acostumar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.kus.tuˈma/
	balear /ə.kos.tuˈma/, /ə.kus.tuˈma/
Occidental:	nord-occidental /a.kos.tuˈma/
	valencià /a.kos.tuˈmaɾ/, /a.kos.tuˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: acostumà
• Etimologia: Del prefix a- i costum, segle XIII.

Verb

acostumar trans., pron., intr. ‎(pronominal acostumar-se)

1. Fer que algú prengui el costum de fer alguna cosa.
2. Tenir de costum.
3. (pronominal) Prendre el costum de fer alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	acostumar			haver acostumat
gerundi	acostumant			havent acostumat
participi	acostumat, acostumada, acostumats, acostumades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acostumo	acostumes	acostuma	acostumem	acostumeu	acostumen
	acostume						val
	acostumi						sept
	acostum				acostumau		bal, alg
				acostumam			bal
imperfet	acostumava	acostumaves	acostumava	acostumàvem	acostumàveu	acostumaven
passat simple	acostumí	acostumares	acostumà	acostumàrem	acostumàreu	acostumaren
futur	acostumaré	acostumaràs	acostumarà	acostumarem	acostumareu	acostumaran
condicional	acostumaria	acostumaries	acostumaria	acostumaríem	acostumaríeu	acostumarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acostumi	acostumis	acostumi	acostumem	acostumeu	acostumin
	acostume	acostumes	acostume			acostumen	occ, bal
imperfet	acostumés	acostumessis	acostumés	acostuméssim	acostuméssiu	acostumessin
		acostumesses		acostuméssem	acostumésseu	acostumessen
	acostumàs	acostumassis	acostumàs	acostumàssim	acostumàssiu	acostumassin	bal
		acostumasses		acostumàssem	acostumàsseu	acostumassen	val, bal (1)
	acostumara	acostumares	acostumara	acostumàrem	acostumàreu	acostumaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	acostuma	acostumi	acostumem	acostumeu	acostumin
	–				acostumau		bal, alg
	–		acostume			acostumen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				acostumàvom	acostumavo		centr, n-occ
	acostumavi						sept
	acostumaia	acostumaies	acostumaia	acostumàiem	acostumàieu	acostumaien	n-occ
condicional	acostumariva	acostumarives	acostumariva	acostumarívem	acostumaríveu	acostumariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acostumo	acostumos	acostumo	acostumeguem	acostumegueu		n-occ
imperfet	acostumessi		acostumessi				sept, alg
	acostumessa						centr, n-occ
	acostumeguessa	acostumeguesses	acostumegués	acostumeguéssom	acostumeguéssou	acostumeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... acostumat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... acostumar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... acostumat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... acostumat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... acostumat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... acostumat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... acostumar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... acostumat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... acostumat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... acostumat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: acostumo, acostuma, acostumem

Sinònims

• soler

Derivats

• malacostumar, desacostumar
• acostumable, acostumament

Traduccions

Fer que algú prengui el costum

• Anglès: accustom ^(en)
• Castellà: acostumbrar ^(es)
• Esperanto: kutimi ^(eo)
• Francès: accoutumer ^(fr)
• Gallec: acostumar ^(gl)
• Italià: avvezzare ^(it)
• Llatí: assuefacere ^(la)
• Occità: acostumar ^(oc), avesar ^(oc)
• Portuguès: acostumar ^(pt)

Tenir de costum

• Anglès: accustom ^(en)
• Castellà: acostumbrar ^(es)
• Esperanto: kutimi ^(eo)
• Francès: avoir l'habitude ^(fr)
• Gallec: acostumar ^(gl)
• Italià: solere ^(it)
• Llatí: solere ^(la)
• Occità: acostumar ^(oc)
• Portuguès: acostumar ^(pt)

Prendre el costum

• Anglès: accustom ^(en)
• Castellà: acostumbrar ^(es)
• Francès: accoutumer ^(fr)
• Gallec: acostumar ^(gl)
• Italià: avvezzare ^(it)
• Llatí: assuescere ^(la)
• Occità: acostumar ^(oc)
• Portuguès: acostumar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cos·tu·mar (4)
• Anagrama: costumarà

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: acostumar

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.kus.tyˈma/

Verb

acostumar

1. acostumar