crèdit

Potser volíeu: credit, crédit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɾɛ.ðit/
• Etimologia: Del llatí credǐtum ‎(«préstec, deute»), derivat del verb creděre ‎(«tenir confiança»), segle XV

Nom

crèdit m. ‎(plural crèdits)

1. Confiança que inspira la veracitat d'algú.
2. Diners prestats per un banc a partir de la confiança que inspira la solvència econòmica del qui el demana.
3. Unitat didàctica que concreta un aprenentatge, que és impartida en un nombre d'hores determinat i que serveix per a valorar un curs o una assignatura.

Sinònims

• confiança

Derivats

• descrèdit, acreditar

Traduccions

Confiança que inspira la veracitat

• Anglès: credit ^(en)
• Castellà: crédito ^(es)
• Francès: crédit ^(fr)
• Italià: credito ^(it)

Unitat didàctica

• Anglès: credit ^(en)
• Castellà: crédito ^(es)
• Francès: crédit ^(fr), module ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: crè·dit (2)
• Heterograma de 6 lletres (cdeirt)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• crèdit. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot