada d'Orleans, 829/834 hereva de les terres d'Orleans, filla del comte Adrià d'Orleans i de Waldrada de la casa dels Guius o Lambertians.
Guntram, fill de l'anterior, comte a Wormsgau 815/837
Ruadbert (Robert), 817 comte a Saalgau, Oberrheingau i Wormsgau (de la casa de Babenberger)
Robert I el Fort (Rupert IV de Worsgau) (+ 15 de setembre o 25 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe) germà de Guntram, comte a Wormsgau 836-després de 840, Abat de Saint-Martin-de-Marmoutier (dependent de Tours) el 852; comte de Tours, 853; nobilis Franciae 861/866 i comte de París, casat en primeres noces amb una dama desconeguda que podria ser Agana, i en segona (vers 864) amb Adelaida (Aelis) de Tours († després del 866) filla de comte Hug de Tours (Eticònides) i de Bava, vídua de Conrad I, comte d'Aargau i Auxerre i comte de Linzgau (casa dels Welfs)
Werner IV (Walaho IV) († probablement abans de 890, suposat membre de la dinastia Sàlica), comte al Wormsgau després del 840, casat amb Oda, filla de Robert III.
Megingoz I, vers 876, probablement comte al Wormsgau (dinastia Guillemída),casat amb una dama desconeguda que podria ser germana de Robert el Fort.
Werner V († probablement el 920), dinastia sàlica, comte a Nahegau, Speyergau i Wormsgau vers 890/910, casat amb una dama de la casa dels Conradins
Conrad Kurzbold o el Breu († 30 de juny de 948), comte a Wormsgau 906/907 i 932; comte a Niederlahngau 910; comte a Ahrgau 927; comte a Lobdengau, que va fundar el 910 l'Abadia de Sant Jordi a Limburg del Lahn, on fou enterrat.
Enric de Worms († 989/1000) fill d'Otó de Worms i Caríntia, comte al Wormsgau, casat amb Adelaida († probablement entre 1039 i 1046), germana dels comtes Adalbert i Gerard (Matfridians)
Conrad II el Jove (nascut vers 1003, † 1039) nebot de l'anterior, comte a Nahegau, Speyergau i Wormsgau, duc de Caríntia (1036-1039)
Geschichtlicher Atlas der Rheinlande, 7. Lieferung, IV9: Die mittelalterlichen Gaue, 2000, 1 Kartenblatt, 1 Beiheft, bearbeitet von Thomas Bauer, ISBN 3-7927-1818-9(alemany)
