ame

Potser volíeu: Ame, amé, Amé, âme

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈa.mə/, occidental /ˈa.me/

Verb

ame

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·me (2)
• Anagrama: ema ^(revers)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.me/
• Rimes: -ame

Verb

ame

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb amar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb amar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb amar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·me (2)
• Anagrames: mea, meá

Japonès

Nom

ame

1. forma romaji de 雨

Xeiene

• Pronúncia: /amɪ/
• Etimologia: del protoalgonquí *pemyi (grassa).

Nom

ame

1. pemmican