Tisores
Les tisores o estisores són una eina de tall utilitzada en molts àmbits de l'activitat humana. Consta de dues fulles metàl·liques (cadascuna anomenada tisora), esmolades pel costat interior, acabades en un buit on es poden introduir els dits, i articulades en un eix pels seus extrems.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus |
eina manual, eina de tall i long and narrow object (en)  |
 | |
Endevinalles
modifica- Als peus tinc jo dos ulls
i dos puntes al cap;
per a fer-me treballar
fins els ulls m'has de tapar.[1]
- Cosa coseta
ben boniqueta,
dos cabdellets
i una madeixeta.[2]
- Dos anells t'has de posar,
si vols fer-me treballar.[3]
- Dos companyes van al compàs,
amb els ulls darrere i els peus davant.[1]
- Dos ulls al cap,
dos punxes als peus;
per a fer-me treballar
els dos ulls m'han de tapar.[1]
- (var.) Dos ulls als peus,
dues punxes al cap,
i per fer-me treballar
els ulls tu m'has de tapar.[2] - (var.) Dues puntes al cap,
dos ulls als peus
i per a fer-los treballar
els ulls se li han de tapar.[4][5]
- Dues germanetes bessones,
fortes de morro i de nas,
que quan sos marits les toquen
estan sempre mossegant.[2]
- Quan em volen fer servir,
els ulls m'han de tapar,
i la meva obligació
consisteix a mossegar.[2]
- Sempre vaig amb ma germana
i amb afany fem nostra ruta,
amb les cames al davant
i els ulls darrera la cua.[2]
- (var.) Sempre vaig amb ma germana
i amb delit fem nostra ruta,
al davant portem les cames
i els ulls darrera la cua.[6]
- Tu no ho endevinaràs.
Una punta i dues puntes
i més avall dos forats.[3]
- Un de llarg i dos de rodons,
que corren per camises,
calçotets i pantalons.[2]
- (var.) Un llarg i dos redons
corren pels pantalons.[1]
- Una punta i dues puntes
i dues orelles juntes.[2]
- (var.) Una punta, dues puntes
i dues orelles juntes.[6]
- Encara no obro la boca
que ja se'm veuen les dents,
i quan clavo queixalada
no deixo pas res sencer.[7]
- Quan em volen fer servir,
els ulls m'haveu de tapar,
i la meva obligació
consisteix en mossegar.[6]
Frases fetes i locucions
modifica- Fer córrer les tisores.[8]
- (var.) Anar les estisores.[8]
Murmurar.
- Fer la tisora.[8]
- Agafar algú amb les dues cames el cos, el coll, etc.
- Ficar la tisora.[8]
- (var.) Passar les estisores.[8]
- Murmurar, parlar dels defectes de l'altre.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Martí i Adell, 1991.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Amades, 1982.
- ↑ 3,0 3,1 Correig i Blanchar, 1986.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
- ↑ Salvà, 1983.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Castellví, 1956.
- ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «estisora». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).