Porc
subespècie de mamífer
El porc (Sus scrofa domestica), també anomenat bacó quan és adult, és una subespècie domèstica del senglar. També se li sol donar el nom científic Sus scrofa scrofa, encara que alguns taxonomistes utilitzen el terme Sus domestica, reservant el de Sus scrofa pel porc senglar.
 Porc | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Sus scrofa domesticus |
 | |
Dites populars
modifica- A fi de comptes, tant se val porcs com porcaters.[1]
- Al porc, si li treuen la brutícia es mor.[2]
- De gavatx i de porc no et fils fins que sia mort.[1]
- De porc i de senyor se n'ha de venir de mena.[3]
- Del mateix lloc, ni dona ni porc.[2]
- El porc dóna morrades fins després de mort.[1]
- El porc gros en porta un altre al cos.[1]
- En mala anyada, hort i porc.[1]
- L'anyell sagnant, i el porc cremant.[2]
- L'avar és com el porc: no aprofita fins que és mort.[1]
- Més viciat que el cul del bacó.[1]
- No és tant el porc com el porcater.[1]
- No hi ha porc que no sia escrupolós.[1]
- Porc a fiar costa d'atàpar.[1]
- Porc a mitges, mai no és gras.[1]
- Porc de morro aixafat, prompte el tindràs engreixat.[1]
- Porc fiat, tot l'any gruny.[1]
- Qui mana a can Ribot: l'amo o el porc?[4]
Per reclamar el principi d'autoritat quan hi ha qui vol suplantar-lo.
- Si vols porc, posa-hi.[1]
- Si vols un mes bo mata el bacó.[1]
- Truges a mitges, mai no fan bons porcells.[1]
Dites relacionades amb l'alimentació
modifica- A qui no mata porc, no se li dóna llonganissa.[5]
- Als porcs més lletjos les millors aglans.[2]
- El porc fresc i el vi novell causen dolors al ventrell.[1]
- El porc més roí menja el millor aglà.[5]
- El porc més viu menja el millor aglà.[1]
- El porc, sigui xic o sigui gros, vint llonganisses duu al cos.[6][1]
- El ranci, que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir.[1]
- Mata el porc en el creixent i cada tall valdrà per cent, mata el porc en quart minvant, tot seran ossos i sang.[7]
- Mata el porc en lluna creixent, si no vols que es torni dolent.[7]
- No s'engreixen els porcs amb aigua clara.[1]
Dites relacionades amb el santoral
modifica- A cada porc li arriba el seu Sant Martí.[8]
- Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.[7]
- Per Pasqua para be, per Sant Tomàs para porc i per Nadal para gall.[9]
- Per Sant Andreu, agafa el porc pel peu, i, si no el pots agafar, fins a Nadal deixa'l estar.[10]
- Per Sant Andreu, es venen porcs arreu.[7]
- Per Sant Andreu, mata el porc; si no està prou gras, mata'l per Sant Tomàs, i si no ho fos prou, per l'Any Nou.[10]
- Per Sant Andreu, si tens el porc gras, ja el vendràs.[7]
- Per Sant Lluc, mata es porc i tapa es cup.[5]
- Per Sant Lluc, mataràs el porc, i duràs la verema al cup.[5]
- Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.[5]
- Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.[7]
- Per Sant Tomàs, estira es porc es nas.[7]
- Per Sant Tomàs, estira (o agafa) el porc pel nas.[5]
- Porc fiat, gruny tot l'any.[2]
- El porc, sigui xic o gros, vuit llonganisses duu al cos.[2]
- Peus de porc, tenen gust de poc.[2]
Frases fetes i locucions
modifica- Gras com un porc.[11]
Molt gras.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 Amades, 1932, p. 223-240.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Pàmies; Palou, 2012, p. 37.
- ↑ Amades i Gelats, 1980.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «porc». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 29 desembre 2024].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Pàmies; Palou; 2012, pp192.
- ↑ Gelabert i Fiet, 1973.
- ↑ 10,0 10,1 Correas Martínez, 2003.
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 195.
Bibliografia
modifica- Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486.
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes (en castellà). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942 [Consulta: 1544372010].
- Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.