buffone

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /bufˈfoː.ne/
• Etimologia: De buffo.

Nom

buffone m. ‎(plural buffoni, femení buffona)

1. joglar, còmic, bufó

   Nè si deve tacere che a queste corti bandite soleva intervenire un'immensa copia di cantambanchi, buffoni, ballerini di corda, musici, sonatori, giuocatori, istrioni e altra simile gente che divertivano grandi e picoli.—«No cal dir que en aquestes corts anunciades acostumaven a intervenir una gran munió de cantants, bufons, equilibristes, músics, recitadors, màgics, còmics i gent semblant que divertien a grans i petits.»

2. pallasso, pocavergonya

   Tu manchi di parola e volgi in ridicolo le cose serie: sei un buffone.

   No tens paraula i et prens a riure les coses serioses: ets un pallasso.

3. boig

   È convinto di essere un agente segreto e fa soltanto danni: è un buffone

   Està convençut que és un agent secret i només fa maleses: és un boig.

Antònims

• [3] serio
• [4] ragionevole, sensato

Derivats

• buffonata
• buffoneria
• buffonesco

Nom

buffone f. pl.

1. forma plural de buffona

Miscel·lània

• Síl·labes: buf·fó·ne (3)

Vegeu també

• Diccionari Treccani