cant
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ˈkan/ balear /ˈkant/, /ˈkan/ Occidental: nord-occidental /ˈkan/ valencià /ˈkant/, /ˈkan/
Nom
modificacant m. (plural cants)
- Acció de cantar
- Composició musical destinada a ésser cantada
- Versos, especialment èpics, heroics
Traduccions
modificaTraduccions
Verb
modificacant
Miscel·lània
modifica- Anagrama: tanc
Vegeu també
modificaCatalà antic
modificaNom
modificacant m. (plural cants)
Nom
modificacant m. (plural cants)
- (preliterari) caire
- (preliterari) còdol
- cantell
- «Si lo senyor de la nau farà metre res en cant, que és a entendre en vert, tot lo damnatge que sia pagat.» (Llibre del Consolat de Mar, 1385)
- Si el senyor de la nau fa posar res en cantell, que és provocar verdet, que tot el dany sigui pagat.
Derivats
modificaAdverbi
modificacant
- forma alternativa de quan
- «Cant lo bisbe s' acostà a la fin de la sua vida, féu venir metges, si per aventura li poguessen ajudar.» (Sant Gregori el Gran, Diàlegs de sant Gregori, 1340)
- forma alternativa de quant
- «Él nos feÿa hereter de cant havia, que bé ·ns podíem metre en aquela guerra per bona raó, pus él nos feÿa donació de Navarra.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)
Adjectiu
modificacant (femení canta, femení plural cantes)
- forma alternativa de quant
- «Per tal que sàpien aquels qui aquest libre veuran cantes partides ha en Maylorques, eles són·xv·. la primera és Andrayig e Sancta Ponça e Bunyola e Sòller e Almerug e Pollença; e aquestes són les montanyes majors de Maylorques que reguarden contra Cathalunya.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)
Verb
modificacant
- primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de cantar
- primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de cantar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de cantar
- tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de cantar