cangur

Català

Segell amb cangur

Pronúncia(i): oriental /kəŋˈɡur/, occidental /kaŋˈɡuɾ/
Rimes: -uɾ
Etimologia: Del castellà canguro, de l’anglès kangaroo, d'un antic anglès *kangooroo ‎(«cangurú»), de gangurru en la llengua aborigen australiana guugu yimidhirr, aplicat a una de les espècies. Va ser registrat per James Cook el 1770, però Phillip King el 1820 no ho va poder confirmar i es va estendre l'explicació que la resposta a Cook volia dir «no t'entenc». El 1972 es va confirmar l'origen en la paraula gangurru.

Com a mainader és calc semàntic del castellà.

cangur m. ‎(plural cangurs)

Marsupial d'Austràlia i illes pròximes caracteritzat per tenir la part posterior més desenvolupada, que li permet de caminar a salts, i les femelles disposen d'una bossa a l'abdomen amb les glàndules mamàries.
Impermeable amb mànigues, caputxa i una butxaca ampla al davant
(peixos) bocadolça

Marsupial d'Austràlia

cangur m. f. ‎(plural cangurs)

Mainader a hores convingudes

cangur m. ‎(plural canguri)