Viccionari:Marques de context

Un mot pot contenir més d'una accepció cadascuna. Això pot dificultar la identificació de l'accepció corresponent a una determinada temàtica o característica. Per facilitar dita identificació s'hi pot afegir una marca indicant el context.

Com que a Viccionari no hi ha les limitacions d'espai que pateixen els diccionaris tradicionals de paper, no es fan servir abreviatures sinó la paraula sencera. Per exemple, veurem (botànica) i no pas Bot..

Per estandarditzar l'estil dels conceptes de context a Viccionari cal fer servir la plantilla:marca. Es recomana col·locar-la a l'inici de cada accepció. Per exemple:

# {{marca|ca|botànica}} Planta de l'espècie de les cactàcies.
# {{marca|ca|arcaisme}} Antigament, bosc de pins.

Vegeu també Viccionari:Context temporal per a indicar un ús circumscrit en un espai de temps.

A continuació es mostren els conceptes de context més habituals al Viccionari:

Contingut:	A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

A

(additius): additius alimentaris
(alguerès): accepció pròpia del català de l’Alguer, alguerès.

B

(barbarisme): barbarisme, forma lingüística, generalment lèxica, incorrecta en llurs regles d'escriptura, pronúncia o sintaxi (no normativa), no reconeguda com a pròpia (generalment d'origen estranger, com per exemple els castellanismes).

C

(castellanisme): castellanisme, element d’origen castellà que desplaça altres formes genuïnes i vigents. És diferent de l'origen etimològic, que ja s’indicarà, i pot ser normatiu.
(col·loquial): usat en la llengua parlada en un context poc formal o familiar. És diferent de dialectal, de vulgar i d’informal. L’ordre d’intensitat de menys a més és: informal < col·loquial < vulgar. Si apareix escrit però entre cometes llavors es considera col·loquial. Si s’escriu en text pla llavors és informal.

E

(eufemisme): terme que substitueix un de vulgar o ofensiu de forma que resulti més suau, menys desplaent. Vegeu eufemisme.

G

(Gaston Waringhien): segons les obres de referència de l’esperantista Gaston Waringhien.

H

(humorístic): terme que inherentment té un propòsit jocós o burlesc. Vegeu humorístic.

I

(infantil): terme propi del llenguatge dels infants.
(informal): usat en la llengua parlada o escrita en un context poc formal o familiar. És diferent d’argot o de no normatiu. Vegeu també col·loquial.

K

(Kálmán Kalocsay): segons les obres de referència de l’esperantista Kálmán Kalocsay.

N

(neologisme): terme de creació recent i d’ús prou consolidat. Pot ser d’ús terminològic especialista. En alguns casos queden en l’oblit i en d’altres poder tenir força difusió. Vegeu Viccionari:Criteris d'inclusió per assegurar l’atestació i neologisme.

P

(plurale tantum): morfològicament en plural però semànticament també en singular: plurale tantum.
(pronominal): verb que adjunta un pronom feble. Pot tenir un sentit reflexiu, recíproc o semàntic. Vegeu verb pronominal.

R

(rar): terme o accepció que està atestat, però que no s’usa normalment ni en llengua parlada ni escrita. Vegeu rar.

T

(Terminologia Anatomica): terminologia d'anatomia normalitzada en llatí en l'obra Terminologia Anatomica.

V

(valencià): accepció pròpia de l'àmbit del valencià.
(vulgarisme): expressió considerada desagradable o obscena. Vegeu vulgarisme.

Registres socials

Les marques de registre indiquen que l’ús lingüístic es produeix en una relació social determinada.

Vulgar, és un registre col·loquial en contextos no formals, allunyat de la norma lingüística i de la normal social.
Argot, és un lèxic especial amb deformació dels significats, sovint críptics, usat en l’interior d’un grup social diferenciat.
Col·loquial, d’ús oral amb un grau de formalitat baixa, espontani.
Estàndard, és un registre neutre amb un grau de formalitat equilibrat, usat en l’ensenyament, publicacions divulgatives i mitjans de comunicació. Normalment no requereix cap marca.
Cientificotècnic, amb molts termes propis, neologismes i tecnicismes. Normalment es marca com a cultisme o l’àmbit específic.
Juridicoadministratiu, amb un alt nivell de formalisme i fraseologia pròpia.
Literari, amb recursos retòrics, potencia l’efecte connotatiu dels mots.

Referències

Abreviatures de context en altres diccionaris en línia: