arrugar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ruˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /a.ruˈɣa/
	valencià /a.ruˈɣaɾ/, /a.ruˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: arrogà, arrogar, arrugà
• Etimologia: Del prefix a- i el català antic rugar, del llatí rūgāre.

Verb

arrugar trans., pron. ‎(pronominal arrugar-se)

1. Fer arrugues.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrugar			haver arrugat
gerundi	arrugant			havent arrugat
participi	arrugat, arrugada, arrugats, arrugades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrugo	arrugues	arruga	arruguem	arrugueu	arruguen
	arrugue						val
	arrugui						sept
	arrug				arrugau		bal, alg
				arrugam			bal
imperfet	arrugava	arrugaves	arrugava	arrugàvem	arrugàveu	arrugaven
passat simple	arruguí	arrugares	arrugà	arrugàrem	arrugàreu	arrugaren
futur	arrugaré	arrugaràs	arrugarà	arrugarem	arrugareu	arrugaran
condicional	arrugaria	arrugaries	arrugaria	arrugaríem	arrugaríeu	arrugarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrugui	arruguis	arrugui	arruguem	arrugueu	arruguin
	arrugue	arrugues	arrugue			arruguen	occ, bal
imperfet	arrugués	arruguessis	arrugués	arruguéssim	arruguéssiu	arruguessin
		arruguesses		arruguéssem	arruguésseu	arruguessen
	arrugàs	arrugassis	arrugàs	arrugàssim	arrugàssiu	arrugassin	bal
		arrugasses		arrugàssem	arrugàsseu	arrugassen	val, bal (1)
	arrugara	arrugares	arrugara	arrugàrem	arrugàreu	arrugaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arruga	arrugui	arruguem	arrugueu	arruguin
	–				arrugau		bal, alg
	–		arrugue			arruguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				arrugàvom	arrugavo		centr, n-occ
	arrugavi						sept
	arrugaia	arrugaies	arrugaia	arrugàiem	arrugàieu	arrugaien	n-occ
condicional	arrugariva	arrugarives	arrugariva	arrugarívem	arrugaríveu	arrugariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrugo	arrugos	arrugo	arrugueguem	arruguegueu		n-occ
imperfet	arruguessi		arruguessi				sept, alg
	arruguessa						centr, n-occ
	arrugueguessa	arrugueguesses	arruguegués	arrugueguéssom	arrugueguéssou	arrugueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arrugat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arrugar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arrugat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arrugat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arrugat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arrugat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arrugar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arrugat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arrugat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arrugat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: arrugo, arruga, arruguem

Sinònims

• aixafinar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: wrinkle ^(en)
• Castellà: arrugar ^(es)
• Francès: chiffonner ^(fr)
• Llatí: rugare ^(la)
• Occità: rufar ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ru·gar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.